dissabte, 21 d’abril de 2012

Serrat del Centenar

Serrat del Centenar
Hem fet una sortida matinal d'escalada a Montserrat. L'objectiu triat ha estat una d'aquelles activitats que mereixen l'etiqueta "per a col·leccionistes". El Serrat del Centenar és un conjunt d'agulles montserratines que deuen el seu nom al geògraf Ramon de Semir, que va ser l'autor del primer mapa detallat de Montserrat. Per poder cartografiar aquest massís d'orografia tan complexa, en Semir va numerar totes les agulles montserratines, tinguessin o no nom. Les agulles d'aquest Serrat no tenien nom però en la numeració del mapa d'en Semir var quedar etiquetades amb els nombres a partir de 100. Així, va quedar batejada l'Agulla del Centenar i tot el Serrat del 101 al 104. Les agulles que formen el Serrat del Centenar poden escalar-se una rere l'altra sense gran dificultat però en un ambient intensament montserratí, amb grans vistes i grans estimballs. Hem arribat de bon matí a l'aparcament de Can Massana i, després d'una aproximació relativament curta, hem arribat al peu de l'agulla 101, primer objectiu de la jornada. Per una canal arbrada hem pujat al collet entre la 101 i la 102 on un bloc de pedra ens ha confirmat que anàvem bé, ja que la guia parla d'aquest bloc. Per l'aresta dels Brucs ens hem enfilat fins al primer cim de la jornada, l'agulla 101, on hem pogut gaudir d'un gran panorama, dominat per la verticalitat de la cara nord del Bisbe, al costat mateix. Hem baixat en ràpel fins al coll entre la 101 i la 102; des d'aquí no es veia per on pujar la segona agulla però, després d'un estudi detallat de la guia i una discussió geogràfica sobre on estava la cara de ponent, hem baixat la canal per pujar per l'altra banda fins a situar-nos al peu de la curta xemeneia per on puja la via. No sense esforç, hem superat la xemeneia i el petit mur que ens separava del cim de la segona agulla, la 102, on hem fet algunes fotografies i una panoràmica abans del descens. Aquí no hi havia ràpel, de manera que hem hagut de desgrimpar la part final; després, ja amb l'ajut de la corda, hem baixat el tram de la xemeneia. Des d'aquí la pujada a l'agulla següent ja era evident, per una cresta fàcil però amb una timba espectacular. Hem pujat sense problemes i hem baixat en ràpel per l'altra banda fins al peu de la darrera agulla, la 104. Aquí la ressenya de la guia era també imprecisa però després d'estudiar la situació hem iniciat l'escalada per la cara que dóna al coll entre l'agulla 103 i la pròpia 104, molt dreta però amb bones preses. Des del darrer cim de la jornada hem fet una nova panoràmica, hem baixat en ràpel per la mateixa cara de pujada i hem iniciat el camí de retorn.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:



També tenim aquí les panoràmiques circulars:

Agulla 101

Agulla 102

Agulla 104



dissabte, 14 d’abril de 2012

GR83: Vall del Bac - Coll Golofreu

Hostal de la Vall del Bac - Coll de Salomó - Beget - Coll Golofreu

Una etapa més, la vuitena, del GR83. Hem arribat al matí a l'Hostal de la Vall del Bac, on vam acabar l'etapa anterior, amb dos microbusos. Les previsions del temps no eren bones, ja que s'esperava pluja a partir del migdia però al matí el cel era blau. Després d'esmorzar una mica ens hem posat en marxa. L'etapa d'avui discorre gairebé tota per corriols entre el bosc, de manera que ha estat una bona mostra dels camins de l'Alta Garrotxa. Després de superar el Coll de Salomó ens hem aturat a esmorzar i hem iniciat el descens en direcció a Beget. Abans hem pogut veure un gran panorama; el Canigó tot nevat ens mostrava el camí a seguir en les properes etapes. Hem arribat a Beget però sense gairebé ni aturar-nos hem iniciat la pujada del Coll de Golofreu. Hem superat els 400 metres de desnivell a bon ritme mentre el cel s'anava ennuvolant però hem arribat al coll, on ens esperaven els dos microbusos, sense que ens atrapés la pluja. Els vehicles ens han portat a Beget on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Can Jeroni.


divendres, 6 d’abril de 2012

GR221: Esporles - Deià

 Esporles - Coll de sa Basseta - Pla de l'Aljub - Valldemosa - Carena des Caragolí - Deià

La darrera etapa d'aquesta primera incursió a la Serra de Tramuntana ha estat la més dura, ja que hem superat uns 1.100 metres de desnivell amb un traçat ple de pujades i baixades. Bona part del traçat d'aquesta etapa passa per boscos d'alzines, plens de rastres de la vida antiga d'aquestes muntanyes, especialment dels carboners que tenien en aquests boscos els recursos necessaris per a la seva indústria. El punt més singular ha estat el Pla de l'Aljub, un antic assentament dels carboners amb diverses construccions de pedra que han quedat com a testimoni d'èpoques antigues. Des d'aquest pla hem baixat al Coll de Sant Jordi on comença una nova pujada i finalment hem baixat fins a Valldemosa, on una infinitat de turistes omplien els carrers. Hem menjat una mica i hem iniciat la segona fase de l'etapa, una llarga pujada amb un desnivell de 550 metres que ens ha portat, per un camí de ferradura molt ben traçat, a la carena pedregosa del Puig des Caragolí a uns 920 metres d'altitud. El dia amenaçava pluja i un vent fred escombrava la carena però no ha arribat a ploure i hem pogut completar l'etapa sense més incidències amb una llarguíssima baixada fins al poble de Deià, també ple de turistes. Després d'un bon dinar a la fonda hem agafat un autobús fins a Palma, un altre autobús fins a l'Aeroport, l'avió fins a Barcelona i la moto fins a casa, donant per acabada l'aventura mallorquina d'aquest any. Esperem poder tornar l'any vinent per acabar les quatre etapes que ens queden per completar el GR221.


dijous, 5 d’abril de 2012

GR221: Estellencs - Esporles

 Estellencs - Planícia - Coll des Pi - Esporles

Aquesta tercera etapa del GR221 ha estat la més accidentada de tot el GR. La guia oficial del GR ja ens avisava que hi ha un sector del GR, el que passa per Es Rafal, que està tallat al pas perquè els propietaris de la finca no volen que ningú passi pels seus terrenys. També deia la guia que, provisionalment, mentre no s'arribi a un acord amb els propietaris, la variant és baixar a la carretera i fer un tram de  3 km de carretera fins a Banyalbufar. Hem sortit d'Estellencs amb lleugera pujada entre el bosc i passant al costat d'algunes grans masies. Quan arribàvem al punt de bifurcació entre el GR oficial i la variant provisional de la carretera, hem observat que de sobte el GR estava senyalitzat perfectament amb uns bastons de fusta tractada; hem pensat que si no hi havia cap indicació i, a més, el GR estava perfectament marcat, el problema estava resolt i ja es podia seguir el traçat original del GR. Seguint les marques hem passat per un collet, hem travessat un torrent i quan ja pensàvem que no hi havia perill ens hem trobat el camí tallat per una tanca. No era una tanca petita d'aquelles que es posen per evitar que els ramats surtin del seu lloc sinó una tanca del tipus Jurasic Parc, alta i amb tota mena de punxes que feien gairebé impossible passar-la sense prendre mal. A més, a l'altra banda de la tanca uns cartells avisaven de tota mena de perills: zona de caça major, gossos perillosos, abelles treballant.... Hem pensat que potser els responsables de la senyalització del GR podrien haver posat un rètol a la bifurcació però ara ja estàvem aquí i calia buscar una alternativa. L'opció més assenyada era tornar enrere un bon tros i baixar a la carretera per fer la variant, però el mapa de l'IGN que portàvem en el GPS ens indicava una pista que passava per la casa de la Planícia i planejava fins a enllaçar amb el GR passat Banyalbufar. Hem reculat una mica i hem trobat la pista que, passant per la gran casa de la Planícia, ens portava en la bona direcció. Poc després de la casa de la Planícia, una nova tanca ens ha barrat el pas però aquesta ja era una tanca més normal que, a pocs metres del camí, era ja prou petita per passar-la sense dificultat.  Hem seguit per la pista per boscos d'alzines fins que hem trobat una altra tanca, la de sortida de la finca, que també hem superat sense massa problemes. Un home que hem trobat a fora ens ha explicat que la propietària de la finca és una senyora francesa força desagradable que ja ha protagonitzat alguns incidents amb excursionistes. Superat el principal obstacle de la jornada, hem seguit pel camí fins trobar el GR original poc abans de l'inici del Camí des Correu, un camí empedrat l'any 1401 que va de Banyalbufar a Esporles. Abans, un petit xàfec ens ha obligat a posar-nos les capelines però en només 15 minuts s'ha aturat la pluja, que ja no hem tornat a trobar. Seguint aquest camí hem arribat al Coll des Pi i, ja de baixada, fins al poble d'Esporles on ens hem instal·lat. Al vespre encara hem pogut veure la processó de Dijous Sant pels carrers del poble.


dimecres, 4 d’abril de 2012

GR221: Coll de sa Gremola - Estellencs

 Coll de sa Gremola - Pla de s'Evangèlica - Coll de la Font des Quer - Sa Coma d'en Vidal - Estellencs

Avui el dia amenaçava pluja però al llarg de la jornada els núvols s'han anat desfent i hem pogut completar l'excursió sense mullar-nos. Des del coll de sa Gremola hem baixat al Pla de s'Evangèlica, un racó molt verd de la Mallorca Rural i aviat hem començat una forta pujada pel llom del Puig de s'Esclop. Hem de pujar fins als 850 metres i la part alta de les muntanyes es veu emboirada però a poc a poc anem guanyant alçada per un caminet molt ben traçat encara que sense marques; només estava senyalitzada una petita part del camí des del Coll de sa Gremola. En alguns moments encara veiem ben lluny la Dragonera, amb un aspecte misteriós envoltada de boires. El camí puja per un terreny càrstic, de vegades perdut i només marcat per les nombroses fites que ens van guiant. Hem arribat al punt més alt, una feixa al peu de les cingleres finals del Puig de s'Esclop i hem iniciat la baixada en direcció a Estellencs. Hem passat per Sa Coma d'en Vidal, una antiga casa reconvertida en refugi que sembla tancada, i finalment hem arribat al poble d'Estellencs on hem donat per acabada l'etapa.


dimarts, 3 d’abril de 2012

GR221: Port d'Andratx - Coll de sa Gremola

 Port d'Andratx - Pas Vermell - Sant Elm - La Trapa - Mirador del Morro d'en Fabioler - Coll de sa Gremola

Aprofitant les vacances de Setmana Santa ens hem desplaçat fins a Mallorca per començar un nou GR que ja fa temps que volíem fer. Es tracta del GR221 que recorre en 8 etapes tota la Serra de Tramuntana des del Port d'Andratx fins a Pollença. Aquest GR221 també s'anomena Ruta de pedra en sec, en referència als murs de separació de finques que es troben per tot arreu, construïts amb pedra sense calç ni cap altre material. La intenció és fer les quatre primeres etapes i deixar per a l'any vinent la resta del camí. Hem sortit de Barcelona en avió molt aviat; des de l'aeroport un autobús ens ha portat a Palma i després d'esmorzar hem agafat un taxi fins al Port d'Andratx, punt de partida de l'etapa i del GR. Hem començat a caminar, sorpresos per la falta de senyalització. En gairebé tota l'etapa no hi ha ni una sola de les característiques marques del GR, blanques i vermelles, i únicament les fites i el GPS ens han guiat per aquest camí. Cal dir que les fites eren abundants i més que suficients per seguir el camí sense perdre's. Aviat hem estat fora del poble caminant per camins de muntanya guanyant alçada i vistes sobre la costa. Hem arribat al Pas Vermell, un collet amb la terra d'un característic color vermellós. Des d'aquí una curta baixada ens ha portat fins a Sant Elm, un poblet de mar on ens hem aturat uns minuts. Després el camí s'enfila pel llom de la Serra oferint-nos grans panoràmiques, especialment del mar i de l'illa Dragonera, molt propera a la costa. La visió de l'illa veïna ens ha acompanyat molta estona mentre pujàvem fins als 300 metres del collet del Pas de la Trapa; després hem arribat a la Trapa, un antic monestir d'aquesta ordre religiosa on està previst instal·lar un refugi de muntanya. Nosaltres hem allargat una mica l'etapa fins al Coll de sa Gremola per on passa la carretera i, per tant, hi ha fàcil retirada. Abans hem passat pel característic mirador del Morro d'en Fabioler que ens ha ofert una gran panoràmica de la Dragonera i tot aquest sector de la costa mallorquina. Des del Coll de sa Gremola, uns excursionistes alemanys ens han baixat en cotxe fins al Port d'Andratx on teníem reserva d'hotel.


diumenge, 1 d’abril de 2012

Tuc de Ratera (2.864 m) amb esquís

Tuc de Ratera
Avui hem acabat el nostre circuit d'esquí de muntanya amb una ascensió de les més clàssiques. Hem sortit del refugi de Colomers travessant l'estany Major de Colomers per sobre del gel. A l'altra banda, una curta remuntada ens ha situat sobre una valleta poc definida que baixa de l'estany Obago. Hem vorejat l'estany fins a una pala força pendent i una mica gelada per on hem pujat per entrar en la valleta final que porta al Port de Ratera. Ben aviat hem arribat al Port, molt ample, i ens hem aturat a menjar una mica. Des d'aquí l'itinerari del Tuc de Ratera fa una volta evitant la pala més dreta que baixa del cim fins a l'altra banda de la muntanya per on no és tan pendent. Es nota que avui és diumenge perquè hi ha més gent a la muntanya; veiem alguns grups pujant des d'Amitges, la majoria amb raquetes i fins i tot alguns sense res... Emprenem la pujada per la pala, molt dreta i amb neu tova, girant en direcció oest i pujant en direcció al Tuc de Ratera. Finalment arribem a un replà, a dalt de tot, entre les dues puntes del cim. Ja sense esquís, arribem al cim, marcat amb una gran fita. Ha estat un èxit; hem completat la darrera ascensió del nostre recorregut i, a més, avui també fa molt bon temps de manera que una vegada més podem gaudir d'un panorama espectacular. Fem les fotos i iniciem la baixada amb esquís, gairebé des del mateix cim. Una llarga esquiada per la vall de Ratera amb bona neu fins trobar la pista d'Amitges i avall fins que a un km de Sant Maurici s'ha acabat la neu. Amb els esquís a l'esquena completem aquest tram final. Després un taxi ens retorna a Espot, posant punt final a la sortida de Setmana Santa (avançada ...).
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:


També tenim aquí la panoràmica circular: