Ascensió al Puigpedrós (2.911 m)

Des del refugi d’Engorgs, on havíem dormit, vam pujar a la Portella d’Engorgs. Des de la portella vam continuar fins al Puigpedrós (2.911 m).

De baixada, des de la Portella d’Engorgs, vam pujar també el Pic d’Engorgs (2.815 m). Finalment vam retornar al refugi i vam baixar fins a Meranges.

---

MÉS FOTOS:

---

Refugi d'Engorgs

Vam venir a la Cerdanya amb la intenció de fer el Puigpedrós. La muntanya estava nevada, però no hi havia gaire gruix i l’ascensió era factible sense esquís. A més, en aquella època encara no sabíem esquiar.

Vam pujar des del poble de Meranges fins al refugi d’Engorgs, on vam dormir. És un refugi lliure i hi vam estar completament sols.

---

MÉS FOTOS:

---

Escalada a les Magdalenes

Va ser una jornada d’escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Vam fer dues vies:

• La Magdalena Superior, via Normal
• L’Ullal de la Magdalena, via Normal

Les dues vies eren fàcils, especialment la segona, que es podia fer perfectament sense corda, pujant i desgrimpant per la mateixa via.

La Magdalena Superior, en canvi, té dues tirades, amb un pas de quart grau per superar un petit tram dret a mitja primera tirada.

Després vam intentar la via Mingo Arenas de la Magdalena Inferior, però vam abandonar, ja que era força difícil i no vam trobar assegurances; ni tan sols estàvem segurs d’estar sobre la via correcta. L’abandonament, però, no va ser gens fàcil, ja que recordo haver que vaig haer de desgrimpar un tram força difícil.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

El Martell & La Bessona Superior

Va ser una jornada d’escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer dues vies:

• El Martell, via Normal
• La Bessona Superior, via Normal

La primera via era curta, d’una sola tirada, tot i que tenia una certa finura montserratina.

La segona, la de la Bessona Superior, malgrat ser la via normal, era força complicada i tenia un tram d’escalada artificial difícil, en el qual fins i tot vam haver de clavar algun pitó, ja que no estava totalment equipada.

---

RESSENYES:

---

MÉS FOTOS:

---

Escalada a Sant Benet

Va ser una nova jornada d’escalada a Montserrat. Vam anar a la zona de Sant Benet i vam fer tres vies:

• El Pebrot, via Normal
• La Carota, via Normal
• Agulla de Sant Benet, via Normal

La via del Pebrot tenia una dificultat mitjana però sense bones assegurances. Era tota en lliure per una típica aresta montserratina.

La via de la Carota era força més difícil, ja que pujava molt vertical per terreny de IV i V, totalment en lliure i sense cap assegurança en tota la tirada. Era una sola tirada i no gaire llarga, però la dificultat principal era la manca d’assegurances.

Finalment vam fer l’Agulla de Sant Benet per l’aresta de la via Normal, una escalada sense massa dificultat, de tercer grau, potser amb algun petit pas de quart.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

Intent a la Via Homedes

Vam anar al Pedraforca amb la intenció de fer la via Homedes del Gat. Vam dormir al refugi i, l’endemà al matí, vam pujar fins al peu de via, però vam decidir deixar-ho per a un altre dia, ja que la via estava completament gelada.

Ens vam haver d’encordar ja durant l’aproximació, perquè els pendents de graveta estaven com una pista de gel.

---

La Saca Gran, via Aresta Brucs

Foto d'arxiu: tercera tirada de la Saca Gran. Desembre 2013

---

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer tres vies:

• La Saca Gran, via Aresta Brucs
• La Portella Petita, via Normal
• La Pelada, via Aresta Brucs

La Saca Gran per l’Aresta Brucs és una ascensió fina per la cara que dóna als Brucs, catalogada de cinquè grau i gairebé sense assegurances, oberta pels escaladors Cerdà i Riera, els mateixos que van obrir l’Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret i moltes altres vies de finura montserratina. Posteriorment la via va ser equipada una mica millor i ja no es considerava tan difícil. Són tres tirades que es superaven totalment en lliure, tot buscant els millors passos.

