diumenge, 27 de juny de 1976

Ascensió a la Punta Alta (3.014 m)

Per fi, després de sis intents, aconseguim fer la Punta Alta (3.014 m). Els anterior intents s'han frustrat per nevades, pluges i avaries de cotxe però finalment avui ho hem aconseguit. Sortim del refugi Ventosa i Calvell i pugem per la via normal, passant pel costat de l'Estany del Mamut. L'ascensió la trobem fàcil; sembla mentida que ens hagi costat sis intents. Des del cim encara tenim forces per resseguir un tram de cresta fins al Pic de Comalesbienes (2.997 m)


dissabte, 26 de juny de 1976

Refugi Ventosa i Calvell

Pugem amb la intenció de fer la Punta Alta. És el sisè intent i ha de ser el definitiu. Des de la presa de Cavallers pugem pel camí normal fins al refugi Ventosa i Calvell, que es troba ja en molt mal estat, i ens hi quedem a dormir.


diumenge, 20 de juny de 1976

Pedraforca, Pollegó Inferior. Via Font

Escalada al Pedraforca. Dormim en el refugi Lluís Estasen i al matí pugem fins a l'Enforcadura, on comença la via Font, una via de vuit tirades que puja per la cara nord del Pollegó Inferior, la que cau sobre la tartera de l'Enforcadura. Aquesta via la vam fer l'any 1976 i després vam fer una ressenya de l'ascensió. Tot i que les assegurances i les reunions actuals són, segurament, diferents a les d'aquella època, reproduim aquí la ressenya original:
La via comença per una fàcil cornisa a l'esquerra fins al peu de la xemeneia, molt marcada, per on puja la via.
1a tirada: ens introduïm a l'estreta xemeneia i comencem a pujar amb tècnica de ramonage. Trobem u pitó  d'assegurança. Més amunt, la xemeneia es fa més ampla, superem un desplom i arribem a un replanet, situat a la dreta de la canal i, assegurats amb un pitó vell, muntem la primera reunió.
2a tirada: seguim progressant per l'interior de la xemeneia, en ramonage, fins a un gran bloc de pedra encastat a la canal, visible ja des de la primera reunió. Ens assegurem amb dos pitons vells i muntem reunió sobre el bloc.
3a tirada: abandonem la canal sortint de la reunió per l'esquerra, amb un pas de flanc, ajudats per un pitó (A0) i seguim per l'aresta fins a un replà on, còmodament, muntem la tercera reunió.
4a tirada: seguim la mateixa direcció, en terreny fàcil però descompost, fins a la quarta reunió, que fem en un replà assegurats amb un pitó.
5a tirada: seguim amunt per la canal, que aquí és molt ampla i desdibuixada, per l'aresta esquerra i flanquejant després a la dreta per anar a parar al centre de la canal.
6a tirada: progressem per la canal, que es torna a fer estreta, i hem de superar alguns passos amb tècnica de ramonage i encastament. Muntem reunió en un replanet, al punt on la canal es fa estreta i desplomada.
7a tirada: sortim de la reunió en ramonage, molt estret, fins que ens veiem obligats a sortir a l'aresta de la dreta i, després de superar un desplom, tornem a entrar a la canal, per on seguim fins arribar a un replanet. Veiem a l'esquerra una gran llastra adossada a la paret, formant una xemeneia, amb alguns blocs encastats. Fem reunió.
8a tirada: pugem novament en ramonage entre la gran llastra i la paret fins a situar-nos sobre aquesta llastra, des d'on, ja fàcilment, arribem a la cresta, a pocs metres del cim, al que arribem ja desencordats.
La canal està freqüentment humida, amb verdet i degotalls. Per tant, és millor fer-la a finals d'estiu que és quan estarà més seca (o no). També és convenient pujar sense motxilla, per facilitar el ramonage.

dijous, 17 de juny de 1976

La Miranda de la Portella, via CADE

Miranda de la Portella, via CADE
Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles:
La via puja aquesta agulla per la cara de la paret d'Agulles, amb tècnica combinada, lliure i artificial. El pas més característic és el de la gran llastra adosada a la paret, que se supera amb passos atlètics amb tècniques d'encastament i ramonage sobre un buit impressionant. La via comença per una fisura en escalada artificial. Nosaltres la vam trobar equipada, amb pitons. Més amunt cal sortir en lliure (V) fins a la primera reunió, assegurada amb una gran savina (veure foto: en Toni, lligat a la savina, m'assegura). Aquí comença la tirada més característica i estètica de la via, tot i que no és la més difícil. Cal pujar entre la gran llosa separada de la paret i la pròpia paret de la Miranda. És una tirada atlètica que cal superar amb tècnica de ramonage, al principi difícil i després, quan la separació entre la llosa i la paret augmenta, més fàcilment. Arribem a un replà sobre el collet que forma la losa amb la paret. La tirada següent, després d'uns passos inicials en liure, la fem en artificial amb alguns pitons clavats a la fisura i acabem sortint en lliure fins a un replanet sota un petit desplom on fem la tercera reunió. Per superar aquest desplom fem un pas d'escalada artificial (o en lliure de VI) i, ja més fàcilment, completem l'escalada fins al cim. Una magnífica via, combinada de tècnica lliure i artificial, que ens va deixar molt satisfets.

dilluns, 7 de juny de 1976

La Reina, via Cara Oest

Foto d'arxiu: Agulles. A la dreta, la Bola de la Partió

Escalada a Montserrat, Agulles. Fem una única via: