diumenge, 19 de juliol del 1981

Escalada a Montserrat (Agulles)

Les Savines, Montserrat
Foto d'arxiu: xemeneia de les Savines, setembre 2008

Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Fem tres vies, ja repetides anteriorment:
  • La Savina Superior, via Xemeneia
  • La Pelada, Cara Nord
  • La Savina Inferior, via Normal
De les tres vies l'única que presenta certa dificultat és la xemeneia de la Savina Superior, que puja per la canal entre les dues savines per la part que mira a la paret d'Agulles. És un diedre-xemeneia, primer molt obert i després més tancat en forma de xemeneia. La primera part és més difícil però a mesura que pugem es fa més segura. A la part de dalt hi ha alguna savina que permet assegurar però abans d'arribar-hi cal superar un tram força insegur.
La normal de la Savina Inferior, a més de ser ja molt coneguda perquè l'hem fet diverses vegades, no passa de tercer grau. Finalment, la cara nord de la Pelada és una via de finura, curta però difícil, però ja l'hem fet altres vegades i li tenim presa la mesura.

diumenge, 12 de juliol del 1981

Collet de la Cova. Via Gran Diedre

Gran Diedre Pedraforca
Foto d'arxiu: el Pedraforca des del Costa Pubilla, febrer 2015

Vam repetir la via del gran Diedre, que ja navíem fet l'any 1978. És una via totalment en lliure, atlètica, vertical i molt elegant, que supera la paret nord del Pedraforca aprofitant un marcat diedre.
Per arribar a peu de via hem de seguir el que s'anomena itinerari d'aproximació a les vies de l'esperó central, un curiós itinerari, meitat camí i meitat escalada fàcil, que recorre per una cornisa la base de l'esperó central del Pedraforca. Comença al peu de la via Homedes i passa pel peu de la Pany; després d'un recorregut relativament llarg ens deixa al peu del Gran Diedre. La via original venia de més avall però sembla ser que la primera part va quedar oblidada i tothom fa la via a partir de la cornosa descrita.
Aquesta és la descripció de la via, tal com la vam fer nosaltres l'any 1978 (veure ressenya històrica):
1a tirada: començar a pujar pel mig del diedre, per terreny vertical però amb bona presa. Al cap d'uns 35 metres, després d'haver passat dos pitons d'assegurança, en trobem un tercer i podem fer-hi reunió però es aconsellable aprofitar els 40 metres de corda i fer-la més amunt, al costat d'un petit gendarme.
2a tirada: seguir pel diedre, que ara es tanca i ens obliga a fer un curt tram de ramonage. Seguim amunt i prenen la fulla dreta del diedre, sortint i entrant segons les dificultats. Fem reunió en un replà als 35 metres de corda. Aquest llarg té diversos pitons d'assegurança.
3a tirada: és la més fàcil de la via. Sortim de la reunió per l'esquerra i posem una baga d'assegurança en un pont de roca. Seguim pel diedre i arribem a un replà on pot fer-se reunió. És consellable, però, seguir, sortint per la dreta un parell de metres i ràpidament, per una repisa inclinada, flanquejar a l'esquerra per quedar a sobre del replà. Després, seguir recte amunt fins a un altre replà (40 metres justos).
4a tirada: és la més difícil de la via, però també la més segura perquè hi ha moltes assegurances. Aquí el diedre s'estreta i cal progressar mig encastat o bé totalment per fora del diedre, amb un peu a cada banda de la fissura central. Arriba un moment que el diedre es tanca i cal seguir en encastament fins a un replanet a on establim la reunió. Aquesta tirada, tot i les dificultats, es fa totalment en lliure.
5a tirada: sortim recte amunt per enllaçar amb la via Pany. És una placa amb un pas molt fi (V). Després seguim pel diedre, ja fàcilment, uns 15 metres fins arribar al Prat de la Pany on acaba la via.
Ens trobem en el Prat de la via Pany i tenim dues alternatives: baixar o pujar. Nosaltres vam optar per pujar, completant la part que ens faltava de la via Pany, que a partir d'aquest punt ja és bastant fàcil.