dilluns, 31 de desembre del 1973

Retorn a Setcases

intent hivernal al Canigó des de Setcases
Després del bivac a prop del coll de la Balmeta ja vèiem que la nostra empresa d’anar al Canigó era irrealitzable.
Hi havia molta neu a la muntanya i, a més, després del fred que havíem passat al bivac la moral no estava gaire alta.
Així que vam recollir tot el material i vam baixar de tornada cap a Setcases.

MÉS FOTOS:
intent hivernal al Canigó des de Setcases

diumenge, 30 de desembre del 1973

Bivac al Coll de la Balmeta

intent hivernal al Canigó des de Setcases
Aquesta vegada l’objectiu era molt ambiciós.
Volíem fer el Canigó des de Setcases en condicions hivernals.
Vam sortir de Setcases amb un ambient siberià i vam començar a pujar per la Riera de Carboners.
A mesura que guanyàvem alçada, el camí es feia cada vegada més difícil.
La pista estava molt nevada i avançàvem fent torns per obrir la traça.
La progressió era tan lenta que no vam poder ni arribar al Coll de la Balmeta, on hi ha el refugi forestal Jaume Farré.
Es va fer fosc i vam decidir fer un bivac.Vam dormir sobre la neu en unes condicions molt difícils. Vam passar la nit pràcticament desperts; sort que portàvem sac de plomes!

MÉS FOTOS:
intent hivernal al Canigó des de Setcases

dijous, 27 de desembre del 1973

Escalada al Figaró

escalada al Figaró
Escalada al Figaró.
Vam repetir, nosaltres sols, les vies d’escalada que havíem fet feia unes setmanes en el curset d’escalada a la Roca Plana.
Vam practicar les tècniques bàsiques de l’escalada, com el ràpel.
Com era normal en aquella època, el ràpel era en estil Dülfer, sense rapelador ni mosquetó ni res; únicament la corda passada per la cuixa i l’esquena.

MÉS FOTOS:
escalada al Figaró
escalada al Figaró

RESSENYA HISTÒRICA:
escalada a la Roca Plana

diumenge, 16 de desembre del 1973

Excursió al Corredor

excursió al santuari del Corredor
Després de molt temps, vam tornar a fer la clàssica excursió al Corredor, que tantes vegades havíem fet en altres ocasions.
Hi vam anar tota una colla del Centre Excursionista.
Les cròniques de l’època no detallen si vam pujar des de Llinars o des d’Arenys, però sí que hi ha constància gràfica de la nostra estada al santuari del Corredor.

MÉS FOTOS:
excursió al santuari del Corredor
excursió al santuari del Corredor
excursió al santuari del Corredor

dijous, 1 de novembre del 1973

Curset d'escalada al Figaró

pràctiques d’escalada a la Roca Plana
Foto d'arxiu: La Roca Plana, juny 2014

Sortida de pràctiques del curset d’escalada del Centre Excursionista.
Vam fer la Roca Plana per diverses vies.
Després del petit curset d’escalada que havíem fet un grup reduït del Centre a Montserrat a finals de 1972, es va organitzar un curs més ampli amb tots els socis que s’hi van voler apuntar.
Van venir monitors de l’ENAM, que ens van ensenyar les tècniques bàsiques de l’escalada: encordar-se, assegurar, rapelar…
No vaig anotar les vies que vam fer, però segurament vam recórrer les clàssiques d’iniciació: la via normal, la xemeneia, l’itinerari pel darrere o la gran diagonal.
Ens vam dividir en grups amb els diferents monitors i vam atacar la Roca Plana per diversos punts.

FOTOS:
pràctiques d’escalada a la Roca Plana
pràctiques d’escalada a la Roca Plana

diumenge, 30 de setembre del 1973

Intent al Comaloforno

estada a la Vall de Boí
Vam tornar novament a la Vall de Boí amb la intenció de fer l’ascensió al Comaloforno.
Després d’un llarg viatge amb el cotxe de línia de l’Alsina-Graells, vam sortir al matí des de la Presa de Cavallers i vam arribar fins a la Pleta de Riu Malo, però va caure una gran nevada.
En pocs minuts va quedar tot blanc i vam decidir tornar enrere.
Finalment vam acabar llogant una habitació a Boí, a Can Gaspar, i vam fer uns entrepans “a la llosa”.

dimecres, 8 d’agost del 1973

Ascensió al Montardo (2.831 m)

ascensió al Montardo
Vam sortir del refugi Ventosa i Calvell, on havíem passat la nit, i vam pujar, per la via normal dels estanys de Travessany i de Monges i el Port de Güellicrestada, fins al Montardo (2.831 m), passant pel Montardo Inferior (2.784 m).
Després vam retornar pel mateix camí de pujada fins a Boí.
En aquesta sortida ens va acompanyar en Joan Beltrán (a la foto), que poc temps després va morir a causa d’una leucèmia.


dimarts, 7 d’agost del 1973

Refugi Ventosa i Calvell

ascensió al Montardo
El segon objectiu de la nostra estada a la Vall de Boí va ser el Montardo.
Vam pujar fins al refugi Ventosa i Calvell, que encara estava guardat però en un estat molt deficient, amb la intenció de passar-hi la nit abans de l’ascensió.


dilluns, 6 d’agost del 1973

Ascensió a la Roca de la Feixa (2.091 m)

ascensió a la Roca de la Feixa
Foto d'arxiu: Bessiberris des del Tuc de Moró. Febrer 2008

En un dia de descans durant la nostra estada a la Vall de Boí, vaig pujar en solitari fins a la Roca de la Feixa (2.091 m), un cim sense cap dificultat.
Va ser una ascensió gairebé per casualitat, ja que la intenció inicial era sortir a fer un volt, però anant pujant, pujant, vaig acabar arribant fins a aquest cim, que els mapes de l’època denominaven Muro (Les Creuetes).
No hi ha cap fotografia de la sortida, ja que, en tractar-se d’una excursió improvisada, no vaig portar la càmera de fotos.

diumenge, 5 d’agost del 1973

Ascensió al Bessiberri Nord (3.014 m)

ascensió als Bessiberris
Des del refugi del Bessiberri, on havíem dormit, situat a uns 2.800 m a la bretxa Peyta, vam iniciar l’ascensió. Vam pujar per la via normal, amb alguns passos de grimpada fàcil, fins al Bessiberri Nord (3.014 m).
Després vam baixar a la gelera i vam anar a buscar la cresta una mica més endavant per fer dos cims més: el Bessiberri Central (3.003 m) i la Punta Aguda (2.999 m).
Finalment, per la Pleta de Riu Malo i la presa de Cavallers, vam retornar a Boí.


dissabte, 4 d’agost del 1973

Refugi Bessiberri

estada a la vall de Boí i Bessiberri
Vam venir a passar uns dies de les vacances d’estiu a la vall de Boí. El viatge fins a Boí en transport públic ja va ser tota una aventura, amb l’Alsina-Graells fins a la Pobla de Segur i després amb La Primera del Flamisell fins a Boí, pel Pont de Suert.
Ens vam instal·lar al paller d’en Gaspar i el primer dia vam fer l’aproximació al Bessiberri. Com que no teníem cotxe, vam sortir caminant de Boí mateix i vam pujar fins a la presa de Cavallers; vam travessar tot l’embassament fins a la Pleta de Riu Malo i vam pujar fins al refugi Bessiberri, on ens vam instal·lar per dormir.
A la tarda vaig sortir a fer una exploració del camí de l’endemà però em vaig anar animant i vaig arribar fins al cim del Bessiberri Nord (3.014 m).


divendres, 20 de juliol del 1973

Ascensió al Costabona (2.464 m)

excursió al Costabona
Una excursió familiar des d’Olot, on estàvem passant uns dies de vacances. Vam pujar en cotxe per la pista fins al coll de la Balmeta i, des d’allà, vam pujar fins al cim del Costabona en poc més d’una hora.
Va fer un bon dia i vam gaudir d’una gran panoràmica.

MÉS FOTOS:
excursió al Costabona
excursió al Costabona

diumenge, 15 de juliol del 1973

Ascensió al Taga (2.036 m)

ascensió al Taga
Foto d'arxiu: el Puigmal des del Taga

Vam fer l’ascensió al Taga (2.036 m), en travessia des de Ribes de Freser fins a Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa. Vam esmorzar en un bar de Ribes. Va fer molt bon dia, encara que una mica núvol al matí.
Des del cim vam poder gaudir d’un gran panorama: Montseny, Puigsacalm, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, Cadí, Pedraforca, Puigllançada, Tossa d’Alp, Collada de Toses, Dòrria, Planoles, el Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus, Torreneules, Pic de l’Àliga, Pic de l’Infern, Bastiments, Costabona, Canigó, Bassegoda, Mare de Déu del Mont, Estany de Banyoles, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Queralbs i Bruguera.
Vam baixar fins a Sant Martí d’Ogassa, on vam dinar, i després vam seguir el camí fins a Sant Joan de les Abadesses, on vam agafar el tren de tornada.

dimarts, 10 de juliol del 1973

Ull de Ter - Planoles

travessia Ull de Ter – Puigmal – Planoles
Foto d'arxiu: Coll de la Marrana des del Gra de Fajol

Ens vam llevar a les cinc del matí, vam esmorzar al refugi i vam sortir d’Ull de Ter a les 5.40 per iniciar una llarga travessia. L’itinerari va ser: Ull de Ter – Coll de la Marrana – Coll de Tirapits – Noucreus – Noufonts – Pic d’Eina (2.794 m) – Coll de Finestrelles – Puigmal (2.913 m) – Pas dels Lladres – Dòrria – Planoles.
Vam esmorzar a la cabana de Tirapits i vam arribar ben aviat al coll de Noucreus. Vam vorejar el pic de Noufonts i vam pujar al pic d’Eina. També vam vorejar el pic del Segre i vam pujar al cim del Puigmal, on hi havia un llibre de signatures i hi vam signar.
Després vam seguir per la carena fins al pas dels Lladres, on vam fer un piscolabis abans d’iniciar una llarga baixada fins al poblet de Dòrria, on vam menjar una mica abans de baixar a Planoles.
Ens vam instal·lar a la Fonda Pirenaica, ens vam dutxar i vam sortir a fer una volta pel poble i a comprar alguna cosa. També vam sopar a la fonda: sopa, truita de patates, hamburguesa i iogurt.
L’endemà volíem continuar pel coll de les Fontetes cap al Puigllançada però, al matí, vam sortir en direcció a Nevà i només vam arribar fins al pont, ja que en Víctor tenia els peus llagats i no podia caminar. Vam agafar el tren de les 9.41 i vam tornar cap a casa.

dilluns, 9 de juliol del 1973

Setcases - Coll de la Balmeta - Ull de Ter

travessia al Coll de la Balmeta
Foto d'arxiu: refugi Jaume Farré al Coll de la Balmeta

Una nova travessia de muntanya. Vam sortir de Sant Adrià a les sis del matí i vam agafar el tren a Sant Andreu a les 6.35. A les deu vam arribar a Sant Joan de les Abadesses i vam agafar un taxi fins a Setcases. El taxi ens va costar 300 pessetes. Vam comprar pa i alguna cosa més i vam iniciar l’excursió.
La intenció inicial era pujar al refugi Costabona però, quan vam arribar al Coll de la Balmeta, va caure una forta pedregada. Vam seguir pujant en direcció al refugi Costabona però la pluja era cada vegada més intensa i també hi havia tempesta elèctrica, de manera que vam decidir tornar a baixar.
Per sort, érem molt a prop del refugi forestal Jaume Farré i ens hi vam poder refugiar. Ens vam canviar de roba i vam menjar una mica mentre esperàvem que deixés de ploure. El refugi ens va oferir protecció contra la tempesta desfermada, tot i que hi havia grans goteres que queien en forma de cascada.
Quan el temps va millorar vam decidir baixar pel camí de Carboners i pujar pel camí normal fins al refugi d’Ull de Ter, on vam dormir.

