En el nostre primer dia d'activitat al Monte Rosa hem fet l'aproximació al refugi Quintino Sella al Felik, una magnífica base d'operacions a la vessant italiana del Monte Rosa, al peu del Glaciar del Felik i a gairebé 3.600 m d'altitud.
Després d'un llarg viatge en cotxe i de fer nit a Briançon, hem arribat a mig matí a Stafal, una mica més amunt de Gressoney-La-Trinité, a la regió italiana d'Aosta. Des d'aquí, un telefèric i un telecadira ens han pujat fins al coll de Battfòrkò, situat a gairebé 2.700 m d'altitud. Des d'aquest punt surt un bon camí (marcat amb el número 9) en direcció al refugi. El dia estava força tapat i la previsió era de nevades a la tarda, de manera que hem procurat no perdre temps i anar directes al refugi. Ben aviat, mentre pujàvem pel plàcid camí, hem començat a veure les muntanyes del Monte Rosa, especialment el Liskhamm i la Piràmide Vincent, i les grans geleres que baixen dels quatremils de la zona. Ha començat a nevar lleugerament però aquesta vegada hem tingut sort perquè la nevada ha durat poc més de 15 minuts i després el cel ha començat a obrir-se.
La part final del camí és un camino attrezzato, un camí equipat amb esglaons de ferro, cordes fixes i passamans per superar una cresta fàcil però amb estimballs considerables. Superat aquest tram, hem arribat al refugi, situat en un altiplà pedregós a l'inici del Glaciar del Felik. Ens hem instal·lat en el refugi i, després de sopar, hem anat a dormir aviat perquè demà hem de matinar.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.
Després d'un llarg viatge en cotxe i de fer nit a Briançon, hem arribat a mig matí a Stafal, una mica més amunt de Gressoney-La-Trinité, a la regió italiana d'Aosta. Des d'aquí, un telefèric i un telecadira ens han pujat fins al coll de Battfòrkò, situat a gairebé 2.700 m d'altitud. Des d'aquest punt surt un bon camí (marcat amb el número 9) en direcció al refugi. El dia estava força tapat i la previsió era de nevades a la tarda, de manera que hem procurat no perdre temps i anar directes al refugi. Ben aviat, mentre pujàvem pel plàcid camí, hem començat a veure les muntanyes del Monte Rosa, especialment el Liskhamm i la Piràmide Vincent, i les grans geleres que baixen dels quatremils de la zona. Ha començat a nevar lleugerament però aquesta vegada hem tingut sort perquè la nevada ha durat poc més de 15 minuts i després el cel ha començat a obrir-se.
La part final del camí és un camino attrezzato, un camí equipat amb esglaons de ferro, cordes fixes i passamans per superar una cresta fàcil però amb estimballs considerables. Superat aquest tram, hem arribat al refugi, situat en un altiplà pedregós a l'inici del Glaciar del Felik. Ens hem instal·lat en el refugi i, després de sopar, hem anat a dormir aviat perquè demà hem de matinar.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
Refugi Q.S. al Monviso, 2016 | Refugi Écrins, 2014 | Refugi Tête Rouse, 2013 |
ASSISTENTS: Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 850 m
HORARI: 3 h
DESNIVELL: 850 m
HORARI: 3 h
2 comentaris:
¿No hay ninguna foto del campamento de altura de Ferrino?
Pues no. Hasta que la marca Ferrino no nos esponsorice, para ellos no hay ni agua.
Publica un comentari a l'entrada