dimarts, 23 de desembre de 2014

Una variant de la Travessia d'Agulles

La travessia d'Agulles és també un clàssic. És un camí que recorre la part alta de la regió d'Agulles amb algun petit tram equipat amb cordes fixes. Jo ja l'he fet diverses vegades, tant integral com en algun dels seus trams. Avui he fet novament aquest recorregut, aquesta vegada en solitari i amb diverses variants. L'objectiu principal era obtenir fotografies d'algunes agulles per completar la col·leció de les ressenyes d'escalada del blog i també fer fotos panoràmiques, aprofitant que l'anticicló hivernal ens dóna uns dies amb molta visibilitat. He deixat el cotxe a Can Maçana, avui desert sense les multituds que s'hi apleguen els dies festius, i he agafat el camí del Coll de Guirló. Ben aviat he pogut veure tot el Pirineu Oriental, destacant al fons amb els cims nevats; també es veien muntanyes més llunyanes, destacant al fons el Montsent de Pallars. Passant pel camí de la Cadireta he arribat al Portell Estret. Aquí comença el camí, marcat amb pintura vermella, de la Travessia d'Agulles. He fet la primera variant, deixant el camí per anar al peu de la via Normal de l'Escorpí. També he pujat per la canal entre la Torta i la Tri-roca per obtenir fotos de totes les cares d'aquesta agulla montserratina. Al peu de la Torta he pogut veure una nova perspectiva del gran panorama que ens brindava avui l'anticicló hivernal. Més endavant he deixat novament el camí per pujar per una canal fins al peu de la Boteruda del Gra, una agulla que destaca en aquesta zona alta d'Agulles. Abans he pujat un parell d'agulles fàcils, denominades Les Dues Puntes, des d'on he pogut gaudir novament d'un gran panorama. El punt més alt d'aquesta zona és la Boteruda del Gra; la seva via normal és curta i fàcil, d'una dotzena de metres. He fet aquesta petita escalada i he arribat al cim de la Boteruda del Gra. Grans vistes en direcció a les Agulles i als Frares Encantats. He fet una panoràmica circular:

He tornat al camí de la Travessia i l'he seguit un bon tram, passant al peu de l'Agulla de l'Arbret. L'objectiu següent era la Miranda del Ossos, que també té una via normal fàcil que permet arribar a un bon mirador. Pel darrere de l'Agulla de l'Arbret, gairebé sense camí, he arribat al peu de la curta aresta que porta a la Miranda. Una curta grimpada m'ha portat al cim, on he pogut gaudir de noves perspectives montserratines. He fet una nova panoràmica circular:

Per sota de la Saca Gran he retornat al camí principal i l'he seguit, ja de tornada, per la Portella i el Coll de Guirló fins arribar de retorn a Can Maçana


ENTRADES RELACIONADES:
Travessia
d'Agulles, 2013
La Torta i la
Sensenom, 2009
Escalada:
l'Escorpí, 1976