dissabte, 22 de novembre de 2014

Magdalena Inferior, via "Quemando Cromo"

Quemando Cromo
Sortida matinal a Montserrat amb una llarga aproximació i una via d'escalada. Sense matinar gaire, hem pujat fins al Monestir on hem deixat el cotxe. Hi havia boira i tot estava humit però per la part alta de la muntanya es veia clar i hem anat pujant pel camí de l'ermita de Sant Miquel. Des de la Bassa de Sant Miquel es pot prendre una drecera però nosaltres hem seguit per la pista fins arribar sobre el Pla de les Taràntules. Des d'aquí el panorama era molt extens, sobre les Magdalenes, Sant Benet, la Trinitat i més enllà fins a Sant Jeroni i els Ecos. hem baixat a l'estació del funicular i hem agafar el camí de Sant Joan. Passada la Miranda de Sant Joan, hem tirat amunt per unes escales que van a enllaçar amb les escales de Jacob, que pugen per l'altra banda. Hem estat mirant la via Bagués-Sala de la Miranda; era un dels possibles objectius d'avui però finalment hem decidit anar a la Magdalena Inferior, on hi ha moltes vies per triar. Abans, hem esmorzat aprofitant que el sol ja començava a escalfar. Hem arribat al peu de la Magdalena Inferior i hem mirat les diverses vies que recorren tota l'agulla; gairebé hi ha una via a cada metre i de vegades es creuen i es confonen. Finalment hem fet una via relativament curta, 45 metres, catalogada de IV+. La via "Quemando Cromo" puja en lliure per la cara sud de l'agulla i té un equipament molt bo. Ens ha sobtat el nom de la via però després hem sabut que es tracta del títol d'una novel·la de ciència-ficció de William Gibson. No portàvem ressenya detallada de la via però un rètol a peu de paret indicava l'inici de la via i es veien molts parabolts que marcaven el camí. Hem pujat sense massa problemes, tot i que hi havia algun pas fi, però no hem seguit exactament el traçat de la via sinó una variant. La via va a la dreta d'una marcada fisura; quan s'acaba, cal anar a l'esquerra sobre un esperonet i muntar reunió. Nosaltres, seguint els parabolts que es veien per tot arreu, hem tirat amunt saltant-nos la reunió i arribant al cim en una sola tirada de 45 metres. Quan hem arribat a dalt la boira començava a pujar, tapant-nos la vista, però encara hem pogut fer una panoràmica circular abans de perdre de vista les agulles més llunyanes:

Hem fet ràpel per la via normal i hem iniciat el retorn baixant per les escales de Jacob fins al camí de Sant Jeroni per on hem tornat al Pla de les Taràntules i hem acabat baixant pel mateix camí de pujada, per Sant Miquel.
Aquí teniu un petit vídeo -avui molt curt- que ha estat cedit per Mountain Films, per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
La Magdalena
Superior, 2013
La Miranda de
Sant Joan, 1976
Via Albert
Busquets, 1974