dijous, 17 de juliol de 2003

Tarkeddit - Ichebakan

Takerddit - Amezri - Ichebakan

Guiats per un nou muletier, iniciem aquesta nova etapa que ens ha de portar a la vall de Tessaout. Primer travessem les grans terrasses de Tarkeddit, passant per indrets àrids i pedregosos. Després, seguint un camí molt pintoresc entre savines monumentals, baixem a la vall fins arribar al primer poble, Amezri. Aquí ens sorprèn la verdor dels camps, un paissatge molt diferent dels àrids pedregars de les muntanyes del Mgoum i Tarkeddit. En la nostra llarga travessia de les terrasses de Tarkeddit, passem per un poble de pastors. Sembla més aviat un campament d'estiu on viuen els pastors durant el bon temps per aprofitar amb els seus ramats les miserables pastures d'aquestes muntanyes. Aquest poblat és el més pobre que hem vist mai a tot l'Atlas. Al final de l'altiplà comencem una vertiginosa baixada per un camí penjat que voreja els estimballs per llocs inversemblants. Després de superar la baixada del gran esglaó que limita l'altiplà de Tarkeddit, el camí segueix baixant per immenses tarteres de pedra petita. Aquí trobem un bosc esclarissat de savines monumentals. Aquestes savines tenen centenars d'anys i sobreviuen de manera gairebé miraculosa en un ambient ressec, arrelant en una terra molt pobre i seca. Al fons es veu la verda vall, cada cop més propera. Per fi arribem a la vall. De sobte, allà on arriba la sèquia que porta l'aigua des del riu, comença un món nou, la gran plana agrícola de la vall de Tessaout. Els camps ben treballats donen un color nou al paissatge. Per tot arreu hi ha gent treballant i els nens surten al camí a veure'ns passar. Entrem a Amezri i recorrem el carrer principal que travessa el poble. A la sortida del poble hi ha una gîte d'etape, on tenim previst aturar-nos a dinar. Finalment arribem a la Gîte d'Amezri i una noia de la casa ens prepara una magnífica tagine. Després de tres dies menjant només del que portàvem, aquest plat ens sembla boníssim. Després de dinar ens acomiadem d'en Brahim, el muletier que ens ha guiat fins aquí, i descansem una mica abans de fer la segona part de l'etapa, ja amb la motxilla a l'esquena, fins a Ichebakan. Aquesta segona part és curta i fàcil però es posa a ploure i això ens complica les coses. Finalment arribem a Ichebakan i ens instal·lem a la gîte.