dimarts, 23 de desembre del 2014

Una variant de la Travessia d'Agulles

La travessia d'Agulles és també un clàssic. És un camí que recorre la part alta de la regió d'Agulles amb algun petit tram equipat amb cordes fixes. Jo ja l'he fet diverses vegades, tant integral com en algun dels seus trams. Avui he fet novament aquest recorregut, aquesta vegada en solitari i amb diverses variants. L'objectiu principal era obtenir fotografies d'algunes agulles per completar la col·leció de les ressenyes d'escalada del blog i també fer fotos panoràmiques, aprofitant que l'anticicló hivernal ens dóna uns dies amb molta visibilitat. He deixat el cotxe a Can Maçana, avui desert sense les multituds que s'hi apleguen els dies festius, i he agafat el camí del Coll de Guirló. Ben aviat he pogut veure tot el Pirineu Oriental, destacant al fons amb els cims nevats; també es veien muntanyes més llunyanes, destacant al fons el Montsent de Pallars. Passant pel camí de la Cadireta he arribat al Portell Estret. Aquí comença el camí, marcat amb pintura vermella, de la Travessia d'Agulles. He fet la primera variant, deixant el camí per anar al peu de la via Normal de l'Escorpí. També he pujat per la canal entre la Torta i la Tri-roca per obtenir fotos de totes les cares d'aquesta agulla montserratina. Al peu de la Torta he pogut veure una nova perspectiva del gran panorama que ens brindava avui l'anticicló hivernal. Més endavant he deixat novament el camí per pujar per una canal fins al peu de la Boteruda del Gra, una agulla que destaca en aquesta zona alta d'Agulles. Abans he pujat un parell d'agulles fàcils, denominades Les Dues Puntes, des d'on he pogut gaudir novament d'un gran panorama. El punt més alt d'aquesta zona és la Boteruda del Gra; la seva via normal és curta i fàcil, d'una dotzena de metres. He fet aquesta petita escalada i he arribat al cim de la Boteruda del Gra. Grans vistes en direcció a les Agulles i als Frares Encantats. He fet una panoràmica circular:

He tornat al camí de la Travessia i l'he seguit un bon tram, passant al peu de l'Agulla de l'Arbret. L'objectiu següent era la Miranda del Ossos, que també té una via normal fàcil que permet arribar a un bon mirador. Pel darrere de l'Agulla de l'Arbret, gairebé sense camí, he arribat al peu de la curta aresta que porta a la Miranda. Una curta grimpada m'ha portat al cim, on he pogut gaudir de noves perspectives montserratines. He fet una nova panoràmica circular:

Per sota de la Saca Gran he retornat al camí principal i l'he seguit, ja de tornada, per la Portella i el Coll de Guirló fins arribar de retorn a Can Maçana


ENTRADES RELACIONADES:
Travessia
d'Agulles, 2013
La Torta i la
Sensenom, 2009
Escalada:
l'Escorpí, 1976

dissabte, 20 de desembre del 2014

L'obaga del Matagalls

Obaga del Matagalls
Avui hem fet una excursió clàssica pel Montseny. Efectivament, l'ascensió al Matagalls és tot un clàssic; en el blog hi trobareu les cròniques de 9 ascensions anteriors - fins i tot una amb esquís - però avui l'hem fet per un itinerari diferent, per la part de l'obaga. El dia ha estat magnífic, amb un clima hivernal característic; les planes cobertes d'una espessa boira i les muntanyes banyades amb una llum radiant. La visibilitat era molt extensa i en tota l'excursió hem tingut com a rerefons el Pirineu nevat. El punt de partida ha estat el coll de Bordoriol, a la carretera que baixa de Sant Marçal en direcció a Viladrau. Des d'aquí el camí normal al Matagalls puja directament al Coll Pregon enllaçant amb el camí normal de Sant Marçal però nosaltres hem fet un itinerari circular més llarg passant per tota l'obaga del Matagalls. El camí recorre tota la vessant nord de la muntanya per dintre d'una fageda. Pel camí hem anat trobant fonts: la de Pastors, la de Llops i la font Rupitosa, totes brollant generosament. Després de planejar amb lleugera pujada per una llarga pista i un tram de bon camí, hem agafat un altre camí molt pendent que ens ha portat fins al Coll d'Ordials. Aquesta ha esta la part més singular de l'itinerari, ja que el camí supera un bon desnivell per paratges de roca. Fins i tot hem passat un petit circ per on saltava una cascada que ens ha fet recordar el Torrent de Rentadors, un barranc que vam fer ben a prop d'aqui fa uns anys. Des del Coll d'Ordials el camí és molt fàcil, ja que puja carenant en direcció al Matagalls. Ja fora del bosc, la vista era espctacular el totes direccions, amb el mar de núvols a les planes i les muntanyes banyades de llum. Es veia tot el Pirineu Oriental nevat. des del Cadí fins al Canigó; també es veia Montserrat sobresortint de la boira i al costat mateix el Turó de l'Home i les Agudes. Hem arribat al cim, com sempre ple de gent. No feia vent i el sol escalfava força, de manera que hem menjat l'entrepà contemplant el magnífic panorama. Hem fet una panoràmica circular:

Després hem iniciat el descens, més directe que la pujada. Primer hem baixat fins al Coll Pregon; allà hem deixat el camí que porta a Sant Marçal i hem iniciat la baixada pel nord. Hem anat a parar a una pista que ens ha portat directament al punt de partida. Cap  a la part final hem evitat el darrer revolt per una drecera que va directa per la carena.
Us oferim aquí el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Sant Marçal -
Aiguafreda, 2012
Torrent de
Rentadors, 2007
Turó de l'Home
amb esquís, 2003

dissabte, 13 de desembre del 2014

Camí dels Bons Homes: Gósol - Bagà

Camí dels Bons Homes
Hem fet la tercera etapa del Camí dels Bons Homes (GR107) que vam suspendre el 29 de novembre a causa de les previsions meteorològiques. Aquella va ser una decisió encertada, ja que va ploure molt i fins i tot hi va haver alguna inundació. Avui el temps era molt millor i no hem desaprofitat l'ocasió. Amb les primeres llums del dia hem arribat en autocar a Gósol i ens hem posat en marxa. El camí és còmode i fàcil, encara que llarg. La primera part és en pujada, per un camí entre el bosc i després per grans prats, sempre pujant. Hem passat per diverses fonts; la més singular, la de la Roca, una esquerda de la roca per on surt un bon raig d'aigua. Poc després hem arribat a una àmplia pista, que hem seguit fins al coll de la Bauma. Abans hem passat pel punt més alt del recorregut d'avui, el Coll de Torn, a 1.918 metres. En tot aquest sector de l'itinerari hem pogut gaudir d'una espectacular visió de la cara nord del Pedraforca. Des del Coll de Torn ja gairebé tot és tot baixada fins a Bagà. Una llarga baixada, en bona part per pista, sense cap dificultat especial. En tot el recorregut hem trobat clapes de neu i, el que és més perillós, plaques de gel. Justament una placa de gel ha estat la causant d'un petit accident quan en Carlitos ha relliscat i ha caigut aparatosament. No ha estat greu i, després de ser atès pels serveis mèdics del grup del GR, ha pogut seguir l'excursió encara que després d'arribar a casa ha anat al metge d'urgències i li ha posat dos punts...
La sortida ha acabat, com és habitual, amb un bon dinar; aquesta vegada en el restaurant La Pineda de Bagà, on ens han fet gaudir de la cuina tradicional amb plats com les patates emmascarades, les galtes i el pollastre rostit. Per acabar, en Joan Castelltort ha convidat tothom a una copa de cava per celebrar el recent naixement del seu cinquè nét.


ENTRADES RELACIONADES:
Pedraforca, via
Estasen, 2009
Rescat al
Pedraforca, 1981
Les Fonts del
Bastareny, 1974

diumenge, 7 de desembre del 2014

Alagón - Gallur

Avui hem fet una nova etapa del Camí de Sant Jaume. Aquesta vegada hem plantejat la maniobra de cotxe del revés: hem anat en cotxe fins a Gallur, punt final de l'etapa, i allà hem agafat el tren fins al punt de partida, al poble d'Alagón. El dia era molt clar i des de l'estació de Gallur es veia clarament, cap al Nord, el Pirineu nevat; al sud es veia el Moncayo, també nevat. Hem començat a caminar justament des d'on vam acabar l'etapa anterior, a l'estació d'Alagón. L'etapa d'avui era també molt fàcil, sense cap desnivell apreciable i més curta que la d'ahir però amb un vent persistent, el cierzo, que ens ha dificultat la marxa durant tota l'etapa. El camí segueix la mateixa tònica que ahir, resseguint l'Ebre, a estones per la seva riba i a estones a una certa distància. Hem passat per diversos pobles: Cabañas de Ebro, Alcalá de Ebro i Lucerni, abans d'arribar a Gallur. La part final ha estat especialment desagradable, ja que són 7 km per una àmplia carretera, i amb el vent en contra ens ha costat arribar a Gallur. Finalment hem arribat a l'estació del tren, on hem recuperat el cotxe i hem iniciat el viatge de retorn a casa.
L'àlbum de fotos correspon a les dues etapes consecutives que hem fet aquest cap de setmana.


ENTRADES RELACIONADES:
Venta S.Lucía
- Fuentes, 2014
Escatrón -
Velilla, 2013
Ascensió al
Moncayo, 2012

dissabte, 6 de desembre del 2014

Zaragoza - Alagón

Els seguidors del blog deuen recordar que amb el grup del GR vam inicar, fa un parell d'anys, el Camí Català de Sant Jaume. Després d'una fase prèvia fins a Montserrat, vam iniciar el Camí Català que comença al monestir. Vam recórrer tot el camí fins arribar a la ciutat de Zaragoza. El projecte inicial era arribar fins a Logroño per enllaçar amb el Camí Francès però finalment vam acabar a la capital aragonesa ajornant la resta del camí. Avui, aprofitant el pont de tres dies hom tornat a la Vall de l'Ebre per fer un parell d'etapes de la ruta que vam deixar inacabada. Sense matinar gaire hem sortit de la plaça del Pilar, just on vam acabar l'etapa anterior. Tal com marcaven les previsions meteorològiques, feia bon dia però amb un vent fort i persistent, el cierzo de la Vall de l'Ebre, que ens venia de cara dificultant la progressió. Pel darrere de la basílica hem arribat al riu i hem començat a caminar riu amunt pel passeig fluvial, lluitant contra el vent. Més endavant hem deixat el riu a certa distància i, per pistes i trams de carretera, hem anat recorrent els diversos pobles escampats per la Vall de l'Ebre al costat del Camí de Sant Jaume. El primer poble és Monzalbarba; en realitat és una barriada de Zaragoza però una mica separat de la ciutat. Més endavant, Utebo, amb una església espectacular d'estil mossàrab. Més enllà, Sobradiel i Torres de Berrellén, on també hi ha una església monumental. Finalment, després d'una llarga caminada, hem arribat a Alagón, punt final de l'etapa. No hem acabat al centre de la població sinó que hem anat directament a l'estació del tren, ja que havíem de tornar en tren al punt de partida. Sense problemes, hem retornat en tren a la ciutat.
L'àlbum de fotos correspon a les dues etapes consecutives que hem fet aquest cap de setmana.


ENTRADES RELACIONADES:
Fuentes de Ebro
-Zaragoza, 2014
Velilla - Pina
de Ebro, 2013
Monegros
BTT, 1991