dijous, 30 de setembre del 1976

La Miranda de S. Joan, via Bagués-Sala

Miranda de Sant Joan
Foto d'arxiu: la Miranda i les Magdalenes, novembre 2014

Anem a Montserrat, a la zona del Monestir. Fem dues vies:
  • Agulla del Pla dels Ocells, via Est
  • La Miranda de Sant Joan, via Bagués-Sala
Aquesta segona via l'hem trobat ressenyada en una revista; concretament en el número 51 de la revista Vértex. Bona escalada en lliure per la cara que mira a l'ermita de Sant Joan, amb un pas clau molt fi quan cal superar un petit desplom en lliure. La primera tirada és molt fàcil i ens porta fins al límit esquerre d'una larga bauma, on muntem reunio. La sortida d'aquesta reunió és el pas clau de la via, catalogat de V+. Després la via segueix, ja sense tanta dificultat, fins a la segona reunió, situada a l'extrem esquerre de la segona gran bauma que ratlla aquesta paret. Aquí vam tenir la sorpresa de trobar el llibre registre deixat pels primers ascensionistes i vam poder comprovar que la nostra era la cinquena ascensió que s'hi feia. La tercera tirada comença amb un parell de passos de quart però ben aviat la dificultat va mimvant i arribem fàcilment al cim.

dissabte, 25 de setembre del 1976

Ascensió al Pic de Sotllo (3.073 m)

Foto d'arxiu: el Sotllo i la Pica d'Estats des del Monteixo

Des dels plans de Boaví on hem passat la nit acampats, pugem al Cercle de Broate i al Pic de Sotllo (3.073 m). Estava previst fer més ascensions el dia següent però queden suspeses a causa del mal temps. Boira i pluja.

divendres, 24 de setembre del 1976

Acampada als Plans de Boaví

Foto d'arxiu: Plans de Boaví, setembre 2015

Vaig apuntar-me a un Ral·li d'alta muntanya organitzat pel Foment Martinenc. Aquest ral·li no era una cursa com les que es fan actualment, a base de córrer per la muntanya sinó que era més aviat una cursa de regularitat en la que el que comptava era passar pels controls establerts per l'organització a diversos punts de la muntanya dintre dels marges de temps previstos, sense implicar en cap cas córrer sinó pujar a un ritme normal. En aquesta primera jornada del ral·li únicament s'havia de pujar als Plans de Boaví des de Tavascan. Una etapa curta que només servia per situar-se en el punt inicial de l'activitat. Vam pujar carregats amb la tenda i menjar per tres dies i vam acampar en els Plans de Boaví, un indret idíl·lic ple de vaques.

dissabte, 18 de setembre del 1976

Intent a la Matagalls-Montserrat

Un intent de completar la clàssica travessia Matagalls - Montserrat. Anem tota una colla del centre però aviat ens desperdiguem. Des del Coll Formic pugem fins al cim del Matagalls, punt d'inici de la travessia. La caminada és llarga i dura i quan arribo a Sant Llorenç Savall decideixo abandonar. Després de fer un curt bivac, torno amb el cotxe de línia.

dimecres, 8 de setembre del 1976

La Gorra Frígia, via Mompart

Gorra Frígia, via Mompart
Foto d'arxiu: Gorra Frígia, gener 2011

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Una vegada més vam fer la Gorra Frígia per la via Mompart, la via més clàssica d'aquesta zona, molt repetida.
La primera tirada és fàcil i ens porta a la reunió anomenada el llavi. Sortom amb un pas de flanc a la dreta i iniciem la tirada més difícil, vertical però amb bones preses. Les assegurances són poques però com que ja hem fet la via diverses vegades no ens preocupa massa. La tercera reunió també té nom propi: el wàter. Després ja és fàcil fins al cim. 

diumenge, 5 de setembre del 1976

El Gorro Frigi, via GEDE

Gorra Frígia
Foto d'arxiu: camí de les Magdalenes, desembre 2015

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Fem la Gorra Frígia per la via GEDE, amb sortida per la normal, una variant. La via GEDE és una via totalment en lliure fins a la darrera tirada, en la que cal superar un balmat amb alguns passos d'artificial per una fisura, que puja per la part del darrere de la Gorra, la que no mira al Monestir. Nosaltres, en aquesta ocasió, evitem el desplom final que cal superar en escalada artificial i sortim per la dreta en lliure relativament fàcil. En realitat fem la moderna via Blava, que en aquell temps encara no existia com a tal. D'aquesta manera completem un recorregut totalment en lliure, no tan estètic com els de la cara que mira al Monestir però llarg i variat. El pas clau és abans de la segona reunió quan cal fer un flanquejament per situar-se sobre la gran llastra d'aquesta cara de la Gorra. El pas és espectacular, tot i que no passa de tercer grau.