dissabte, 24 de novembre de 2012

L'Ànec, via normal

La tardor és temps de climatologia variable i avui, una vegada més, ho hem pogut comprovar. Hem fet una escapada matinal a Montserrat per escalar a la zona d'Agulles però en arribar hem trobat tota la muntanya coberta per un "palomo" negre i tota la zona emboirada. Una vegada més les condicions no eren òptimes per a l'escalada i per això hem triat un objectiu relativament fàcil, l'Aresta Brucs de l'Ànec, una  via que ja havíem fet més d'una vegada però que avui ens ha permès gaudir novament de l'escalada montserratina. La via comença amb una rampa fàcil que, a poc a poc es va adreçant i acaba, ja a la segona tirada, amb un pany de paret força dret encara que amb bones preses i ben assegurada. Una boira humida i un aire fred ens han envoltat durant tota l'ascensió, de manera que no hem pogut gaudir del magnífic paisatge montserratí que habitualment es veu des d'aquesta agulla. Avui ni tan sols hem pogut ampliar la col·lecció de panoràmiques circulars, ja que des del cim no es veia ni tan sols la Sense Nom, que està a tocar.
Tampoc hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques a causa de la climatologia adversa però sí que hi ha una petita pel·licula:



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ni fotos, ni video. Crisis? What Crisis? que decían los Supertramp hace ya milenios.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pero Luis,
¡ Cómo quieres que haga fotos si no me veía ni las pies !

Ni crisis ni nada: puré de guisantes.

Joan C ha dit...

Luís, per tal de fer el corresponent reportatge gràfic, fa falta un suport. No es pot assegurar i filmar a l'hora.