diumenge, 7 d’abril del 2013

Pic de Salòria (2.789 m) amb esquís

Pic de Salòria
Avui hem visitat la zona obscura. Sí, el Pic de Salòria i els seus voltants estan situats a la zona fosca de la cartografia excursionista. És un cim força alt, 2.789 m, el de més altitud de l'Alt Urgell i vèrtex geodèsic de primer ordre, però no existeix en els mapes de l'Editorial Alpina, la nostra principal referència cartogràfica. El mapa Pica d'Estats-Montroig -l'edició que tenim nosaltres- acaba al Port de Cabús, uns quilòmetres al nord, mentre que el d'Andorra acaba un parell de quilòmetres a l'est. L'únic mapa excursionista en el que apareix el Pic de Salòria és el de la Vall de Tor, de l'editorial Piolet, que assenyala aquest cim però queda tallat a la meitat de la seva vessant sud sense arribar al coll de Conflent per on hem atacat avui aquest cim. Per altra banda, en tota l'extensa bibliografia sobre esquí de muntanya als Pirineus m'ha estat impossible trobar ressenyada l'ascensió al pic de Salòria. La idea de fer aquest cim tan perdut va sorgir quan vam anar al Pic Alt del Griu; mentre preparàvem el material ens vam fixar en les muntanyes d'aquesta zona, molt nevades, destacant-se a l'esquerra de tot la llarga aresta que porta al Pic de Salòria. Per sort, hi ha altres mapes en els que sí que apareix cartografiada aquesta zona (els de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i els de Institut Geogràfic Nacional) i per internet vam trobar alguna ressenya de l'ascensió amb esquís. També vam trobar referències a la Pala del Salòria, una gran pala de neu perfectament esquiable que baixa 1.000 metres de desnivell i és considerada per alguns com la pala més llarga de tot el Pirineu. Amb tota aquesta informació hem arribat aquest matí a Os de Civís i hem pujat fins al l'hostal situat al costat de la Borda de la Plana. Gairebé des d'allà mateix hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus. El primer tram va per una pista i després pel bosc fins al Coll de Conflent, un ample coll per on passa l'única pista que, només a l'estiu, permet la comunicació entre Os de Civís i la resta del Món sense passar per Andorra. Aquesta petita població és també una singularitat geogràfica, ja que és territori espanyol però només hi arriba una carretera per Andorra. Aquí comença la part més dura de l'ascensió, una pala força dreta que cal superar fent llaçades per guanyar el llarg llom que ens portarà, sense tanta dificultat, fins al cim. Evitant les zones rocoses i els trams més drets hem arribat a l'aresta i hem anat carenant en direcció al cim. Tot seguint una traça hem fet un tram per la vessant est, per sota de l'aresta; una complicació innecessària que ens ha obligat a superar un flanquejament exposat que hauríem pogut evitar fàcilment seguint el fil de l'aresta. Finalment hem arribat al cim i hem pogut contemplar el magnífic panorama d'aquest mirador excepcional, en el límit entre l'Alt Urgell i el Pallars però al costat mateix d'Andorra. Com sempre, hem fet la panoràmica circular:

El dia era força clar i no feia massa vent, de manera que ens hem pogut entretenir una mica en la contemplació del paisatge. Des d'aquí teníem una bona vista de la Pica d'Estats i moltes de les muntanyes andorranes. També es veia perfectament la Serra del Cadí i, molt llunyà, el Puigpedrós de Llanós. A ponent també es veia la Maladeta i moltes més muntanyes. Després d'uns minuts de descans hem iniciat la part més interessant: la baixada de la Pala del Salòria. Els mapes oficials assenyalen aquesta pala en direcció sud però és un terreny abrupte, tallat per diversos ressalts rocosos; l'autèntica Pala del Salòria baixa en direcció sudoest, pel barranc del coll de Finestres, fins a les bordes de Conflent. Justament a les bordes Conflent, al final de la gran pala, hi havia un refugi de muntanya que va cremar-se el novembre de 1989. La neu no estava tan bé com en altres ocasions però ens ha permès baixar 800 metres de desnivell per una pala àmplia i de pendent regular fins que, a la cota 2.050, ha acabat la continuïtat de la neu. Podríem haver completat la baixada fins a les bordes, encara que ens haguéssim de treure els esquís en bona part del recorregut, però com que tot el que baixéssim ho havíem de remuntar després (el Coll de Conflent està a 2.170 m) hem preferit iniciar aquí la remuntada. Hem flanquejat entre els arbustos amb els esquís a l'esquena, aprofitant alguns mínims corriols, per sobre de les bordes de Conflent. Ha estat treballós i una mica desagradable però aviat hem enllaçat amb la pista que porta al coll i, ja amb els esquís als peus, hem remuntat fins al Coll de Conflent. Després només quedava una baixada pel bosc i la pista, amb bona neu, fins al punt de partida.
Aquí tenim la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films, per a tots els seguidors del blog 




6 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Cómo te gusta dar lecciones magistrales! Debe de ser "deformación profesional".
Libertad, aunque sólo sea de cátedra.

Blog de Muntanya ha dit...

Bueno, Luis; hay que hacer pedagogía del Salòria, una cumbre injustamente olvidada y marginada. Incluso he observado que en una edición del mapa del ICC lo denominan "Bony de Salòria", rebajándolo de la categoría de pico a la de simple protuberancia orográfica. Creo que el Salòria y su pala se merecen algo más.

El porquet ha dit...

Enhorabona per l'ascens i la crònica genial. Una pregunta, com fas les fotografies circulars (software, etc)?

Gràcies!

Blog de Muntanya ha dit...

Amic Porquet,

Gràcies per seguir el blog. M'alegro que t'hagi agradat la crònica. Aquesta vegada la crònica és una mica més extensa perquè és una activitat no tan coneguda com altres. Quan ressenyo una activitat molt clàssica i popular no cal donar tants detalls...

Les panoràmiques circulars les faig amb un programa anomenat Panorama Studio. Té una versió gratuïta que serveix per fer pràctiques i conèixer el programa. La versió completa és de pagament; no recordo el preu però no era car. Després l'allotjament el faig a una web específica de panoràmiques anomenada "dermandar". Aquesta és gratuïta. Perd una mica de qualitat la imatge però de moment és el millor que he trobat. A més, espero que la cosa anirà millorant.

Joan Castelltort ha dit...

Bona descripció del cim i de l'entorn a on es troba. poc a poc deixarà de ser un cim poc conegut. Ara només faltaria afegir una mica d'història del per què Os de Civis té aquest estatus tan peculiar

Blog de Muntanya ha dit...

Joan,

La història d'Os de Civís és molt interessant; si més no, singular. Els que encara no estem a les classes passives no tenim massa temps per escriure i per això no escric la història sinó que passo un enllaç on hi ha aquesta història completa. El link me'l va passar el nostre assessor tècnic:

http://fronterasblog.wordpress.com/2008/03/14/enclaves-espanoles-os-de-civis/

Crec que està ben documentat i il·lustra perfectament la qüestió