diumenge, 27 de gener del 2013

Intent a la Tose de Pédourrés

Aquesta vegada ens hem apuntat a una sortida col·lectiva organitzada per la Secció d'esquí del Club Excursionista de Gràcia (Cegesquí). La proposta inicial era una clàssica que s'havia programat diverses vegades però que en els darrers anys s'havia acabat suspenent sempre per falta de neu: la travessia coll de Puymorens - Mérens-les-Vals. Aquesta vegada, a causa de les darreres nevades, semblava que era l'ocasió ideal de fer la travessia, amb pernoctació al refugi de Bessines. Dos dies abans ja vam tenir una sorpresa desagradable qual el guarda del refugi ens va dir que no podia pujar a obrir el refugi perquè hi havia massa neu. Com que la sortida ja estava en marxa, es va canviar la proposta per fer un parell d'ascensions per l'Ariège, tot i que les previsions del temps no eren gaire optimistes i el risc d'allaus era molt alt. Divendres al vespre vam pujar a dormir al refugi que té el Centre a La Molina. Al matí havia caigut una nevada i el temps encara era força inestable però ens vam posar en marxa en direcció a l'Ariège. El viatge va ser molt complicat, posant i traient cadenes i el temps va anar empitjorant; la nevada es va convertir en pluja i finalment vam decidir deixar-ho per una altra ocasió. Després de dormir a la gîte de l'Hospitalet-pres-l'Andorre aquest matí semblava que el temps ens donava una treva, de manera que ens hem posat en  marxa amb la intenció de pujar la Tose de Pédourrés. Hem pujat fins al lloc conegut com Jasse de Pouzole, on se separen els camins del Nérassol i Pédourrés. Allà ens calia travessar per sota una gran pala que semblava inestable i amenaçava amb despenjar-se. Hem fet una cata per comprovar la seguretat del pas i el resultat ha estat que la pala era molt inestable. A més començava a nevar novament, de manera que hem decidit abandonar el nostre objectiu i baixar esquiant a l'Hospitalet donant per acabada la sortida.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet mot poques fotos.

dissabte, 12 de gener del 2013

Matadepera - Montserrat

Matadepera - Coll de la Riba - Casa Nova de l'Obac - Vacarisses - Monistrol de Montserrat - Drecera dels Tres Quarts - Coll de les Baranes - Monestir de Montserrat

Quarta etapa del Camí de Sant Jaume, des de Matadepera fins a Montserrat. Com que l'etapa és llarga, hem començat molt aviat. Encara era negra nit quan l'autocar ens ha deixat al costat de la deixalleria de Matadepera, on vam acabar l'etapa anterior. A la llum dels frontals hem començat a caminar seguint les marques vermelles i verdes de la Matagalls-Montserrat. Això de matinar tant té aspectes molt positius. Per una banda, sortir aviat ens garanteix arribar al final a l'hora de dinar; per altra banda, la sortida del sol mentre fem camí és un gran espectacle. Al cap d'una estona de caminar s'ha començat a veure el naixement del dia i quan hem arribat a la Casa de l'Obac el sol naixent il·luminava la muntanya de Montserrat oferint-nos una visió espectacular del massís montserratí. Ja amb llum de dia hem anat baixant entre camps gebrats fins a Vacarisses, que hem passat per fora, i fins a l'estació del tren d'aquesta població, on ens hem aturat a esmorzar. Ben aviat hem arribat a Monistrol, després de travessar el Llobregat, hem travessat el poble i hem iniciat la pujada per la Drecera del Tres Quarts. Aquesta part final de l'etapa era la més dura, ja que calia superar un bon desnivell per arribar a Montserrat, però a poc a poc hem anat superant els metres de desnivell i a les dues ja estàvem tots a dalt. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, avui a l'hostal Abat Cisneros, abans d'agafar l'autocar per tornar a casa.


dissabte, 5 de gener del 2013

Excursió al Tagamanent

La pujada al Tagamanent des del Figaró és tot un clàssic de l'excursionisme. Va ser una de les meves primeres excursions, ja que es podia arribar en tren al Figaró i pujar per un bon camí fins al Tagamanent. Fa ben poc, quan vam fer la travessia del Montseny, vam passat ben a prop del Tagamanent i vam baixar fins a Aiguafreda. Aquell dia ens vam quedar amb les ganes de pujar-hi, ja que anàvem justos de temps, però vam dir que un dia tornaríem, en sortida matinal, per pujar aquest turó d'altitud modesta però amb grans vistes. Avui hem arribat a mig matí al Figaró i hem iniciat la pujada pel camí clàssic; el dia era magnífic i les vistes molt bones. Hem arribat a dalt en dues hores i ens hem aturat una estona a contemplar el panorama i a prendre el sol; el dia era primaveral, gens fred per ser a primers de gener. L'església-castell que havíem conegut mig enrunada està reconstruïda; encara hi estan treballant però el seu aspecte és magnífic; el vell edifici s'ha salvat de la ruïna. Des d'aquest mirador excepcional es veien els Pirineus amb molt poca neu i la Catalunya central fins a Montserrat. Després de menjar l'entrepà hem iniciat la baixada. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem fet una variant que ens ha agradat molt. Des del Collet de Sant Martí hem pujat a la casa de Bellver i des d'allà hem agafat un caminet, al principi una mica indefinit, que ens ha portat carenant i passant al costat del Turó dels Corbs, fins al punt de partida. El camí, petit però ben marcat, amb fites i marques de pintura groga, va tot per dintre del bosc i és molt més interessant que l'ample camí, a trossos pista, de la via normal.