dimecres, 12 de juliol de 2017

Ascensió al Castor (4.223 m)

Avui hem fet la primera ascensió d'aquesta sortida de cinc dies al massís del Monte Rosa. L'ascensió al Castor és relativament curta, ja que el punt de partida està molt alt, a 3.585 m. És, però, una ascensió d'alta muntanya que passa per un glaciar amb esquerdes i per una fina aresta de neu.
Hem esmorzat en el refugi Quintino Sella al Felik a dos quarts de cinc de la matinada. Amb les primeres llums hem sortit en direcció al cim. La primera part de l'ascensió és fàcil; cal pujar pel glaciar de Felik amb poc pendent encara que vigilant les esquerdes. Després d'una estona de pujar suaument pels pendents nevats hem arribat al peu d'una pala molt dreta que puja en direcció a la Felikhorn (Punta Felik), un cim secundari on comença la cresta que porta al Castor. Aprofitant una bona traça, hem superat sense problemes aquest tram, molt dret però segur. A dalt hem trobat una zona més planera, com un ampli coll. Al davant una nova pala, no tan dreta com l'anterior, ens ha portat a l'inici de la segona part de l'aresta del Castor, que a partir d'aquí és fina i amb gran caiguida a banda i banda. Igual que abans, una bona traça ens ha ajudat a progressar sense massa dificultat però amb passos impressionants. Realment, passar per l'aresta finísssima, encordats i veient al davant cims tan importants com el Mont Blanc, el Cervino i el Grand Combin, ha estat impressionant. Hem arribat al cim del Castor (4.223 m) quan passava molt poc de les 8 del matí. El panorama era impressionant en totes direccions; fins i tot hem vist, molt lluny, la silueta del Monte Viso, que vam pujar l'estiu passat. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:

Després d'estar una estona en el cim totalment sols, contemplant el panorama, hem iniciat el descens. Hem baixat fins al costat de la Punta Felik però com que era molt aviat encara per tornar al refugi, hem fet una volta per l'ample coll del Felikjoch apropant-nos al Liskamm. Des d'aquí hem pogut gaudir d'una nova perspectiva del Castor i tota la seva aresta. També hem fet una ullada a l'itinerari que tenim previst per a demà, pel Passo del Naso, per anar al refugi Gnifetti. Des d'aquí el pas es veia molt dret, de manera que hem baixat sabent que demà hem de superar un pas que no serà gens fàcil.
Finalment hem arribat al refugi Quintino Sella i hem passat la resta del dia descansant en aquest refugi situat estatègicament.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al
Weissmies, 2015
Ascensió al
Allalinhorn, 2015
Ascensió al
Breithorn, 1987

ASSISTENTS: Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 600 m
HORARI: 3 h (pujada) 
VISTA AMB DOARAMAveure
LA FACTURA DEL REFUGI: veure
PANORÀMICA DES DEL REFUGI

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Desde la cima del Castor se pudo comprobar que no hay paso directo entre el refugio de los Guides d'Ayas y el de Quintino Sella. Sólo se puede llegar subiendo primero al Pólux y luego al Castor.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Efectivamente. Si no es en travesía, no es muy conveniente hacer los dos porque hay que retroceder y hacer dos veces el Castor (o el Polux)