dimarts, 29 de desembre de 1987

Bassiero Est (2.901 m) amb esquís

Ascensió amb esquís al Bassiero Est (2.901 m). Sortim del refugi d'Amitges, on hem dormit, i pugem amb neu dura i escassa per la Coma de l'Abeller. Fa molt bon dia però la neu no acompanya. Bona part del trajecte el fem amb els esquís a l'esquena; cap al final ens els podem posar i completar l'ascensió fins al cim, on gaudim d'un gran panorama. Baixem esquiant pel mateix lloc encara que no passem pel refugi d'Amitges  sinó que des del final de la Coma de l'Abeller tirem avall fins a Sant Maurici.

dilluns, 28 de desembre de 1987

Refugi d'Amitges

Des d'Espot pugem a Sant Maurici i, amb esquís, al refugi d'Amitges on dormim. L'objectiu per a demà és el Bassiero Est.

dissabte, 26 de setembre de 1987

Una vegada més, pugem al Matagalls

Una vegada més vam pujar al Matagalls. Aquesta vegada en sortida familiar amb en Rafel i des de Coll Formic. Una petita excursió que ens va portar una vegada més al cim del Matagalls, que ja havíem pujat unes quantes vegades. Vam fer molt poques fotos i, a més, no van quedar gaire bé. La foto que il·lustra l'entrada del blog està una mica desenfocada però és l'única que tenim d'aquesta sortida.

diumenge, 6 de setembre de 1987

Barranco de Otín

Barranc molt esportiu i amb gran desnivell, amb molts ràpels, alguns realment espectaculars, però sense aigua. És un barranc secundari del Mascún i l'aproximació és la mateixa, des de Rodellar fins al poble d'Otín. El barranc acaba en el sector final del Mascún


dissabte, 5 de setembre de 1987

El Gorgonchón & La Peonera Inferior

Foto d'arxiu: Peonera Inferior, juliol 2002

Fem el Gorgonchón, curt i magnífic barranc, aquàtic i molt estret, amb un gran ambient, gairebé espeleològic, amb columnates, colades i sediments a les parets. Hi ha fins i tot un pas gairebé de sifon, que dóna caràcter al recorregut.
A la tarda fem la Peonera inferior, un dels barrancs més fàcils i aquàtics de tota la Sierra de Guara, que ressegueix el curs inferior del riu Alcanadre, el més cabalós de la Sierra.

dilluns, 24 d’agost de 1987

Cañón del Vero

Foto d'arxiu: el Rio Vero, setembre 1982

Per segona vegada venim a fer el descens del Cañón del Río Vero, a la Sierra de Guara. És el més popular dels barrancs de Guara i el primer que vam fer. Aquesta vegada venim una bona colla. Ens instal·lem en el càmping d'Alquézar i al matí fem aquest descens. 

diumenge, 16 d’agost de 1987

Zumsteinpitze (4.563 m)

Una gran jornada de muntanya amb l'ascensió a una de les puntes principals del Monte Rosa i un grapat de quatremils. Sortim del refugi Capanne Gnifetti i iniciem un llarg recorregut per la gelera fins al coll Gnifetti (4.454 m). Des d'allà pugem, per una canal de neu una mica compromesa fins al la Punta Zumstein (4.563 m). Retornem al coll i pugem al segon cim de la jornada, la Punta Gnifetti o Signalkupe (4.556 m). En el cim hi ha un petit refugi, la Capanna Marguerita, on prenem un te i descansem una mica. Ja de baixada, encara fem dos cims més que tenim a tret. El primer és un cim secundari, molt poc destacat però amb una gran imatge metàl·lica al seu cim: Balmenhorn (4.167 m). Finalment fem un altre cim, ja més destacat: la Piràmide Vincent (4.215 m), amb una gran pala d'un pendent mitjà.


dissabte, 15 d’agost de 1987

Refugi Capanna Gnifetti Giovanni (3.647 m)

Jornada d'aproximació per fer demà dues de les puntes del Monte Rosa. Després d'una primera part en telefèric, pugem pel camí normal fins al Refugi Capanna Gnifetti Giovanni, situat al límit del glaciar del Grastelet, a 3.647 m. Un refugi d'altura amb un gran ambient de muntanya.


dijous, 13 d’agost de 1987

Ascensió al Breithorn Oest (4.165 m)

Primera ascensió d'aquesta sortida, Alps 1987. Des de Zermat agafem el telefèric que ens porta als peus del Klein Matterhorn. Des d'aquí iniciem l'ascensió pel coll de Breithorn fins al cim del Breithorn Oest (4.165 m). És una ascensió fàcil, un dels quatremils més assequibles dels Alps; no té més dificultat tècnica que la de caminar encordats amb piolet i grampons i les dificultats pròpies de l'alçada. Al llarg de l'ascensió i en el cim, tenim una gran panoràmica de les muntanyes del Valais i especialment del Monte Cervino o Matterhorn, que mostra des d'aquí el seu perfil més conegut.


dimarts, 28 de juliol de 1987

Cova del Lladre

Excursió a la Cova del Lladre, situada al cingle nord del Montroig. Pugem en cotxe per la pista fins al punt més proper a la cova. Després d'una curta aproximació entrem a la cova; té una boca espaiosa d'on surten dues galeries, una de 10 metres i l'altra de 38. Aquesta darrera va a parar a una gatera molt estreta amb boniques formacions, que acaba en una sala petita amb moltes estalactites i estalagmites.

dilluns, 20 de juliol de 1987

El Gorgonchón

Foto d'arxiu: El Gorgonchón, juliol 2011

Curt i magnífic barranc, aquàtic i molt estret, amb un gran ambient, gairebé espeleològic, amb columnates, colades i sediments a les parets. Hi ha fins i tot un pas de sifon, que dóna caràcter al recorregut. La principal dificultat és l'estretor de les parets i els dos petits ràpels que cal fer. Com és costum a l'època, fem el barranc sense neoprè.

dilluns, 13 de juliol de 1987

Tercera visita a la Cova del Tabac

Novament, per tercera vegada, vam visitar la Cova del Tabac, l'excursió més popular del Montroig, a prop de Camarasa. Aquesta vegada anàvem una bona colla: L'Elena, la Margarita, en Roger, en Rafel, la Magda i jo. Com les altres ocasions, vam deixar el cotxe en el túnel de la carretera del Doll, al costat de la presa de Camarasa. Des d'allà vam prendre el caminet ben marcat que portava a la cova. Vam esmorzar a l'entrada de la cova, al costat d'una magnífica figuera i després vam explorar una mica la cova, que és bastant gran, encara que només té una sala principal, força gran. La resta són petites galeries curtes. La més interessant és la que s'anomena "La Sagristia", una petita sala a on s'arriba per una curta gatera gatera, on hi ha algunes concrecions.