A la primera tirada encara es podia col·locar alguna assegurança, però a la segona pujaven totalment en lliure, força difícil i sense assegurances, fins que, gairebé arribant a la reunió, trobàvem un pitó que assegurava els darrers metres.

El pas més difícil de la via és a la darrera tirada, quan cal pujar amb un flanqueig ascendent fins a una llastra enganxada a la paret, que se supera per la banda dreta, vertical però amb bones preses, i on podíem clavar alguna cosa.

Les altres dues vies ja les havíem fet en altres ocasions i no tenien tanta dificultat; les vam fer per completar la jornada abans de tornar cap a casa.

---

RESSENYES:

---

Planoles - La Molina

Tercera jornada d'una llarga travessia per les muntanyes del Pirineu Oriental.

Vam sortir de Planoles i, per Nevà, vam pujar al coll de les Fontetes. Des del coll, seguint la carena, vam anar fins al cim del Puigllançada (2.406 m). Des del cim vam baixar per les instal·lacions de l'estació d'esquí de la Molina fins a l'estació del tren, per tornar a casa.

---

MÉS FOTOS:

---

Núria - Planoles

---

Vam sortir de Núria, on havíem dormit, i vam pujar al Puigmal (2.913 m) per la via normal.

Des del cim vam carenejar fins al puig del Gorro Blanc (2.543 m) i vam baixar per Dòrria fins a Planoles, on vam dormir.

---

Núria . Noucreus - Torreneules - Núria

---

Des del Santuari de Núria vam pujar fins al coll de Noucreus i vam iniciar una llarga travessia per la carena del Torreneules.

Al llarg del recorregut vam fer un bon grapat de cims:

• Cim Alt de les Arques (2.794 m)
• Cim Baix de les Arques (2.789 m)
• Pic de la Coma del Clot (2.785 m)
• Pic de Font Negra (2.730 m)
• Torreneules (2.731 m)
• Pic de la Pala (2.476 m)
• Pic de l’Àguila (2.428 m)

Després vam baixar de nou a Núria, on vam dormir al refugi.

---

Curset d'escalada a Montserrat

---

Aquesta va ser la tercera i última sortida del curs de perfeccionament en roca de l’ENAM.

Per començar vam anar a les instal·lacions del coll de Guirló, on vam fer pràctiques d’assegurança dinàmica. La instal·lació era ben simple: una biga de ferro amb un mosquetó per on passava la corda.

Des de dalt deixaven caure una roda de tractor i el cursetista, instal·lat en una reunió a mitja paret, havia d’aturar la caiguda amb l’assegurança dinàmica. Vam superar la prova correctament.

Després vam anar a posar en pràctica les noves tècniques amb un parell de vies:

• El Senatxo, via Aresta Brucs
• Agulla del Capdemunt, via Normal

La via del Senatxo és curta però força difícil. Primer es puja per una placa molt fina amb una fissura on es pot clavar algun pitó, fins a sota del desplom final.

Es pot clavar alguna cosa més a la fissura sota el desplom i després s’inicia un flanqueig a l’esquerra, en direcció a la paret d’Agulles, sobre un gran buit. El flanqueig és difícil, però la dificultat va minvant fins que la paret perd verticalitat.

A partir d’aquí s’acaba pujant en lliure, ja sense gaire dificultat, fins al cim.

Després vam completar la jornada amb la via Normal de l’Agulla del Capdemunt, una via també curta, de quart grau.

---

RESSENYES:

---

MÉS FOTOS:

---

Curset d'escalada a Montserrat (Agulles)

Foto d'arxiu: L'Esquelet i les Bessones

---

Aquesta va ser la segona sortida del curs de perfeccionament en roca de l’ENAM. Vam anar a Agulles i, a més de repassar les tècniques modernes de l’escalada en roca, vam fer dues vies:

• Agulla de l’Arbret, via Cerdà-Riera
• L’Esquelet, via Torras-Homet

La primera és una de les vies més maques de la regió d’Agulles. Puja per tota l’aresta, amb bones preses i amb la dificultat justa.

Tot i que era un curset, em va tocar fer de primer a la segona tirada i la vaig superar sense problemes. Fins i tot vaig posar una magnífica assegurança llaçant un merlet a mitja tirada.

La segona via, la de l’Esquelet, és una molt bona pràctica de la tècnica de ramonage i també una magnífica escalada. Puja per la canal xemeneia que ratlla la cara sud de l’agulla amb tècnica de ramonage, molt elegant i segura. Al final se surt per placa, però amb molt bones preses que compensen la verticalitat de la paret.

---

DOCUMENTACIÓ:

• Entre parets – Xemeneies a Montserrat , article publicat al Vèrtex núm. 298, per Jordi Pina.

RESSENYA:

---

Curset d'escalada al Figaró

Foto d'arxiu: el Tap de Xampany, juny de 2014

---

Ens vam apuntar al curs de perfeccionament en roca que organitzava l’ENAM, i la primera sortida va ser al Figaró. Durant la jornada ens van ensenyar diverses tècniques, però només vam fer una via:

• El Tap de Xampany, via Normal

Aquesta via, totalment en lliure, era més difícil que les vies clàssiques de la Roca Plana, que ja havíem repetit diverses vegades. La via era aèria i relativament difícil. El cim és molt petit; no hi cabien més de dues persones.

El ràpel també era impressionant, especialment la sortida.

---

RESSENYA:

La Gorra Marinera & La Magdalena Inferior

Foto d'arxiu: al cim de la Magdalena Inferior, novembre de 2014

---

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Vam fer tres vies:

• La Gorra Marinera, via Pel Davant
• La Magdalena Inferior, via Albert Busquets
• La Magdalena Inferior, via Normal

La via Pel Davant és relativament fàcil, excepte la darrera tirada. Primer cal pujar fins a un gran replà boscós on hi ha les ruïnes de l’ermita de Sant Jaume.

Aquesta pujada es pot fer de moltes maneres; nosaltres vam triar la que marcava la guia, que pujava en una sola tirada fàcil fins al replà boscós. Des d’aquí només hi havia una tirada, de quart grau, molt vertical però amb bones preses.

La segona via, l’Albert Busquets, és força interessant, ja que puja totalment en lliure, amb força dificultat.

Comença des de la part superior de les escales de Jacob amb una tirada en lliure de IV+ fins a una bauma molt marcada que ratlla tota la paret, on vam fer la primera reunió.

A continuació ve el pas clau de la via, catalogat com a V+. Sortim de la bauma amb un petit flanquejament cap a l’esquerra i seguim amunt superant un marcat desplom en lliure.

Després l’escalada continua difícil, però ja no tant; cal pujar amb lleugeres ziga-zagues, tot buscant els millors passos, fins arribar a la segona reunió, situada en un petit replà.

Completem l’ascensió amb una tirada final ja més fàcil fins al cim.

Després de fer el ràpel per la via normal, encara vam aprofitar l’ocasió per fer aquesta via, força fàcil.

---

RESSENYES:

Travessia Costabona Núria

---

Vam sortir del refugi lliure de Costabona, on havíem passat la nit, i vam iniciar un llarg recorregut per tota la carena fronterera fins al Santuari de Núria.

Vam fer moltes sifonades per no deixar-nos cap cim sense coronar:

• Costabona (2.464 m)
• Roc Colom (2.502 m)
• Puig de la Llosa (2.503 m)
• Coma Ermada (2.496 m)
• Pic de la Dona (2.702 m)
• Puig d’Ombriaga (2.634 m)
• Bastiments (2.874 m)
• Pic del Freser (2.723 m)
• Pic de l’Infern (2.860 m)

Finalment vam arribar al coll de Noucreus i vam baixar fins a Núria, on vam agafar el cremallera per tornar a casa.

---

MÉS FOTOS:

---