dissabte, 31 de març del 2012

Tuc de Llucià (2.777 m) amb esquís

Tuc de Llucià
El Tuc de Llucià és un clàssic de l'esquí de muntanya, ja que des del refugi de Colomers és una ascensió relativament fàcil. Nosaltres l'hem fet en travessia, sortint del refugi Ventosa i Calvell i baixant pel circ de Colomers fins al refugi del mateix nom. Ahir, baixant del Contraix, ja vam veure aquesta vesant del Tuc de Llucià comprovant que, encara que la neu era una mica justa, es podia fer amb esquís. La pala que cau sobre els estanys de Culieto es veia força bé i només s'entreveia alguna dificultat en l'arribada a la carena  cimera. Després d'esmorzar al refugi, hem sortit desfent la part final del camí d'ahir, baixant als estanys de Culieto i anant a buscar la gran pala sud del Tuc de Llucià. Avui el dia era encara més clar que ahir i, a més, el vent estava en calma. A poc a poc hem anat superant la pala mentre anaven sorgint a l'horitzó més i més  muntanyes. Una magnífica traça ens ha guiat fins gairebé al capdamunt de la carena però en els darrers 20 metres ens hem hagut de descalçar els esquís i pujar a peu fins situar-nos sobre la carena.  Novament amb esquís hem vençut els metres finals, meravellats davant l'extens panorama que se'ns obria per tot arreu. A més de totes les muntanyes que vam veure ahir des del Contraix, des d'aquí teníem una visió impressionant de la Punta Alta i del propi Contraix. Com que feia bon temps i no teníem pressa, ja que l'ascensió era relativament curta, hem estat una bona estona al cim contemplant el paisatge, menjant una mica i fent les fotos del cim i una nova panoràmica circular per a la col·lecció del blog. Després hem iniciat l'esquiada per la vall de Colomers. Al principi la neu estava encostrada però hem anat a buscar la part més assolellada i hem pogut gaudir d'una bona esquiada fins a la porta del refugi de Colomers on ens hem instal·lat.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:


També tenim aquí la panoràmica del cim:



divendres, 30 de març del 2012

Pic de Contraix (2.957 m) amb esquís

Contraix
Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta travessa pirinenca. El Contraix és un dels gegants de la zona, comparable al Gran Tuc de Colomers i a la Punta Alta, encara que el fet de no arribar (per poc més de 40 metres) als 3.000 metres fa que no tingui el prestigi que mereix. De bon matí hem deixat el refugi de l'Estany Llong on hem passat la nit i hem iniciat un curt descens amb els esquís a l'esquena fins al pla de la centraleta on comença el camí de la Vall del Contraix. Aquí ens hem sorprès desagradablement perquè l'inici de la vall estava pelat, sense neu. Amb els esquís  a l'esquena hem iniciat la pujada per la vall seguint el camí d'estiu fins que al voltant dels 2.080 metres la neu contínua ens ha permès posar-nos els esquís. Hi havia relativament poca neu però tenia continuïtat fins al fons de la vall on, per evitar els espadats que tanquen aquesta vall, hem pujat per unes pales a la dreta que ens han portat fins al petit altiplà on hi ha l'estany de Contraix, tot gelat. Des d'aquí ja teníem una visió impressionant del Contraix amb la cresta final que havíem de superar; a l'esquerra el Coll de Sarradé, via d'ascensió, i a la dreta el collet de Contraix per on havíem de passar després per arribar a la Vall de Colieto. Vorejant l'estany ens hem anat acostant a la pala que porta al Coll de Sarradé, que es veia força dreta. Hem pujat fent llaçades fins poc abans del coll on hem deixat els esquís. El guarda del refugi ja ens havia dit que la cresta final no tenia neu i, per tant, no calia carretejar els esquís més del necessari. Des del coll, una llarga cresta, fàcil però entretinguda, porta fins al cim. El dia era magnífic, molt clar i amb força sol però a mesura que anàvem pujant, el vent era cada vegada més fort i  en els darrers metres aixecava la neu formant remolins. Superat aquest tram final d'aresta, només ens hem entretingut en el cim el temps just per fer unes fotos i una gran panoràmica circular. Des d'aquí el panorama era molt més extens que el que vam veure ahir des de l'Agulla del Portarró. Es veia la Maladeta, els Bessiberris, la Punta Alta, el Gran Tuc de Colomers, la Pica d'Estats, el Mauberme ... i una infinitat més de muntanyes. Hem desfet el camí de l'aresta fins al coll i després de baixar un curt tram a peu hem recuperat els esquís i hem iniciat el descens en direcció a l'estany de Contraix. No hem arribat a l'estany sinó que hem procurat flanquejar sense perdre més altura que la necessària fins situar-nos al peu de la pala que puja al Collet del Contraix. Hem tornat a posar les pells i hem remuntat aquesta pala fins poc abans del collet completant a peu els darrers metres. La baixada per l'altra banda comença molt dreta per una canal estreta; hem baixat a peu uns trenta metres fins que ens hem pogut posar els esquís per iniciar el descens. Una bona esquiada ens ha portat fins al refugi Ventosa i Calvell; abans d'arribar, però, hem hagut de fer la remuntada final des dels llacs de Culieto, ja que el refugi està una mica elevat sobre la vall. Avui no estàvem sols al refugi però gairebé; només hi havia set persones en total. Com ahir, un bon sopar i a dormir aviat; dema hem de seguir...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:


També tenim aquí la panoràmica del cim:



dijous, 29 de març del 2012

Agulla del Portarró (2.674 m) amb esquís

Agulla del Portarró
Hem iniciat una travessia pel Pirineu de Lleida amb aquesta ascensió relativament fàcil. Hem sortit al matí de casa i hem arribat a primera hora a Espot, on hem agafat un taxi que ens ha pujat a Sant Maurici. Com que el taxi ens ha fet esperar una mica ja era tard quan hem arribat a Sant Maurici, de manera que hem sortit ràpidament en direcció al Portarró d'Espot. És una ruta que ja coneixíem d'altres vegades i no presenta complicacions, de manera que en el temps previst hem arribat al Portarró. Tot pujant hem tingut grans vistes de les Agulles d'Amitges, el Bassiero i els Encantats.  Des del Portarró hem vist, a l'altra banda del coll, el Gran Tuc de Colomers i més enllà, quan hem començat a pujar cap a l'Agulla del Portarró, hem vist el nostre objectiu de demà: el Contraix. La pala de pujada a l'Agulla del Portarró es veia força bé encara que una mica justa de neu; sortien moltes pedres però semblava esquiable fins dalt.  A poc a poc hem anat superant la pala evitant els trams de pedres mentre el panorama es feia cada vegada més extens. Aviat hem pogut veure el Peguera i el Monestreró, impressionants vistos des d'aquí. També hem vist el Subenuix, que vam pujar amb esquís fa un parell de temporades. Hem arribat a la carena cimera que, planejant, ens ha portat fins al cim. Poc abans hem deixat els esquís perquè el tram final estava ventat i amb molta pedra i en un parell de minuts hem coronat l'Agulla del Portarró (2.674 m), primer cim d'aquesta sortida. El dia estava una mica gris i amb vent però des del cim hem pogut gaudir d'un gran panorama. Ens hem fixat especialment en el Contraix i la seva cresta final, que demà hem de recórrer. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat el descens cap al Portarró des d'on hem agafat la vall contrària a la de pujada que ens ha portat en direcció a l'Estany Llong. A aquestes hores la neu ja no estava en molt bones condicions, de manera que no ha estat la millor esquiada de la temporada però hem arribat sense novetat al refugi de l'Estany Llong. Només hi havia el guarda, de manera que hem pogut gaudir d'aquest refugi en exclusiva. Un bon sopar i a dormir aviat que demà hem de seguir la ruta...
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:


També tenim aquí la panoràmica des del cim:



dissabte, 24 de març del 2012

Cingles de Gitarriu

Gitarriu
Una magnífica excursió pels camins ferèstecs de l'Alta Garrotxa per un camí equipat amb alguns passos singulars. Hem sortit de Sadernes pel camí de Sant Aniol fins al Pont d'en Valentí on hem agafat el camí del Bassegoda, el que vam seguir el febrer de 2011 per pujar a aquest cim, el més característic de l'Alta Garrotxa. Ben aviat hem deixat aquest camí per agafar un corriol que ens ha portat fins al peu del cingle de Gitarriu. El camí ressegueix el cingle per la seva base fins trobar el punt feble per on superar la primera graonada del cingle i enfilar-se a una feixa arbrada a mig cingle. El pas, equipat amb alguns trams de corda fixa, s'anomena Pas del Cabró. L'equipament és incomplet; ens ha donat la sensació que algú, potser el titular dels drets de la denominació del pas, s'havia emportat alguns trams de corda fixa. La guia, però, ja avisava que hi havia un tram d'escalada, que catalogava de tercer grau. Per sort, hem portat material d'escalada i, assegurats amb el cordino, hem superat el pas. Per la gran feixa arbrada hem recorregut novament la base del cingle, ara pel pis superior, fins al segon pas equipat de la jornada: el Querforadat. Abans ens hem aturat a la cova de les Cabres, un forat petit però, efectivament, amb innumerables rastres de la presència de cabres. El pas del Querforadat és realment espectacular i molt singular. Comença amb una curta grimpada fins a la cova de l'Esparver; des d'allà, per un forat a la roca, hem pujat, amb l'ajut d'un arbret situat estratègicament, a una plataforma baumada des d'on amb un flanquejament aeri però relativament ben equipat hem arribat a sobre del cingle. Des d'aquí, ja sense dificultat, hem seguit un corriol amb marques vermelles i algunes fites fins al Trou petit, una bretxa del cingle des d'on un caminet ens ha permès baixar iniciant el retorn. Abans ens hem aturat a dinar en un punt del capdemunt del cingle des d'on teníem una visió espectacular del Pirineu, des del Puigmal fins al Canigó, i de muntanyes més properes com el Bassegoda i el Comanegra. De baixada hem passat per Sant Feliu del Riu i hem acabat l'excursió a Sadernes.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Edicions RGB per a tots el seguidors d'aquest blog:



dissabte, 10 de març del 2012

GR83: Can Xel - Hostal de la Vall del Bac

GR83 Can Xel - Olot - Coll de Passaserres - Hostal de la Vall del Bac 

Setena etapa del GR83, el camí del Nord. Avui érem 36 caminadors i hem arribat de bon matí en dos microbusos a Can Xel on ja ens esperaven els croissants i el cafè amb llet. Després d'esmorzar hem començat la caminada per un fàcil camí en suau baixada que ens ha portat travessant la Fageda d'en Jordà fins a Olot. Ens hem reagrupat en un parc a l'entrada d'Olot i ens hem endinsat pels carrers de la ciutat en direcció al Montsacopa, un dels volcans que dominen la ciutat. Hem vorejat el volcà i hem seguit per una pista asfaltada fins a la carretera de la Vall de Bianya. Abans de travessar la carretera ens hem aturat a esmorzar asseguts en un prat. El camí seguia planer entre camps i masies; semblava que no arribaria mai l'anunciada pujada al Coll de Passaserres, principal obstacle de la jornada, però de sobte el camí planer s'ha transformat en una pista costeruda. Després de tot el dia planejant i recorrent sense gaire esforç els quilòmetres no ens esperàvem aquesta pujada tan forta, que ens ha fet suar de valent. En poc més d'una hora, però, hem superat els 400 metres de desnivell del coll i, després de reagrupar-nos novament a dalt, hem completat l'etapa amb una suau baixada que ens ha portat a l'Hostal de la Vall del Bac on ja ens esperaven els dos microbusos. Com que l'Hostal és tancat des de fa ja uns quants anys, hem baixat en els autobusos fins a Sant Pau de Segúries on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Pinòs.


divendres, 9 de març del 2012

Pic de la Coma de Seignac (2.850 m)

Pic de la Coma de Seignac
Una nova sortida d'esquí de muntanya, aquesta vegada a Andorra, aprofitant que és un dia laborable. L'arribada al punt de partida ja ha estat complicada. D'entrada, les notícies deien que, a causa d'una sèrie d'incendis forestals, hi havia carreteres tallades pel Pallars i l'Alt Urgell. Per això hem decidit entrar a Andorra pel Pas de la Casa però la cosa no ha estat tan fàcil, ja que una nevada recent havia deixat el coll de Puymorens i el Pas de la Casa amb una capa de neu, petita però suficient per fer obligatori l'ús de cadenes. Hem agafat l'itinerari alternatiu pels túnels de Puymorens i el Pas de la Casa i hem arribat a bona hora al final de la carretereta de la Vall de Ransol.  Tal com esperàvem, la vall estava força bé de neu i hem sortit de l'aparcament amb els esquís als peus. Encara ens esperaven més dificultats, ja que el fort vent -el mateix que havia potenciat els incendis- ens ha fet recordar aquell intent al Monturull que va acabar amb una retirada per cames a causa del torb i aquella ventada gelada del Bastiments quan el bigoti d'en Joan Yuste va quedar com els llagostins de Pescanova. Per sort, encara que el vent era molt fred i en alguns moments molt molest, especialment a la carena final, no era tan fort com en aquelles ocasions històriques i ens ha permès completar l'ascensió sense més problemes. Després de recórrer tota la vall de Ransol, amb molt bona neu, hem arribat a la pala final, molt dreta i força carregada de neu. Hem anat a buscar el collet, a pocs metres del cim i, ja sense esquís, hem pujat per l'aresta fins al pic de la Coma de Seignac (2.850 m). Només hi hem estat uns minuts perquè el vent i el fred feien inhabitable aquell indret i hem iniciat ràpidament el descens. Abans hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular per deixar constància del gran panorama que es veia des del cim, dominada al davant mateix pels Pics de la Serrera i l'Estanyó. Més lluny destacaven la Pica d'Estats, el Montcalm i el Pic de Rulhe.  Ja de baixada, hem trobat una neu força bona que ens ha permès una bona esquiada fins a l'aparcament.
Aquí teniu aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog: 


Finalment tenim un vídeo de la sèrie making off amb la gravació completa de l'esquiada, que podeu veure aquí. També podeu veure aquí la panoràmica circular del cim: