dimecres, 6 de desembre de 1989

Montsec de Rúbies BTT (II)

Montsec de Rúbies
Segona jornada de l'itinerari pel Montsec de Rúbies. Sortim del campament muntat al costat del poblet abandonat de Rúbies i baixem per la Cabrúa, Coll d'Oruga, Figuerola, Fontllonga i, per la carretera fins a la pista del riu de Barcedana on tenim el cotxe.

dimarts, 5 de desembre de 1989

Montsec de Rúbies BTT (I)

Rúbies
Primera etapa d'aquest itinerari en bicicleta pel Montsec de Rúbies. Vam deixar el cotxe al principi de la pista de la Vall de Barcedana, a la carretera de Llimiana. Vam pujar tota la pista, passant per Sant Martí de Barcedana, fins a l'Hostal Roig. Allè vam deixar la pista, que enllaça amb la carreetera del Pas Nou que puja de Vilanova de Meià i vam agafar una llarga pista molt ben traçada, fins a la Portella Blanca. Des d'allà, a peu i arrossegant la bicicleta, ja que el camí no és apte per bicicleta, vam baixar al poble abamndonat de Rúbies, punt final de la jornada d'avui. Vam plantar la tenda al costat del poble i vam poder contemplar una magnífica posta de sol darrere el Montsec d'Ares. Després vam sopar a la vora del foc.

dimarts, 22 d’agost de 1989

Torrent del Bosc

Torrent del Bosc
El Torrent del Bosc, a la Serra del Montsec, és un descens fàcil i no tècnic però llarg. No hi ha cap ràpel i només cal tenir una certa resistència física i saber nedar. Normalment hi ha aigua en ple estiu i això el fa molt atractiu. El punt de partida està a prop de la carretera que de Tremp porta al Pont de Montanyana. Des de la carretera cal baixar uns 15 minuts, en el lloc anomenat els Trullets.
Hi vam anar des de la nostra base d'operacions de Camarasa i vam portar-hi els nens: la Laia, la Maria gran i en Rafel. Els dos petits tenien només quatre anys però amb l'ajut dels grans van superar  la prova amb bona nota. Portàvem un cordina per si calia assegurar algun pas però només el vam utilitzar per fer un passamans en un petit pas.
El descens, tot i ser fàcil, és entretingut, especialment amb nens, de manera que se'ns va fer molt llarg i vam sortir-ne quan començava a fosquejar. Tot i això, va ser una experiència interessant i els nens van gaudir d'una activitat refrescant i diferent de l'habitual. 


divendres, 11 d’agost de 1989

Ascensió al Tallón (3.144 m)

Des del refugi de Sarradets pugem a la Brecha de Rolando, un dels punts més singulars de tot el Pirineu. Des d'allà fem les tres ascensions fàcils, que ens permeten gaudir d'una magníca jornada de muntanya.
  • Tallón (3.144 m)
  • Gabietu Oriental (3.031 m)
  • Gabietu Occidental (3.034 m)


dijous, 10 d’agost de 1989

Refugi de Serradets

Des de Cauterets pugem per la pista de peatge al coll de Bujaruelo. Des d'allà pugem caminant al refugi de Serradets, on ens allotgem. Demà volem fer l'ascensió al Tallón.


dimecres, 9 d’agost de 1989

Forat de l'Or

Forat de l'Or
Des de Camarasa, on estàvem passant les vacances d'estiu, vam anar al pas de Terradets per fer una petita exploració al Forat de l'Or. Aquesta cova, tot i estar molt accesible, a peu de carretera, té un bon recorregut, amb dificultats imporatants, ja que hi ha diversos sifons i en època de pluges es converteix en usa sorgència per on surt un riu de bon cabal. Nosaltres ens hem acontentat amb una exploració lleugera, només fins al primer sifó, recorrent la galeria principal i algunes ramificacions. Aquesta cova ja la coneixíem des de fa força temps, i fins i tot en una ocasió vaig fer un bivac a la sala d'entrada de la cova peró mai m'havia endinsat en les seves profunditats. La cova té dues entrades; la inferior és la que actua de vegades com a sorgència mentre que la superior és la que ens dóna accés a la galeria principal. Aquesta galeria és recta i té una amplada d'uns quatre metres. Al cap d'uns 50 metres hi ha un estretament però segueix amb certa amplitud. Després de 70 metres es fa encara més ampla i fàcil; normalment baixa un petit riuet que després desapareix per filtració. Finalment, quan hem recorregut gairebé 200 metres des de l'entrada, arribem al sifó, que ens barra el pas. A partir d'aquí ja només es pot fer amb material específic i coneixements tècnics. Sembla ser que en temps de sequera el sifó de vegades està buit i es pot explorar una mica més. Nosaltres vam trobar aquest primer sifó inundat i vam acabar aquí la nostra aventura. 

diumenge, 6 d’agost de 1989

Barranco de Consusa Inferior

Barranco de Consusa Inferior
Un magnífic barranc, força tècnic, que fem des de la base d'Escalona. En total hi ha 17 ràpels, la majoria curts però el més llarg de 30 metres en extraplom. Com és habitual, la guia diu "neopreno indispensable" però en aquell temps encara anàvem a pèl. Tot el barranc té un gran ambient i ens deixa ben satisfets.

dissabte, 5 d’agost de 1989

Cueva del Molino de Aso

Des de la base d'operacions d'Escalona fem una excursió per visitar la Cova del Molino de Aso, hem de fer una petita excursió per arribar-hi però curta. Un cop dintre de la cova, recorrem alguns dels seus passos encara que alguns estan plens d'aigua. Fins i tot corre un riuet per la cova. És una cova fàcil perquè no cal corda ni cap element de seguretat, ja que les galeries són àmplies i no hi ha avencs. També hi ha unes gateres però nosaltres no les explorem.

dijous, 3 d’agost de 1989

Pic Long (3.192 m)

Hem sortit de bon matí del campament que havíem muntat més amunt de l'estany de Cap de Long. Hem iniciat l'ascensió al Pic Long, el cim més important de massís del Néouvielle. L'ascensió comença fàcil però ben aviat arribem al pas clau de l'ascensió que és el que ens porta a una bretxa situada a la cresta entre el Pic Long i el Badet. Ens hem encordat per superar la petita xemeneia que porta a la bretxa. Des de la bretxa la dificultat ja és menor tot i l'aspecte impressionant de la cresta. Primer ens hem acostat al Badet per una cresta trencada però relativament fàcil. Després hem anat al cim principal, el Pic Long. La cresta també sembla molt difícil però seguint les traces i alguna fita hem arribat sense problemes al cim del Pic Long (3.192 m). Ja de baixada, encara ens hem desviat una mica del camí per pujar el Maubic, un cim ben fàcil que no hem volgut deixar escapar ara que el teníem a mà. En total hem fet tres cims de més de 3.000 metres:
  • Maubic (3.058 m)
  • Pic Long (3.192 m)
  • Badet (3.160 m)
Després hem desmuntat el campament i hem baixat a la presa del llac de Cap de Long on teníem el cotxe, satisfets després d'aquest magnífica jornada de muntanya que ens permet conèixer, per primera vegada, el massís de Néouvielle.


dimecres, 2 d’agost de 1989

Acampada a Néouvielle

Des de la base d'operacions d'Escalona passem el túnel de Bielsa i arribem a la presa de Cap de Long. Des de l'aparcament de la presa fem la llarga travessia del llac; un camí que voreja tot el llac amb diverses pujades i baixades, fins arribar a l'entrada de la vall que porta al Pic Long i el Campbieil, entre altres. Pugem una mica per aquesta vall fins trobar un lloc adient per plantar el nostre petit campament amb la tenda d'igloo. Una petita caminada d'aproximació que suposa el nostre primer contacte amb el massís del Néouvielle.


diumenge, 30 de juliol de 1989

Garganta del Yesa superior

Foto d'arxiu: Barranco de Consusa, agost 1989

Un barranc fàcil i amb poca dificultat tècnica, que fem des de la base d'Escalona. En total són 1.200 metres de recorregut i només 100 de desnivell amb només un parell de ràpels, el més llarg de 10 metres. Hi ha poca aigua i passem calor, ja que gairebé tot el barranc es baixa caminant.

dissabte, 22 de juliol de 1989

Cova dels Muricecs

FOTO D'ARXIU: cova dels Muricecs, agost de 1993

Excursió a la cova dels Muricecs, situada al marge esquerre i a l'entrada de Terradets, sobre un túnel de la carretera vella (túnel de les arcades).  Des de la carretera pugem per unes escales de ciment per salvar el talús; després un caminet ens porta a la cova en pocs minuts. La cova té una boca ojival seguida d'una galeria de 28 m que porta a una sala gran, dita dels muricecs, amb estalactites i estalagmites (moltes trencades pels visitants de la cova). També hi ha, penjats del sostre, gran nombre de rats penats i a terra muntanyes d'excrements d'aquests animals. D'aquesta sala surt una gatera que porta a un petit laberint de gateres, fàcil però molt divertit.

dijous, 13 d’abril de 1989

Plana Novella BTT

Begues - Coll de Fe - La Plana Novella - Collada de Vallgrassa - La Morella - Coll Sostrell -Begues

Excursió en bicicleta de muntanya pel massís del Garraf. Un fàcil itinerari circular amb sortida i arribada al poble de Begues, passant per la Plana Novella, una antiga casa senyorial reconvertida en restaurant i berenador.
Recorregut: 27'50 km. Desnivell: 550 m.

divendres, 24 de març de 1989

Montsec d'Ares BTT

Excursió en bicicleta de muntanya pel Montsec d'Ares. L'itinerari és llarg i amb molt desnivell, però amb un camí molt ben traçat que fa que guanyem força desnivell sense massa esforç. L'itinerari és: Sellés - Coll de la Fabregada - Coll d'Ares - Sellés.

diumenge, 12 de març de 1989

Puigsacalm BTT

Vidrà - Siuret - Coll de Siuret - Pla Traver - Puigsacalm - Font Tornadissa - Sant Bartomeu de Covildases - Vidrà

Excursió en bicicleta al Puigsacalm (1.518 m). Tot per pistes en molt bon estat excepte la part final de l'ascensió, que la fem a peu fins al cim del Puigsacalm. Després baixem també a peu fins a la Font Tornadissa i després retornem per pistes a Vidrà.
Recorregut: 25 km. Desnivell: 750 m.

dissabte, 18 de febrer de 1989

BTT per Sant Mateu

Sant Adrià - Badalona - Montgat - Alella - Sant Mateu

Excursió en bicicleta de muntanya per la Serra de Marina. L'itinerari, que hem repetit en diverses ocasions, començava sortint de casa i anant pel passeig Marítim (Eduard Maristany) fins a la rambla de Badalona on vaig reunir-me amb en Joan i en Toni. Vam seguir per la Rambla de Badalona i després pel Passeig Marítim de Montgat. Just a l'estació de Montgat Nord vam travessar la via del tren i vam començar a pujar per anar a buscar una pista coneguda amb el nom de Camí d'Alella, que porta fins a aquesta població. Vam sortir per la Riera i després per una pista molt pendent fins desembocar en la gran pista que ve de Coll de Cera. Aquesta pista ens porta fins a sota mateix de la muntanya de Sant Mateu. Deixem la gran pista per arribar fins a la petita ermita de Sant Mateu on acaba el nostre trajecte.
La baixada va ser pel mateix camí.

dimecres, 4 de gener de 1989

Guara BTT 1989 (II)

Segona etapa d'aquesta travessia per la Sierra de Guara. Sortim de la borda d'Otín on hem dormit en un ambient glacial. L'itinerari d'avui és relativament curt i, a més, el sol ens comença a escalfar aviat, de manera que completem l'etapa sense problemes: Otín - Nocito - Nasarre - Las Bellostas.


dimarts, 3 de gener de 1989

Guara BTT 1989 (I)

Primera etapa d'aquesta gran ruta per la Serra de Guara. Sortim de Las Bellostas i, a través del gran altiplà, arribem fins a Otín. Aquí hi viu un home, únic habitant del poble, que ens deixa dormir en una borda propera. L'ambient és gèlid i tot està gebrat. Fem un foc i sopem a la borda.