Foto d’arxiu: Roca Verda i Roca de l’Ordiguer
Després de dormir al paller d’Estana (cal Baster), vam pujar fins al Prat de Cadí i, per una gran tartera, fins al peu de la Roca Verda. És una via no massa difícil, malgrat l’aspecte impressionant d’aquesta roca vista des del Prat de Cadí. La via està catalogada de quart grau. És llarga i amb bona roca, però presenta algun tram descompost i també alguns trams fàcils que trenquen la continuïtat de la via.
La via comença amb una pujada en diagonal per unes terrasses fàcils en direcció a l’esquerra, fins arribar al peu d’una canal molt marcada. Al peu d’aquesta canal hi ha una cova amb una gran pedra incrustada, visible des de lluny. Se surt de la cova pel forat del fons, iniciant un tram d’escalada per la canal, superant la xemeneia amb tècnica de ramonage i arribant a una bretxa al peu de la paret principal de l’Agulla Verda.
A continuació es fa un flanqueig a la dreta per buscar el centre de l’Agulla Verda; és fàcil però hi ha un tram d’uns tres metres més difícil (V-). S’arriba al peu d’una ampla canal que se supera directament. Al principi és fàcil, però després de 30 metres sense dificultat es complica una mica, amb alguns passos de IV+ i V-.
Finalment s’arriba a una bretxa des d’on es poden atacar els cims de les diverses puntes de la Roca Verda. Nosaltres vam superar el cim més proper, sense massa dificultat. Des de la part superior de l’Agulla Verda, un caminet porta a l’inici de la Canal del Cristall, per on vam baixar.
RESSENYA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada