dijous, 18 d’agost de 2016

Volta a Eivissa: Portinatx - Cala Sant Vicent

Tercera etapa de la volta a Eivissa, entre Portinatx i la Cala de Sant Vicent, a la part nord de l'illa. En aquesta ocasió, a causa dels horaris dels autobusos, he invertit el sentit de la marxa ja que l'autobus de Portinatx per tornar a Santa Eulària surt a mitja tarda i el de Cala Sant Vicent a migdia. Ha estat una etapa més aviat d'interior, sense passar per cap cala ni per cap platja, tot i que des de les altures he pogut veure panorames marins, especialment del far de Portinatx situat a la Punta Moscater. Per altra banda, també a causa dels horaris de l'autobús, no he començat a caminar fins a dos quarts d'onze, de manera que no he pogut evitar la calorada del migdia que m'ha agafat de ple. He sortit de Portinatx per la carretereta que porta a Sant Joan de Labritja. La carreterea s'enfila per una vall interior, lluny de la costa, per una zona que es va cremar en el gran incendi de l'any 2011. La carretera arriba a un petit coll, d'on surt una pista cap a l'Est que porta a diverses cases escampades per aquesta zona. La pista es converteix en un caminet que en algun sector queda perdut però amb el GPS i una mica d'intuició es pot anar seguint. S'arriba a un punt alt i comença una baixada per una vall estreta, la del Torrent d'en Tomeu. Més endavant arribem al peu de la muntanya més alta d'aquesta part de l'illa, la Talaia de Sant Vicent. Un caminet puja fortament en direcció al cim però no arriba a dalt de tot sinó que evita el punt més alt deixant-lo a l'esquerra i baixant ja en direcció a la Cala de Sant Vicent. He arribat a la Cova des Culleram, un dels punts més singulars de l'illa d'Eivissa, on hi ha un antic santuari púnic dedicat a la deesa Tanit. Aquí he trobat alguns turistes mig ofegats per la calor; una trobada singular perquè en tot el recorregut fins ara només hi havia milers de cigales cantant sense parar i una serp que descansava en un marge sense esperar trobar un excursionista per aquells secans i s'ha amagat quan m'ha vist arribar com us espectre pel desert. Finalment he arribat a la Cala de Sant Vicent i he pogut prendre un refresc mentre esperava l'autobús. Ha estat una etapa dura a causa de la calor i no tan interessant com les dues anteriors, ja que passa relativament lluny de la costa, però era necessària si vull fer la volta completa a l'illa.


ENTRADES RELACIONADES:

Cap des
Falcó, 2013
S. Josep - Sa
Talaia, 2013
Far de
Moscater, 2013

dimarts, 16 d’agost de 2016

Volta a Eivissa: Sta. Eulària - Cala S. Vicent

Avui he fet una nova etapa, la segona, de la volta a l'illa d'Eivissa, el Tomb d'Eivissa com l'anomenen aquí, un camí que fa la volta a tota l'illa resseguint la costa. L'etapa d'avui és una de les més interessants, ja que passa per algunes de les millors platges d'aquesta illa i combina les vistes marines amb algunes incursions per l'interior, on podem veure algunes mostres de l'agricultura tradicional mediterrània. A causa dels horaris dels autobusos, aquesta etapa l'he fet en sentit contrari a l'anterior, de manera que he sortit de matinada de Santa Eulària i he agafat l'autobús del migdia per tornar al punt de partida. Quan he iniciat la caminada encara era negra nit; els turistes de platja encara dormien i els de discoteca encara no havien sortit, de manera que he recorregut el passeig marítim sense veure ningú. A més, el dia es presentava núvol i fins i tot han caigut quatre gotes, una benedicció en aquests dies tan calorosos. Al final del passeig hi ha el Palau de Congressos; al darrere d'aquest edifici comença un caminet que va arran de mar per les diverses cales d'aquesta zona més propera a Santa Eulària. He passat Sa Caleta arribant al Niu Blau quan començava a sortir el sol. El camí, sempre arran de mar, passa per la Cala Pada, l'Argamassa i la Cala Martina abans d'arribar a Es Canar, una zona molt urbanitzada amb una bona platja. Més endavant he passat la Cala Nova i la Cala Llenya, totalment desertes a aquesta hora del matí. He travessat la urbanització de Cala Llenya arribant a la Cala Mastella, estreta i llarga, en un racó molt solitari. El camí deixa la línia de la costa per internar-se terra endins buscant el pas cap al Pou del Lleó. He travessat una zona de camps amb una bona mostra de l'agricultura tradicional de l'illa amb figueres, garrofers, vinyes i oliveres. El camí torna a acostar-se a la costa però ben aviat torna cap a l'interior per evitar una zona encinglerada i ens porta a la platja d'Es Figueral. Des d'aquest punt ja es veu la Cala Sant Vicent, molt urbanitzada i amb diversos hotels però encara quedava superar un darrer tram de camí per l'interior, evitant la carretera força transitada que va per la costa. Finalment he arribat a la Cala Sant Vicent quan la platja es començava a omplir de turistes malgrat el dia ben ennuvolat. Després d'un parell d'hores d'espera he agafat l'autobús que m'ha retornat a Santa Eulària des Riu.


ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a Cala
Mastella, 2013
Forn des
Saig, 2013
Cap des
Llibrell, 2013

dimarts, 9 d’agost de 2016

La volta a Eivissa: Sta. Eulària - Eivissa

Aquest estiu, novament, hem anat a passar uns dies a Eivissa, concretament a Santa Eulària des Riu. Com l'any passat, he procurat combinar la platja i el descans amb alguna excursió per l'illa, tot i que no és la millor època de l'any a causa de la calor i la massificació de les platges. Cal sortir ben aviat, amb les primeres lums, per evitar la calor i per trobar les cales desertes...
Hi ha una ruta de senderisme que dóna la volta a l'illa, seguint la costa quan és possible i passant per la major part de les cales i caletes d'aquesta illa. No hi ha pràcticament cap senyalització i no és fàcil de seguir però he pensat que és una bona activitat que em permetrà tenir una visió global d'Eivissa. Avui he fet la primera etapa, entre Santa Eulària i Eivissa. És una zona bastant urbanitzada encara que hi ha unes quantes cales que a bona hora són solitàries. He sortit encara de nit des de la plaça de l'Ajuntament de Santa Eulària; pel carrer pincipal he baixat fins al passeig marítim, he travessat el pont sobre el riu i he passat pels carrers de la urbanització Siesta fins al Caló de s'Alga. Un camí puja fins a una pista que va seguint la costa a una certa distància. Més endavant he deixat a l'esquerra el camí que porta a la Cala Blanca per pujar per una valleta. El camí puja passant per un antic forn de calç fins al cim del Puig Marina (202 m), marcat amb una gran pila de pedres però sense panorama, tapat pel bosc. Un camí ens porta de baixada fins als primers carrers de Cala Llonga. Aquesta Cala, de gran bellesa natural tot i estar bastant urbanitzada, és una de les millors platges d'Eivissa. Quan hi he passat estava deserta. El camí segueix, ara per una pista asfaltada, fins al Sol d'en Serrà, una petita cala, i s'interna terra endins per reseguir la costa a distància fins arribar a una nova urbanització, la Roca Llisa. Després passa per la Cala Espart i va a parar a la Platja de l'Estanyol, una altra magnífica cala eivissenca. El camí es torna a endinsar terra endins per pistes i urbanitzacions fins arribar a un punt alt des d'on ja es veu Eivissa i el seu port. He baixat fins a la Cala Talamanca i he recorregut tota la platja fins als primers carrers de la ciutat; encara quedava un bon tros de camí, voltant tot el port fins arribar al centre de la ciutat on he agafat l'autobús que m'ha retornat a Santa Eulària des Riu


ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a Cala
Llonga, 2015
Cala de Ses 
Baladres, 2015
La Cala de
l'Estanyol, 2014

dimecres, 3 d’agost de 2016

Capvespre al Montcau

Novament hem anat a fer pràctiques amb el dron, aquesta vegada a Sant Llorenç de Munt i més concretament al Montcau. Hem vingut amb la idea de fer pràctiques de vol amb el dron, filmant escenes del capvespre en aquest mirador privilegiat. Hem sortit de casa a mitja tarda i hem anat en cotxe fins al coll d'Estenalles. Des d'allà, una pista amb algun tram asfaltat porta fins al Coll d'Eres. Pel camí ja hem fet una primera filmació que ha quedat força bé. Des del coll d'Eres comença una llarga carena de roca montserratina que porta al cim del Montcau. Les vistes són molt extenses i amb la llum del capvespre es veu molt clarament el relleu de tota la Catalunya Central i la Serralada Litoral. Hem fet bones filmacions de la pujada per la carena, tot i que el vent era fort. Ens ha sorprès la força amb la que el dron mantenia la posició resistint el fort vent. Hem arribat al cim, un cim modest però amb una gran panoràmica. A la carena cimera hem fet més gravacions, aixecant el dron uns quants metres sobre el cim. Avui el resultat ha estat molt bo i pensem que després de les pràctiques realitzades ja estem a punt per incorporar definitivament el dron com a complement important del nostre extens instrumental audiovisual. Mentre acabava d'amagar-se el sol darrere el Montsec, que des d'aquí es veia molt clarament, hem posat en marxa un timelapse amb la gopro mentre sopàvem una pizza de quatre formatges, freda però amb un refresc calent. Amb les darreres llums hem tornat per la carena que baixa directament sense passar pel Coll d'Eres, contents d'haver pogut fer les pràctiques de pilotatge sense cap ensurt important.
Aquí teniu el resum de les filmacions, produït per abueling films i cedit per a tots els seguidors del blog.




Cova Simanya i
Montcau, 2016
Avenc del
Llest, 2015
Sant Lorenç -
Matadepera-2012