Obrint via a la Palangana (I)

Foto d'arxiu: la paret d'Agulles, desembre 2017

---

En aquesta ocasió vam anar a Montserrat, a la Regió d’Agulles, amb la intenció de treballar en una nova via que volíem obrir a la Paret d’Agulles, directa a la Palangana, que és l’agulla adjunta a la Bandereta i una de les més altes d’Agulles. En aquesta primera jornada de treball, vam obrir la primera tirada, des de baix, posant alguna assegurança i muntant la reunió amb una bona instal·lació.

Aquesta via la vam estar treballant en diverses sortides, ressenyades al blog, però mai vam arribar a completar-la. Anys després es va obrir alguna via per aquesta zona i sembla que es va aprofitar alguna cosa de l’equipament que havíem abandonat a la via.

---

La Gorra Frígia & la Mòmia

Foto d'arxiu: al cim de la Mòmia, novembre 2008

---

Vam fer una escalada a Montserrat i vam fer dues vies clàssiques, que ja havíem fet anteriorment:

• La Gorra Frígia, via Mompart
• La Mòmia, via Normal

La via Mompart és una via llarga que puja a una de les agulles més característiques de Montserrat, amb cinc tirades de dificultat mitjana. La primera tirada, fàcil, supera una rampa que es va redreçant progressivament. Fem reunió en un arbret i iniciem la segona tirada, ja més difícil, que puja directament en lliure fins al “llavi”, on fem la segona reunió. Aquí comença la tirada clau de la via, molt dreta però amb bones preses i alguna assegurança precària. La tercera reunió també té un nom característic: “el wàter”. Des d’aquí ens queden dues tirades, no gaire difícils, fins al cim.

La Normal de la Mòmia també és un clàssic montserratí; la segona tirada supera 40 metres totalment en lliure, no gaire difícil però sense assegurances (en aquell temps).

---

MÉS FOTOS:

RESSENYES:

---

Agulles d'Amitges, via Guiraud

Vam fer una escalada a Amitges. Vam dormir al refugi d’Amitges i a la nit, mentre dormíem, es va desfermar una gran tempesta de llamps i trons. Al matí, però, la situació havia canviat totalment i el dia era molt bo.

Vam fer la via Giraud, la més clàssica d’aquesta zona. La via és totalment en lliure, per plaques i fissures granítiques, amb una roca de gran qualitat. Està catalogada de quart grau, tot i que hi ha algun petit pas que podria arribar al cinquè grau. La via acaba al cim de l’Agulla Inferior d’Amitges (2.664 m).

Des del cim es baixa en ràpel fins a la bretxa que separa les dues agulles i des d’allà vam pujar a l’Agulla Superior d’Amitges (2.665 m), que no té cap dificultat. Després vam tornar al refugi per la via normal d’aquesta agulla.

---

RESSENYA:

RESSENYA HISTÒRICA: Agulla inf. d’Amitges, via Giraud

MÉS FOTOS:

---

Bivac a la bauma de Riambau

Foto d'arxiu: Bauma del Riambau. Octubre 2009

---

Vam intentar una escalada al Pedraforca. Vam pujar fins al peu de la via Estasen i vam dormir a la bauma que hi ha just a l’inici de la via. La bauma té el sostre molt baix; no fa més de 50 cm, però almenys ens va protegir de la pluja.

Va ploure tota la nit i al matí seguia plovent, de manera que vam baixar al refugi sense fer resi vam tornar a casa.

---

Paret dels Anys

Foto d'arxiu: camí de la Santa Cova, 2011

---

Vam fer una escalada a Montserrat, en una zona inèdita per a nosaltres, molt propera al Monestir. Vam fer la Paret dels Anys, al costat de la Santa Cova, per una via de la qual no vam saber ni el nom.

---

Pedestal del Martell, via Vidal-Bueno-Alsina

Foto d'arxiu: un burí al cim, 42 anys més tard. Juny 2020

---

Vam acabar i vam fer la primera ascensió de la nova via al Pedestal del Martell, la via Vidal-Bueno-Alsina, en la qual havíem estat treballant un parell de dies més. L’havíem oberta íntegrament des de baix, amb tècnica clàssica.

La primera tirada supera un mur molt vertical en escalada artificial. Aquesta és, lògicament, la part que va donar més feina: cal col·locar els burins de l’artificial i, en aquella època, encara no existeixen les màquines de burinar. Calia fer-ho a mà, i cada burí representava una bona estona de feina. A més, es procurava deixar-los ben separats, de manera que sovint tocava treballar fent equilibris sobre l’esglaó més alt dels estreps.

Després del tram artificial cal sortir en lliure, amb una escalada fina, fins a la primera reunió. A partir d’aquí la via segueix la típica aresta Brucs, totalment en lliure, amb passos de III i IV grau i dificultat decreixent a mesura que es guanya alçada.

El resultat final és una via de dificultat moderada, però que traça un itinerari elegant per un pany de paret on fins aquell moment no hi havia cap via d’escalada. El descens és molt fàcil, pel vessant posterior de l’agulla.

---

RESSENYA:

RESSENYA HISTÒRICA:

Ascensió al Canigó (2.785 m)

Vam pujar en cotxe fins al refugi de Cortalets i al matí vam fer l'ascensió a la Pica del Canigó (2.785 m) per la via normal. Va ser una ascensió fàcil, ja que és el camí més curt per arribar al cim del Canigó.

---

MÉS FOTOS:

---