dissabte, 15 de novembre de 2014

Un tomb per Montserrat

Santa Cecília - Portell del Migdia - Camell de S. Jeroni - Coll de les Pinasses - L'Albarda Castellana  - Pla dels Ocells - Sant Benet - La Trinitat - Camí de l'Arrel - Santa Cecília

Avui he fet una excursió matinal per Montserrat. L'objectiu, a més d'estirar una mica les cames i gaudir una vegada més de l'entorn màgic de la muntanya de Montserrat, era fer unes fotos que em faltaven per completar l'àlbum de les ressenyes d'escalada. També volia gravar el track de l'aproximació  a la ferrada Borinot, que quan la vam fer va quedar estrafet perquè per la Canal del Migdia es perdia el senyal del satèlit. He deixat el cotxe a Santa Cecília; el dia era bo però feia un vent fort i tota la muntanya estava mullada i enfangada per la pluja dels darrers dies. Al principi el camí segueix un tram del GR172 fins al peu de la Canal del Migdia on cal prendre un camí més estret que puja al Portell del mateix nom. En aquest tram inicial del GR172 he quedat sorprès perquè les marques del GR estaven tapades per una capa de pintura de color indefinit que les ocultava totalment. No sé si han desviat el camí per un altre lloc, cosa estranya perquè aquest camí és perfecte per al senderisme, o si es tracta d'un desmesurat excés de zel del Patronat de la Muntanya de Montserrat que no vol pintura per la muntanya. He arribat al Portell del Migdia, per on circulava una ventada considerable, i he descartat la idea inicial de pujar per la Canal dels Micos fins als Ecos; estava tot tan enfangat que he pensat que no era bona idea pujar per aquella canal. El camí baixa una mica fins trobar el camí de Sant Jeroni, que pasa sota el Camell de Sant Jeroni i s'enfila al coll de les Pinasses. Pel camí he pogut gaudir de grans vistes dels Ecos i les roques veïnes. Des del coll de les Pinasses he fet una petita variant, deixant el camí per pujar a l'Albarda Castellana. És un cim poc prominent i d'altitud modesta (1.174 m) però amb una gran vista. Hi ha un caminet que ens hi porta en molt pocs minuts sense més dificultat que un petit tram de 2 metres equipat amb una corda fixa. Curiosament, en les meves anteriors 218 sortides a Montserrat (segons el comptador d'etiquetes del blog) mai havia pujat aquest cim tan fàcil i proper, tot i que havia passat algunes vegades pel coll de les Pinasses, a cinc minuts del cim. Des d'allà es veia una gran panoràmica en totes direccions. He fet algunes fotos i la panoràmica circular:<
En el cim hi ha un pessebre i un llibre de signatures, on he pogut deixar l'emprempta del Blog de Muntanya amb l'enganxina oficial d'aquest blog. Una curta baixada m'ha portat al camí de Sant Jeroni, afectat per una plaga de corredors, i més avall he agafat el camí del Pla dels Ocells i la desviació a Sant Benet. Pel camí de la Trinitat he enllaçat amb el GR172, que aquí va pel tradicional Camí de l'Arrel, per on he retornat a Santa Cecília tancant aquest circuit monteserratí.

ENTRADES RELACIONADES:
Via ferrada
Borinot, 2014
Canal del Pou
del Gat, 2014
Travessia de
Montserrat, 2011

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vamos, vamos, qué hasta yo subí a la Albarda Castellana hace varios años.
Es una mancha en tu historial que ni con veinte pegatinas en los cuadernos de piadas vas a conseguir tapar (quizás con la pintura de los tapa marcas GR lo consigas al final).

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues sí. Era una mancha pero ya está limpia. Esta temporada estoy de limpieza. Ya limpié la mancha negra de la Tossa d'Alp, que no había subido nunca aunque es tan fácil que se puede subir en silla de ruedas. Hoy la Albarda Castellana, que está a 5 minutos del camino clásico de la Travesía de Montserrat.... ahora sólo me falta el Monte Caro para tener un historial mínimamente presentable.

Anònim ha dit...

También te falta otro muy famoso y bastante sencillo: el Monte Carlo.

J. Rafel Alsina ha dit...

Bueno, si nos ponemos así también me falta Montevideo ...

Anònim ha dit...

Pues no es de extrañar que te falte el Monte Caro, con la fama de garrepas que gastáis los súbditos de Astuto Mas...

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues a pesar de lo oneroso del topónimo, te aseguro que a principios de enero tenemos prevista una salida por la zona en la que, seguramente, subiremos al Caro. Aún estás a tiempo de apuntarte... Díselo al Picapiedra, a ver si quiere venir.