Setena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Porta i Mérens-les-vals; una etapa clau, amb la que hem passat de la Cerdanya a l'Ariège superant el Coll de Puymorens i diverses dificultats afegides. Fins fa un parell de setmanes, aquesta etapa era molt complicada a causa de la neu que cobria tota l'obaga de Puymorens entre el coll i la població de L'Hospitalet-près-l'Andorre. Amb l'entrada de la primavera i el bon temps la situació ha anat millorant però, per assegurar-nos-en, vam fer una prospecció la setmana passada, tornant del Pic d'Albe. Vam mirar com estava de neu el coll de Puymorens i fins i tot l'enginyer de guàrdia del grup de caminadors va mesurar el gruix de la neu. Vam arribar a la conclusió que la sortida es podia fer, tot i que es preveien certes dificultats a causa de la neu.
Avui, finalment, hem arribat en autocar a Porta i hem esmorzat a peu dret abans d'iniciar la caminada en direcció al Coll de Puymorens, punt clau de l'etapa. La primera part ha estat fàcil però passat Porté-Puymorens la muntanya estava plena d'aigua: a causa del desglaç, baixava aigua per tot arreu i tot estava enfangat. Hem travessat un petit torrent però poc després hem trobat un segon torrent més gran que ja no es podia travessar fàcilment. L'única solució ha estat descalçar-se i passar el torrent a gual. Finalment hem arribat al Coll de Puymorens (1.915 m) i hem fet la primera foto de grup. A pocs metres del coll, lluny del soroll de la carretera, ens hem aturat a esmorzar. Des del coll el camí encara puja una mica, per la Vall d'en García, per una àmplia pista. Després comença la baixada per un caminet que s'endinsa en el bosc. Era la part més delicada de l'etapa, ja que encara hi havia força neu. A més, hi havia arbres caiguts i restes de treballs forestals que ens han complicat una mica les coses però després de superar tots els obstacles hem arribat a L'Hospitalet-près-L'Andorre. A partir d'aquí ja no hi havia dificultats importants, tot i que encara hem hagut de travessar una àmplia congesta. A poc a poc hem anat baixant la vall de l'Ariège per un camí entre boscos, a una certa distància de la carretera. Hem arribat a una petita agrupació de cases, les Bordes-d'en-Haut, on hi ha, desviant-se una mica del camí, una magnífica àrea de pic-nic. Ens hem aturat a dinar en aquesta instal·lació, amb taules i seients de pedra, i hem completat l'etapa amb una plàcida baixada per un bon camí. A Mérens hem acabat la jornada amb la foto de grup dalt del pont de pedra. Avui no hem anat al restaurant, com és habitual amb aquest grup de caminadors gormands, perquè els estrictes horaris dels francesos no ens permeten dinar a quarts de quatre com fem habitualment.
Aquí teniu pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Avui, finalment, hem arribat en autocar a Porta i hem esmorzat a peu dret abans d'iniciar la caminada en direcció al Coll de Puymorens, punt clau de l'etapa. La primera part ha estat fàcil però passat Porté-Puymorens la muntanya estava plena d'aigua: a causa del desglaç, baixava aigua per tot arreu i tot estava enfangat. Hem travessat un petit torrent però poc després hem trobat un segon torrent més gran que ja no es podia travessar fàcilment. L'única solució ha estat descalçar-se i passar el torrent a gual. Finalment hem arribat al Coll de Puymorens (1.915 m) i hem fet la primera foto de grup. A pocs metres del coll, lluny del soroll de la carretera, ens hem aturat a esmorzar. Des del coll el camí encara puja una mica, per la Vall d'en García, per una àmplia pista. Després comença la baixada per un caminet que s'endinsa en el bosc. Era la part més delicada de l'etapa, ja que encara hi havia força neu. A més, hi havia arbres caiguts i restes de treballs forestals que ens han complicat una mica les coses però després de superar tots els obstacles hem arribat a L'Hospitalet-près-L'Andorre. A partir d'aquí ja no hi havia dificultats importants, tot i que encara hem hagut de travessar una àmplia congesta. A poc a poc hem anat baixant la vall de l'Ariège per un camí entre boscos, a una certa distància de la carretera. Hem arribat a una petita agrupació de cases, les Bordes-d'en-Haut, on hi ha, desviant-se una mica del camí, una magnífica àrea de pic-nic. Ens hem aturat a dinar en aquesta instal·lació, amb taules i seients de pedra, i hem completat l'etapa amb una plàcida baixada per un bon camí. A Mérens hem acabat la jornada amb la foto de grup dalt del pont de pedra. Avui no hem anat al restaurant, com és habitual amb aquest grup de caminadors gormands, perquè els estrictes horaris dels francesos no ens permeten dinar a quarts de quatre com fem habitualment.
Aquí teniu pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de Coma d'Or amb esquís, 2014 |  Tosse de Pédourrés, 2013 |  Puig de Trespunts amb esquís, 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada