dimecres, 24 de juliol de 2013

Ascensió a l'Aiguille de Goûter (3.863 m)

Aiguille de Goûter
La segona etapa de l'aproximació al Mont Blanc és la pujada al refugi de l'Aiguille de Goûter, un dels refugis més alts dels Alps, situat a més de 3.800 metres d'altitud. Pero aquesta etapa no és només la típica aproximació a un refugi sinó que es tracta d'una ascensió d'una certa categoria, ja que el refugi està situat al costat del cim de l'Aiguille de Goûter i per arribar-hi cal superar un esperó rocós molt dret i travessar un corredor de neu molt perillós que algú anomena la bolera perquè cauen pedres contínuament, de manera que els alpinistes que travessen el corredor són com bitlles amenaçades contínuament per les boles. Hem esmorzat al refugi de Tête Rousse, un esmorzar minimalista a base de pa sec i cafè purgant a preu de buffet lliure al Ritz, i hem sortit en direcció a Goûter. Amb els grapons als peus hem començat superant una gran pala de neu fins a sobre un esperó que ens ha portat directament al pas del corredor. Quan vaig pujar el Mont Blanc per primera vegada, ara fa 37 anys, no hi havia internet i per buscar la informació necessària per fer l'ascensió vam anar a la biblioteca del CEC. Com altres vegades havíem fet, vam posar cara de soci del CEC i ens vam colar a la biblioteca. La guia francesa era molt explícita en la descripció d'aquest pas: és el lloc més mortal dels Alps. Efectivament, per aquí passa molta gent i baixen moltes pedres, de manera que la probabilitat que les trajectòries tinguin punts en comú simultanis és relativament alta... Fins i tot quan vam passar per aquí l'any 1976 vam veure un accident que va acabar sense conseqüències però que podria haver estat greu: uns italians van passar sense assegurar i sense grampons. Un d'ells va relliscar i va caure avall; per sort es va poder aturar amb el piolet però va quedar penjat sobre el tobogan gelat agafat del piolet i el vam haver d'ajudar a sortir d'quella situació tan incòmoda. Avui hi havia menys neu que en aquella ocasió però pel mig del corredor baixava un torrent i, de tant en tant, alguna pedra. Hi ha un cable de seguretat per travessar el pas, de manera que ens hem assegurat i hem passat sense més problemes. A l'altra banda comença l'escalada, fàcil però amb alguns passos precaris, encara que en els sectors crítics uns cables d'acer donen confiança i seguretat als alpinistes. Finalment hem arribat a dalt de la cinglera, just en el punt on hi ha el refugi vell, ara tancat i barrat. Pocs metres més enllà hi ha el nou refugi, un edifici de disseny futurista que seria dels millors dels Alps si no fos pel petit detall sense importància que no hi ha aigua i cal comprar-la a preu de Rioja gran reserva. Només ens quedaven uns metres per arribar al refugi però abans volíem fer cim, de manera que hem seguit per la petita cresta fins arribar al cim de l'Aiguille de Goûter (3.863 m). Hem fet les fotos de cim i hem baixat al refugi donant per acabada l'etapa d'avui.
Aquí tenim el vídeo realitzat per Edicions JGB amb una crònica de l'aproximació al Mont Blanc. En Joan no va poder arribar al cim però ha fet aquesta pel·lícula amb les escenes prèvies a l'atac final al cim i amb un guió que inclou reflexions i vivències d'aquests dies passats als Alps:




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Muy interesantes las fotos de la bolera.

También veo que había afán "tachador": primero la cima, luego el refu.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues la bolera es fácil pero peligrosa. En las fotos se ver perfectamente por donde bajan las piedras acanaladas. Vimos bajar algunas pero nosotros somos más rápidos y no nos pillaron.
En cuanto a lo de tachar, estás equivocado. Esta cima la tenía tachada ya tres veces. Esta era la cuarta. Lo que no tenía es la foto de cumbre y esta vez, por fin, la hicimos. Más que nada para completar la colección de fotos de cumbre.