diumenge, 17 de juny del 1973

Ascensió al Canigó (2.785 m)

expedició al Canigó 1973
Sortim del refugi de Marialles i comencem la jornada pujant per la via normal de la Jassa de Cadí i la Xemeneia fins al cim de la Pica del Canigó (2.785 m). Des d'aquí es veia tot l'itinerari que havíem seguit des de Setcases: el Coll de Pal al costat del Costabona, les Esquerdes de Rojà, el Puig de la Collada Verda i el Pla Guillem. També es veien altres cims del Pirineu Oriental com el Puigmal i el Carlit.
Ens quedava encara el llarguíssim retorn a Setcases. No vam voler baixar a Marialles sinó que vam optar per carenar fins al Pla Guillem per enllaçar amb el camí per on havíem vingut. La carena no era fàcil però tampoc presentava grans dificultats, tot i que era entretinguda. Vam passar per diversos cims, entre ells el de Set Homes (2.661 m), i després de molta estona vam arribar al Pla Guillem, on vam retrobar l'itinerari d'anada, que vam seguir fins a Setcases.
En total vam estar 15 hores caminant per la muntanya; una jornada històrica.


dissabte, 16 de juny del 1973

Setcases - Refugi de Marialles

expedició al Canigó 1973
L'expedició al Canigó de juny de 1973 va ser una de les primeres grans fites de la meva història a la muntanya. En aquella època llunyana, anar al Canigó era tota una aventura, i més per a nosaltres que, amb 17 anys, no teníem ni cotxe ni carnet de conduir. En aquell temps, per entrar a França encara calia tenir passaport, tot i que la targeta de federat informava en el seu revers que aquell document donava dret a passar la frontera per passos de muntanya.
A més, no teníem mapes de la zona ni sabíem com obtenir-ne, ja que només coneixíem els mapes de l'Alpina, però les ganes de fer aquest cim mític i llunyà eren tan grans que vam pensar la manera d'obtenir la informació necessària per portar a la pràctica. A la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís, tenien una secció cartogràfica amb mapes de moltes zones de muntanya. L'entrada era restringida als socis però no demanaven el carnet, de manera que vam posar cara de soci del CEC (posat estirat) i ens vam colar a la biblioteca.
Els mapes no podien sortir de la biblioteca i no hi havia fotocopiadora, de manera que calia calcar el mapa. Eren dues fulles diferents de l'IGN i ens vam repartir la feina; en Víctor va fer la part nord i jo la part sud. Després vam enganxar els dos fulls amb cinta adhesiva i el resultat va ser un magnífic mapa esquemàtic que ens va servir per fer l'excursió sense perdre'ns.
En aquesta primera etapa, després d'un llarg viatge en tren fins a Sant Joan de les Abadesses, autobús fins a Camprodon i taxi fins a Setcases, vam fer una llarga travessia fins al refugi de Mariailles. L'itinerari va ser el clàssic: Setcases – Riera de Carboners – Coll de la Balmeta – Refugi Costabona – Coll de Pal – Esquerdes de Rojà – Pla Guillem – Refugi de Marialles.
Vam dormir al refugi, que en aquell temps no era el modern refugi que coneixem sinó una petita cabana, on hi vam trobar els guardes o propietaris, que ens van donar allotjament.


dilluns, 11 de juny del 1973

Ull de Ter - Camprodon

retorn d'Ull de Ter a Camprodon
Foto d'arxiu: Refugi d'Ull de Ter, maig 2007

Després de la llarga travessia del dia anterior, quan havíem vingut des de Núria seguint tota la carena, avui ens quedava el retorn. Des del refugi d’Ull de Ter vam baixar fins a Setcases.
Com que no hi havia cap mena de transport públic, vam continuar baixant per la carretera, uns dotze quilòmetres més, fins a Camprodon, on vam agafar el cotxe de línia per tornar a casa.


diumenge, 10 de juny del 1973

Travessia Núria - Ull de Ter

travessia de Núria a Ull de Ter
Des de Núria vam pujar al Coll de Noucreus. Des d’allà vam iniciar una llarga travessia per la carena fronterera en direcció a Ull de Ter. Vam fer un bon grapat de cims:
  • Pic de la Fossa del Gegant (2.805 m)
  • Pic de la Vaca (2.833 m)
  • Pic de l’Infern (2.860 m)
  • Pic del Fresser (2.723 m)
  • Bastiments (2.874 m)
  • Gra de Fajol (2.708 m)
Arribàrem al refugi d’Ull de Ter, on ens vam quedar a dormir. Va ser una jornada llarga.


dissabte, 9 de juny del 1973

Ascensió al Puigmal (2.913 m)

ascensió al Puigmal i al Pic del Segre
Vam dormir al refugi de Núria i, al matí, vam pujar per la via normal al Puigmal (2.913 m). Després vam carenejar fins al Pic del Segre (2.844 m). Vam retornar a Núria i vam dormir al refugi; l’endemà havíem de fer la travessia fins a Ull de Ter.


diumenge, 27 de maig del 1973

Ascensió al Matagalls (1.694 m)

ascensió al Matagalls des de Santa Fe
Des de Santa Fe, passant per Sant Bernat, vam pujar al Matagalls (1.694 m) en un dia primaveral. Era la segona vegada que pujàvem al Matagalls.

MÉS FOTOS:
ascensió al Matagalls des de Santa Fe
ascensió al Matagalls des de Santa Fe
ascensió al Matagalls des de Santa Fe

diumenge, 20 de maig del 1973

Ascensió al Puigllançada (2.406 m)

ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
Una ascensió que teníem pendent des de feia temps. Vam sortir de Castellar d’en Hug i vam pujar fins al cim del Puigllançada (2.406 m). Era el mes de maig però havia caigut una nevada tardana i la muntanya estava nevada. Vam retornar pel mateix camí de pujada.

MÉS FOTOS:
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug
ascensió al Puigllançada des de Castellar d’en Hug

divendres, 11 de maig del 1973

Curset de tècnica alpina: Cadí

curset de tècnica alpina a la serra del Cadí
Foto d'arxiu: la Serra del Cadí des del cim del Monturull

Segona sortida del curset de tècnica alpina del centre. Vam dormir al paller de Cal Basté, a Estana, al peu de la serra del Cadí. Al matí vam pujar al Prat de Cadí i vam fer pràctiques de progressió amb piolet i grampons, així com d’aturada en pendents de neu i gel. També vam pujar un tram de la canal de l’Ordiguer, però sense completar l’ascensió, ja que l’objectiu no era aquest sinó practicar les tècniques alpines.

dimarts, 1 de maig del 1973

Refugi de Góriz

ascens al refugi de Góriz per les Clavijas de Soaso
Aprofitant el pont del primer de maig vam venir d’exploració a la vall d’Ordesa. Vam pujar al refugi de Góriz pel camí de la vall i les Clavijas de Soaso. Encara hi havia molta neu a la muntanya però fins al refugi vam pujar sense problemes. Era la primera vegada que veníem i pujàvem per les Clavijas de Soaso; tota una aventura.

MÉS FOTOS:
pas equipat de les Clavijas de Soaso amb neu
trams amb neu en la pujada al refugi de Góriz
paisatge nevat a la vall d’Ordesa camí de Góriz

dilluns, 30 d’abril del 1973

Puerto de Bujaruelo

excursió al port de Bujaruelo amb neu
Excursió relativament fàcil, encara que una mica complicada a causa de la neu, fins al port de Bujaruelo, des del poble —més aviat una casa— de Bujaruelo. Va ser només una passejada i ni tan sols vam arribar al port, ja que hi havia força neu i se’ns va fer tard.

MÉS FOTOS:
paisatge nevat al port de Bujaruelo
excursió hivernal al port de Bujaruelo
camí nevat cap al port de Bujaruelo