diumenge, 30 de juny del 2013

Ascensió al Balandrau (2.584 m)

Balandrau
Jo ja havia pujat dues vegades al Balandrau però en les dues ocasions el mal temps i la boira no em van deixar veure el magnífic panorama que normalment es veu des d'aquest cim. Efectivament, el Balandrau està separat de la carena principal dels Pirineus i això li dóna una gran perspectiva. Avui hem sortit de bon matí del poble de Serrat, a la Vall de Ribes, i hem començat a pujar pel bosc per anar a buscar un llom que puja orientat directament al cim del Balandrau. Hem sortit del bosc i hem seguit carenant pel llom de la muntanya mentre el panorama s'anava ampliant per moments al nostre davant, presidit pel Puigmal, que des d'aquí es veia gegantí. També vèiem brillar els centenats de cotxes que avui han aparcat al final de la pista de Fontalba. El dia era calorós però a partir de certa alçada un aire fresc ens ha ajudat a evitar una bona suada. Hem arribat al cim i ens hem aturat una bona estona per menjar una mica i contemplar el panorama. Es veia tot el Pirineu Oriental, des del cadí fins al Canigó, passant per tota l'Olla de Núria, el Pic de l'Infern i el Bastiments. Com és normal, hem fet una panoràmica circular:

Després hem iniciat la baixada per la banda contrària. Hem baixat fins al collet Nordest i des d'aquí hem baixat pel dret en direcció a Coma de Vaca, aprofitant alguna congesta de neu per fer una mica de patinatge. Hem arribat al camí del refugi però no hi hem baixat sinó que ens hem conformat amb fer-li un parell de fotos des del camí, i hem seguit el camí de baixada fins al pont, on hem dinat. Hem seguit baixant fins que hem deixat el camí principat per baixar, seguint un caminet marcat amb pintura taronja, fins a un pont de formigó on comença una pista que ens ha portat en direcció al punt de partida. Més endavant hem deixat la pista, seguint les mateixes marques de pintura, pujant directament en direcció a Serrat, on hem arribat tancant l'itinerari circular.


dissabte, 22 de juny del 2013

La Muga i la Tossa Plana de Lles

Tossa Plana de Lles
Ahir al vespre vam arribar al refugi del Cap de Rec per passar-hi la nit. Al matí, després d'esmorzar al refugi, ha arribat en Joan i s'ha unit a l'expedició. Hem sortit en direcció a la Muga, primer per una pista i després per camins perdedors, només amb algunes fites disperses. Hem arribat a un collet, per sobre del Bac de la Muga, amb gran panorama. Hauríem hagut de baixar, perdent una mica d'alçada, a buscar el camí que puja de la Vall de la Llosa però per evitar la sifonada hem iniciat un flanquejament pel bosc, enbolicant-nos una mica. Hem trobat una pala de neu i hem baixat directament abandonant el flanquejament embolicat. Ja per la vall, hem pujat fins a l'Estany Gran de la Muga, on ens hem aturat a esmorzar. Aquí comença un ample camí de pujada cap al cim de La Muga. Aviat, però, el camí es perd i cal pujar pel dret per la pedrera. Hem arribat al cim de la Muga (2.860 m) i hem pogut gaudir d'un extens panorama. Hem fet les fotos de cim, hem contemplat el vol dels voltors i hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat pel camí de pujada i hem seguit fins al Coll de La Muga (2.717 m) iniciant el camí de carena en direcció a la Tosseta de Vallcivera. Abans d'arribar-hi hem passat per un cim secundari, la Mugueta (2.772 m). Finalment hem arribat a la Tosseta de Vallcivera (2.848 m), ja a la frontera amb Andorra. Des d'aquí el panorama també era molt extens; a més de les muntanyes de La Cerdanya i Andorra, es veia la Pica d'Estats i també la Maladeta. Hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:

Hem seguit carenant i hem baixat fins a un collet anomenat La Portelleta (2.771 m) des d'on hem iniciat la pujada final cap al cim principal de la jornada. Finalment hem arribat al cim de la Tossa Plana de Lles (2.916 m) des d'on hem pogut contemplar un gran panorama i, mirant enrere,  tota la carena que hem fet des de La Muga. Aquí dalt he recordat la primera vegada que vaig pujar aquest cim fa 36 anys, l'any 1977, amb l'Albert i sobre els esquís de muntanya. Curiosament encara hi ha al cim una mena d'urna de vidre on l'any 77 hi havia un pesebre. Hem fet una nova panoràmica circular:

Hem iniciat la baixada cap al punt de partida, no seguint l'itinerari d'esquí de muntanya sinó un altre itinerari molt més directe que ens ha portat ben aviat fins al refugi. Abans, però, encara hem tingut l'agradable sorpresa de veure una parella de perdius de neu, una espècie difícil d'observar. Allà hem donat per acabada l'excursió i l'Albert ens ha convidat a una copa de cava perquè era el seu aniversari.
Aquí teniu el vídeo produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:


I finalment us oferim aquí l'altra pel·lícula de la jornada, realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




diumenge, 16 de juny del 2013

La Coma dels Naps i el Montgròs

Coma dels Naps
Hem fet una sortida matinal a Montserrat en un dia de molta calor. Es tractava de pujar pel torrent de la Coma dels Naps (també anomenat Coma Baixa), una canal equipada amb algunes cordes fixes i passamans que acaba sota el Cilindre, al Bassal dels Avellaners. Ja havíem fet aquest recorregut dues vegades (El 2003 i el 2004) però avui hem completat el recorregut amb l'ascensió al Montgròs i la baixada per la Canal del Migdia i el Camí dels Francesos. De bon matí hem arribat a Can Jorba en cotxe i hem iniciat l'ascensió. Hem seguit la pista fins que acaba en un camp d'oliveres. Sense camí, una mica per intuïció i resseguint la vora dels camps, hem arribat a una fita gran que marca l'inici del camí. Hem passat pel Pou de l'Estevet, un avenc de boca petita, i després muntanya amunt seguint les fites fins a enllaçar amb el Camí del Cabrit que ens ha portat en pocs minuts al Torrent de la Coma dels Naps, just a sota de l'Agulla Fina. Aquí han començat les dificultats: uns quants murs que calia superar amb l'ajut de les cordes fixes i el característic pas de la Poza Trampa, avui plena d'aigua dificultant la maniobra de superació del petit mur que la tanca. Finalment hem arribat al Bassal dels Avellaners, ple d'aigua i amb un parell de salamandres fent natació sincronitzada. A partir d'aquí ja tot era caminar fins al coll del Montgròs. Hem pujat al cim i ens hem aturat a menjar una mica contemplant el gran panorama d'aquest cim. Després ham baixat al Torrent del Migdia i l'hem seguit de baixada fins que l'hem deixat per pujar al Coll de l'Ajeguda, on hem enllaçat amb el Camí dels Francesos que ens ha portat de tornada a Can Jorba.
I aquí teniu el vídeo de la joranada:




dissabte, 15 de juny del 2013

El Palau d'Anglesola - Lleida

El Palau d'Anglesola - Bell-lloc d'Urgell - Lleida

Novena etapa del Camí de Sant Jaume, entre El Palau d'Anglesola i la ciutat de Lleida. Ha estat la darrera etapa de la temporada; un recorregut fàcil pels camps de l'Urgell i el Segrià però amb molta calor. Hem començat la jornada esmorzant al bar de la Pensió Sant Antoni, on vam acabar l'etapa anterior. Després de menjar la típica coca de sucre hem sortit cap a Ponent seguint les marques grogues del camí. Al cap de poc hem passat per una masia reconvertida en alberg del camí, amb un magnífic mural format amb les principals icones del Camí de Sant Jaume, i hem aprofitat per fer la foto de grup. Tot planejant hem passat un canal de rec i hem travessat un parell de vegades l'autovia fins arribar a un polígon industrial que hem travessat baixant finalment al pont del Segre, que ens ha donat entrada a la ciutat. Hem acabat el dia amb un dinar i final de festa en un hotel. A les vuit del vespre hem donat per acabada la festa i hem iniciat el retorn en autocar cap a casa.


dissabte, 8 de juny del 2013

Camí dels Collets del Cadí

Camí dels Collets del Cadí
Sant Bartomeu - Coll de l'Home Mort - Prat d'Aguiló - Collet de l'Estenedor - Prat de Cadí - Collet Roig - Estana - Santuari de Bastanist - Sant Bartomeu

Una vegada més, la pluja i el mal temps han estat protagonistes de la nostra excursió. També, com en la darrera sortida, les males previsions del temps ens han fet canviar de plans a darrera hora buscant alguna activitat que es pogués fer encara que el temps no sigui òptim. De bon matí hem sortit de la borda de Sant Bartomeu, ja amb la capelina posada i amb el paraigües com a complement protector contra els elements desfermats. Potser hauria estat més assenyat deixar-ho córrer, ja que teníem assegurada la pluja per a tot el dia però, optimistes com som, la visió fugaç de l'Arc de Sant Martí davant de la muralla nord del Cadí ens ha decidit a sortir. Ben aviat hem enllaçat amb el GR150, seguint-lo en direcció sud; la pluja apretava però hem seguit endavant fins al costat d'Escàs, on hem deixat el GR i hem seguit muntanya amunt per sota el Puig de Montellà fins a unes baumes on ens hem refugiat uns minuts i hem esmorzat una mica mentre la pluja seguia caient amb força. Hem seguit pujant fins al Coll de l'Home Mort, on hem enllaçat amb la pista que puja al refugi del Prat d'Aguiló. Sota la pluja hem arribat al refugi i ens hi hem aixoplugat uns minuts. Un te calent ens ha revifat i hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Des del Prat d'Aguiló hem agafat el Camí dels Collets, un caminet que ressegueix la falda del Cadí mantenint l'alçada i superant molts petits collets en els estreps que baixen de la muntanya. La pluja era ara intermitent i, a estones, ens hem pogut treure la capelina i guardar el paraigües. Hem arribat al Prat de Cadí però estava tot emboirat i no hem pogut veure el magnífic panorama que es veu normalment des d'aquí. Hem baixat a Estana, hem dinat una mica en el parc infantil i hem pres un cafè a cal Baster.  Des d'Estana, novament pel GR150, hem baixat fàcilment fins al Santuari de Bastanist i hem pujat per l'altra vessant de la muntanya fins enllaçar amb el camí que havíem seguit al matí, que ens ha portat de tornada a Sant Bartomeu. Ha estat una llarga caminada, en condicions difícils perquè la pluja ens ha acompanyat gairebé durant tot el trajecte, però hem quedat satisfets del recorregut i dels grans paisatges del Cadí.
Aquí tenim aquí el primer dels dos vídeos, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I també tenim un altre vídeo, aquest produït per JGB:




dissabte, 1 de juny del 2013

Esquiant al juny a la Cerdanya

No és massa normal que al juny es pugui fer esquí de muntanya a la Cerdanya però aquest any de meteorologia tan estranya ho hem fet, tot i que avui no ha estat el millor dia de la temporada. La història d'aquesta sortida ha estat com la d'un globus que es va desinflant. El projecte inicial era anar al massís de Néouvielle, on ja alguna vegada haviem tancat la temporada d'esquí de muntanya, però vam trucar al refugi d'Orédon i ens van dir que la carretera encara estava tancada i el refugi també, de manera que vam haver de canviar els plans. Vam valorar diverses opcions pel Pirineu Central i Pallars però les previsions del temps no eren gaire bones. Semblava que a Andorra el dia no seria tan dolent, de manera que vam pensar en anar a la Vall d'Arcalís, que en aquesta època de l'any encara té normalment força neu. Ahir al vespre les previsions a Andorra van empitjorar però per la Cerdanya i Pirineu Oriental eren una mica millors, de manera que, finalment, vam decidir anar a l'estació d'esquí de Puigmal i fer alguna cosa per allà. La proposta inicial era pujar el Puigmal de Llo i, potser, completar la jornada amb el Pic del Segre o fins i tot amb el Puigmal. De bon matí, després de recollir en Joan a Ur, hem arribat a l'estació d'esquí. Feia força vent i el cel era negre però, ja que estàvem aquí, hem començat a pujar pensant que, potser, el dia s'aniria obrint. Quan hem vist la vall que puja en direcció al Puigmal de Llo hem observat que hi havia poca neu, només una enfarinada, i que hi havia poca cosa esquiable, de manera que novament hem canviat de plans i hem pujat per la banda oposada en direcció al Puigmal. A mesura que pujàvem el cel s'anava tapant i el vent era més fort fins que hem vist que pujar al Puigmal no era una bona idea. Hem pensat en girar cua i tornar a casa però hem pensat que, ja que estàvem allà, podíem pujar la Tossa del Pas dels Lladres, un pic de vaques de 2.665 metres que, si més no, seria el nostre premi de consolació després d'una sortida tan accidentada. Hem seguit pujant mentre la boira ja ho tapava tot i el vent començava a convertir-se en torb. Hem arribat molt a prop de la carena i allà el vent ja s'ha convertit totalment en un torb fortíssim que gairebé ens feia caure. L'altímetre ha arribar a marcar 2.654 metres, només 11 metres per sota del cim, però encara quedava una mica de distància, que calia recórrer gairebé per la carena i el vent ho feia molt complicat, de manera que hem decidit deixar-ho i retirar-nos. La baixada no ha esta fàcil perquè el vent, que ara ens venia de cara, no ens deixava avançar però finalment hem pogut treure les pells i fer una curta esquiada, amb molt bona neu, fins al punt de partida. Una vegada més hem comprovat allò que fa molts anys que sabem: fins i tot un pic de vaques pot ser molt difícil quan els elements es giren en contra.
Però no tot estava perdut. Avui no hem pogut fer el cim però hem arribat aviat a Ur i la Roser ens ha preparat una fideuà de primera especial que ens ha fet oblidar totalment la nostra pífia esquiadora.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet molt poques fotos; prou feina teníem perquè no se'ns emportés el vent...