Retorn a Setcases

Després del bivac a prop del coll de la Balmeta ja vèiem que la nostra empresa d’anar al Canigó era irrealitzable.
Hi havia molta neu a la muntanya i, a més, després del fred que havíem passat al bivac la moral no estava gaire alta.
Així que vam recollir tot el material i vam baixar de tornada cap a Setcases.

---

MÉS FOTOS:

---

Bivac al Coll de la Balmeta

Aquesta vegada l’objectiu era molt ambiciós.
Volíem fer el Canigó des de Setcases en condicions hivernals.
Vam sortir de Setcases amb un ambient siberià i vam començar a pujar per la Riera de Carboners.
A mesura que guanyàvem alçada, el camí es feia cada vegada més difícil.
La pista estava molt nevada i avançàvem fent torns per obrir la traça.
La progressió era tan lenta que no vam poder ni arribar al Coll de la Balmeta, on hi ha el refugi forestal Jaume Farré.
Es va fer fosc i vam decidir fer un bivac.Vam dormir sobre la neu en unes condicions molt difícils. Vam passar la nit pràcticament desperts; sort que portàvem sac de plomes!

---

MÉS FOTOS:

---

Escalada al Figaró

Escalada al Figaró.
Vam repetir, nosaltres sols, les vies d’escalada que havíem fet feia unes setmanes en el curset d’escalada a la Roca Plana.
Vam practicar les tècniques bàsiques de l’escalada, com el ràpel.
Com era normal en aquella època, el ràpel era en estil Dülfer, sense rapelador ni mosquetó ni res; únicament la corda passada per la cuixa i l’esquena.

---

MÉS FOTOS:



RESSENYA HISTÒRICA:

---

Excursió al Corredor

Després de molt temps, vam tornar a fer la clàssica excursió al Corredor, que tantes vegades havíem fet en altres ocasions.
Hi vam anar tota una colla del Centre Excursionista.
Les cròniques de l’època no detallen si vam pujar des de Llinars o des d’Arenys, però sí que hi ha constància gràfica de la nostra estada al santuari del Corredor.

---

MÉS FOTOS:

---