dissabte, 23 d’abril del 1977

Pic Blanc d'Envalira (2.650 m) amb esquís

Pic Blanc d'Envalira
Esquí de muntanya a Andorra. Dormim en tenda de campanya al costat de les pistes del Grau Roig. Al matí fem l'ascensió al Pic Blanc d'Envalira (2.650 m), relativament curta, i encara ens queda temps per fer esquí de pista al Grau Roig.

dissabte, 9 d’abril del 1977

Pic Inferior de La Paul (3.083 m)

Inferior Paul
Vam sortir del refugi d'Estós amb la intenció de fer el Posets per la via normal. Com és habitual durant la Setmana Santa, el temps era molt dolent: boira, neu, vent... Tot i que hi havia força neu, vam sortir caminant i vam deixar els esquís en el refugi. De fet, en aquella època ni tan sols sabíem esquiar, de manera que només passejàvem els esquís. Amb molt mal temps, vam arribar al coll de La Paul des d'on la via normal del Posets implica una grimpada per la xemeneia característica que porta al cim. El mal temps i la gran quantitat de neu caiguda ens van fer ser prudents i vam decidir deixar de banda l'objectiu previst. A l'altra banda del coll de la Paul hi ha la cresta de Bardamina, que acaba en el cim del mateix nom. Vam decidir intentar l'ascensió al Bardamina sense saber ben bé com era la cresta. La primera part es fa pràcticament caminant, de manera que sense massa dificultat vam arribar al primer cim de la cresta: el Pic Inferior de La Paul (3.083 m). En realitat en aquell moment no vam saber a on arribàvem, ja que la boira no ens deixava veure res i encara no s'havia inventat el GPS. El que vam tenir clar és que havíem arribat a un cim, ja que a partir d'aquell punt la muntanya ja baixava cap a l'altra banda. Després, mirant el mapa, les fotos i recordant els detalls de l'ascensió, vam arribar a la conclusió que era aquest el cim que havíem pujat. Vam fer quatre fotos històriques i vam baixar pel mateix camí de pujada.

divendres, 8 d’abril del 1977

Refugi d'Estós

Foto d'arxiu: arribant a Estós

Aprofitant les vacances de Setmana Santa pugem a Estós des de Benasc amb la intenció de fer el Posets. Hi ha molta neu i pugem amb esquís. Dormim al refugi.

dissabte, 2 d’abril del 1977

Agulla Alta de la Miranda, via Bages

Agulla Alta de la Miranda, via Bages
Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Vam fer la via Bages a l'Agulla Alta de la Miranda. Una via totalment en lliure. La primera tirada puja fàcilment prenent com a referència una gran pedra encastada a la paret. Fem reunió en un replanet a l'esquerra de la gran pedra característica. Com es veu a la foto, ens assegurem en una pedra blanca encastada a la paret (a més d'algun burí).
La segona tirada és en lliure difícil. Primer pugem directament però un extraplom ens talla el pas; anem flanquejant a l'esquerra i després directament amunt seguint una canaleta. El pas és difícil i espectacular. La guia clàssica d'escalades d'Agulles defineix aquest pas d'aquesta manera: salvant un tram desplomat mitjançant uns arriscats i precisos passos atlètics, ens situem fàcilment dlat de tot de l'agulla.  La baixada és en rapel per la cara oposada.