dijous, 11 de setembre de 1986

Intent al Seilh de la Baquo

Foto d'arxiu: Cresta del Seilh de la Baquo, juliol 1997

Intentem fer la cresta del Seilh de la Baquo però el mal temps no ens ho permet. Pugem pel refugi d'Estós fins als llacs de Gías, on acampem. Plou tota la nit i al matí continua plovent, de manera que decidim deixar-ho per una millor ocasió.

dissabte, 23 d’agost de 1986

Estrecho del Balces

Foto d'arxiu: Estrechos del Balces, 2013

Recorregut molt llarg, de gairebé 7 km de longitud, caracteritzat per la seva estretor. Bona part del barranc és un estret defensat per parets no molt altes però sí molt juntes. No hi ha cap ràpel, ja que es baixa tot caminant i, en alguns trams, nedant. 

divendres, 22 d’agost de 1986

Barranco del Fornocal

Un nou viatge a la Serra de Guara per fer un barranc atractiu i llarg, amb un gran ambient. Caos, blocs suspesos, estrets, grans parets, marmites i molta vegetació. Bastant aquàtic i tècnic encara que amb algunes pozas verdinegras.

dissabte, 9 d’agost de 1986

La Múnia (3.133 m)

Ascensió a La Múnia per la via normal, des del nostre campament proper al Collado de las Puertas. L'itinerari puja desde la Fuente de Petramula, on s'arriba en cotxe per una pista desde Chisagüés. Des d'allà vam pujar fins al Collado de Las Puertas (2.533 m) i vam baixat als llacs de La Munia, on vam acampat. De bon matí hem pujat al Collado de la Munia (2.853 m) i des d'allà per la cresta fins al cim de la Munia (3.133 m). La cresta és fàcil i no cal corda. Únicament hi ha un pas singular, l'anomenat paso del gato, Des del cim, podem gaudir d'un magnífic panorama. Hem baixat pel mateix itinerari de pujada.

divendres, 8 d’agost de 1986

Collado de la Puertas

Una nova sortida des de la nostra base d'operacions a Escalona. L'objectiu és la Múnia; sortim de Chisagüés i pugem fins al Collado de las Puertas, on acampem. Des d'aquí, el cim està ben proper.

dimarts, 5 d’agost de 1986

Barranco de Airés

Foto d'arxiu: Bestué, davant de l'Airés. Novembre 2018

Novament des de la base d'operacions d'Escalona, on estem passant uns dies d'estiu, fem un barranc per aquesta zona del Sobrarbe. El barranco del Airés és un barranc sense cap dificultat tècnica, i el seu atractiu és el seu caracter obert i aquàtic. Avui, però, no és el millor moment, ja que està gairebé sec del tot, de manera que el que havia de ser un barranc refrescant es converteix en una llarga caminada sobre la llera seca del riu sota el sol del mes d'agost.

dissabte, 2 d’agost de 1986

Garganta de las Gloces

Foto d'arxiu: Barranco de Consusa, agost 1989

Des de la nostra base d'operación d'Escalona fem aquest barranc, situat a prop de Fanlo. Una magnífica fisura de 800 metres de llarg, tancada per parets d'entre 30 i 80 metres, on hi ha moltes coves. Congost estret i sinuós, on la llum entra tamisada pel verd de l'abundant vegetació. És un descens curt, que completem en un parell d'hores.

dijous, 17 de juliol de 1986

Congost de Montrebei

Des de Camarasa, on estem passant les vacances d'estiu, fem l'excursió del Congost de Montrebei, un recorregut pel camí tallat a la roca que recorre aquest congost del riu Noguera Ribagorçana. Deixem el cotxe a la pista que va de Tremp al Pont de Montanyana.

diumenge, 13 de juliol de 1986

Peonera Superior

Fem aquest nou barranc a la Sierra de Guara, molt interessant, llarg i aquàtic però sense cap dificultat tècnica. Són 6 km de cañón, caminant i nedant amb el característic ambient de Guara. El riu porta força aigua, ja que es tracta del riu Alcanadre, el més cabalós de la zona. Portem l'equipament propi de l'època: sense neoprè i amb una petita barca inflable per portar les motxilles.

dissabte, 12 de juliol de 1986

Cañón del Formiga


Un nou barranc a la Sierra de Guara, amb un gran ambient, tècnic i aquàtic. Només hi ha cinc ràpels però el recorregut és dels que deixen satisfets els barranquistes. Les condicions són força bones; hi ha aigua fresca (la guia diu "neopreno obligatorio" !).

diumenge, 22 de juny de 1986

Cotiella (2.912 m)

Des de la cabaña de Armeña, a on vam pujar ahir des de Barbaruens i hem passat la nit, fem aquesta ascensió, amb bon temps i molt àmplia panoràmica sobre el Pirineu Central.

dissabte, 21 de juny de 1986

Cabaña de Armeña

Aquesta vegada l'objectiu és el Cotiella. És la primera vegada que venim a aquest massís i volem pujar al cim principal per la via més normal, la que puja per Armeña. Avui hem fet l'aproximació des del poble de Barbaruens; un fàcil camí que ens ha portat fins al refugi lliure d'Armeña (1.834 m). És un edifici força gran i molt ben equipat, tot i que és un refugi lliure i, per tant, ho hem de portar tot a sobre. Hem fet foc i hem sopat al refugi; després hem anat a dormir aviat perquè demà tenim un llarg camí fins al Cotiella.

dissabte, 10 de maig de 1986

Excursió al Puigsagordi

Vam fer una sortida de convivència amb els alumnes de l'institut. Un cap de setmana en una casa de colònies de Sant Martí de Centelles. Tot i que l'objectiu de la sortida no era específicament fer excursions, vam aprofitar el matí per fer una petita excursió pujant fins al cim del Puigsagordi. Es tracta d'un petit turó defensat per uns cingles, a sobre mateix de Sant Martí de Centelles. El cim és un extens altiplà amn el punt més alt marcat per una bandera. El camí és fàcil, gairebé tot per pistes, i des del cim podem gaudir d'un extens panorama sobre la Plana de Vic.
Justament en els cingles que limiten l'altiplà del Puigsagordi, es va obrir uns anys més tard la via ferrada de les Baumes Corcades, una magnífica via ferrada que després vam fer en diverses ocasions.

diumenge, 4 de maig de 1986

Castell de Rus (2.783 m), amb esquís

Sortida d'esquí a la Vall Fosca. Aquesta vegada completem l'ascensió al Castell de Rus (2.783 m), també anomenat Cap de les Raspes Roies, per la banda de Cabdella: Vall de Riqüerna i Port de Rus. Una magnífica ascensió, amb bona neu. En la pujada al Port de Rus travessem una allau força important. Més amunt hi ha una enorme cornisa, que evitem passant pel costat. D'aquesta sortida hi ha poques fotos, i són en blanc i negre.

divendres, 28 de març de 1986

Tuc de Bacivers (2.644 m) amb esquís

Tuc de Bacivers
Foto d'arxiu: el Tuc de Bacivers des del Cap de Bacivers

El Tuc de Bacivers és (o era) un dels més clàssics recorreguts d'esquí de muntanya de la vall d'Aran. En aquella ocasió vam estar una setmana fent esquí de pista a Baqueira i, aprofitant l'ocasió, em vaig escapar un dia per fer aquesta ascensió en solitari. És una ascensió relativament fàcil i té una gran pala que baixa del cim i permet, quan les condicions de la neu són bones, fer una magnífica esquiada. En aquella ocasió vaig tenir sort perquè va fer bon dia i la neu estàva en molt bones condicions, de manera que va ser una magnífica ascensió.
Aquell dia no vaig fer cap foto; la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog la vaig fer anys després, al gener de 2020, des del final del telesquí del Cap de Bacivers. Aquesta clàssica excursió va quedar totalment desvirtuada a partir de l'obertura d'aquest telesquí, que puja fins a un punt des d'on es por arribar al cim en pocs minuts i, a més, la vall està ocupada per les pistes que baixen del telesquí i per pujar al cim cal passar per pistes o, si més no, pel seu costat, travessant-les en diverses ocasions.

diumenge, 2 de març de 1986

Intent al Corrunco de Durro

Per segona vegada intentem aquesta ascensió, un clàssic de l'esquí de muntanya, sense massa dificultat. Aquesta vegada estem a punt d'arribar al cim però acabem abandonant a causa de l'espesa boira que no ens deixa veure res i no ens podem orientar. L'any 1986 encara no teníem el GPS !!

diumenge, 2 de febrer de 1986

Intent al Matagalls amb esquís

Foto d'arxiu: esquiant al Montseny, març 2003

Sembla que ha caigut una nevada al Montseny i aprofitem per intentar aquesta clàssica de l'esquí a prop de casa. El motiu d'haver abandonat l'ascensió és una mica ridícul: em vaig posar els botins de les botes d'esquí canviats de peu. Quan portava només una hora de camí ja tenia els peus llagats i dolorits. En resum, un autèntic desastre.