dissabte, 30 de juny del 1979

La Mòmia, via Pirenaica

La Mòmia, via Pirenaic
Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la Mòmia per la via Pirenaic, una via clàssica, llarga i de força dificultat, que recorre la cara més alta de la Mòmia, pel mig de la gran llastra de la cara est de l'agulla. La via surt de la canal entre la Mòmia i la Momieta; cal enfilar-se a un arbre i iniciar un flanquejament a l'esquerra buscant el centre de la llastra fins a una canal per on pugem fins a un replà sota un baumat, on fem la primera reunió. Superem el pas desplomat en escalada artificial difícil i seguim recte amunt fins que podem sortir en lliure amb un petit flanquejament a la dreta fins a la segona reunió, que fem penjats d'estreps. Sortim novament en artificial fins que trobem una canal que ens permet progressar en liure molt difícil fins a la tercera reunió. Sortim de la reunió superant un nou pas desplomat en artificial i seguim en lliure per una nova canal diedre fins a la quarta reunió, on enllacem amb la via Haus-Estrems. Ens queden tres tirades, totalment en lliure de quart grau fins al cim de la Mòmia.

dijous, 28 de juny del 1979

La Bessona Superior, via Cerdà

La Bessona Superior, via Cerdà
Foto d'arxiu: a la Bessona Superior, desembre de 1974

Escalada a Montserrat. Fem la Bessona superior per la via Cerdà, una via molt fina que, com totes les vies obertes per aquest escalador, té un gran prestigi a Montserrat. La via comença pujant per l'Aresta Brucs del gran contrafort oest. Són dues tirades de quart grau. Des del cim del contrafort iniciem la tirada més difícil i compromesa, que consisteix en un flanquejament ascendent cap a l'aresta de la Bessona Superior. És una tirada realment difícil, que les guies antigues catalogaven de sisè grau i que, a diferència de moltes altres vies, les guies modernes no han degradat sinó que mantenen el sisè grau. Després de fer reunió en plena aresta de la Bessona, completem la darrera tirada, també difícil però no tant com el flanquejament anterior.

diumenge, 17 de juny del 1979

Paret dels Esplovins, via Alfa-Centauro (II)

Foto d'arxiu: Cinglera dels Esplovins

Després del bivac en el bosquet penjat de la 15a reunió, seguim obrint via. Completem les 7 darreres tirades, totes en lliure, fins al cim. La via ha quedat força bé. El Vértex publica una crònica i en poc temps es converteix en una clàssica.

dissabte, 16 de juny del 1979

Paret dels Esplovins, via Alfa-Centauro (I)

Foto d'arxiu: Cinglera dels Esplovins baixant de la Regina

Primera ascensió a la via de les Orenetes, a la paret dels Esplovins, a prop d'Oliana. Després de diverses sortides de preparació, avui venim decidits a completar l'ascensió i deixar-la totalment equipada. En aquest primer dia d'ascensió pugem fins a la 15a reunió, on hi ha un bosquet pejat, on muntem un bivac.
Podeu veure la crònica que va publicar el Vértex.

diumenge, 10 de juny del 1979

Pedraforca, via Bages

La via Bages supera un pany de paret de molta verticalitat, tallada a la meitat del seu recorregut per uns extraploms que obliguen a utilitzar tècniques d'escalada artificial. Tot i això, la major part de la via es fa en escalada lliure, per uns sistemes de plaques i fisures, utilitzant tècniques variades com la bavaresa, l'encastament i la finura de placa.
El pas clau de la via està a la quarta tirada, quan superem amb tècnica artificial un desplom que talla la paret desprès de creuar una cornisa penjada. Quan vam fer la via estava semiequipada, de manera que vam haver de clavar algun pitó. Després del pas clau ve una tirada amb una xemeneia i després una sortida en placa per arribar a terreny més fàcil per on, després d'una curta tirada, arribem al final de les dificultats, a prop del cim de la Dent de Cabirols.
Aquesta és una via moderna, que no apareix a la guia clàssica de la Maria Antònia Simó i l'Agustí Jolis sinó que es va obrir més recentment.
Nosaltres vam anar a dormir al costat del refugi Lluis Estasen en una tenda de campanya (en aquell temps estava permès).

dilluns, 4 de juny del 1979

Cresta dels Quinze Gendarmes

Des del bivac que hem muntat sota la bauma del llac de Cregüeña, pugem a la Brecha del Alba i des d'allà comencem la llarga cresta dels Quinze Gendarmes, que amb aeris passos d'escalada ens porta fins al pic de l'Alba (3.100 m). La via no passa de quart grau però és llarga i sostinguda, de manera que podem gaudir d'una magnífica jornada de muntanya amb bona roca, escalada disfrutadora i grans panorames.


diumenge, 3 de juny del 1979

Bivac a Cregüeña

Des de Baños de Benasque, pugem fins al Llac de Cregüeña per atacar demà la cresta dels Quinze Gendarmes. A Cregüeña fem un bivac sota uns blocs de pedra. Encara hi ha força neu a la vall, de manera que la pujada se'ns complica en alguns trams.