dijous, 26 de juliol de 2012

Cresta de las Espadas

La primera vegada que vaig pujar al Posets, l'any 1977, ja vaig fixar-me en la carena d'aspecte vertiginós que venia del Pico de las Espadas però fins avui no havia tingut l'oportunitat de fer el magnífic recorregut de la Cresta de las Espadas. Ens hem llevat a les 6 i, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en camí. En realitat hem fet una variant d'aquesta cresta, que comença al coll de la Forqueta, ja que teníem interès en fer la Tuca del Forao de la Neu, un cim d'aspecte arrodonit però de més de 3000 metres. Hem pujat seguint la variant del GR11 que porta al coll de la Forqueta fins a l'Ibon de Llardaneta, on hem deixat el GR per pujar muntanya amunt fins al cim de la Tuca del Forao de la Neu (3.080 m). Des d'aquí teníem una bona vista de tota la cresta que havíem de recórrer i del Posets alçant-se al final d'aquesta cresta. Després de fer algunes fotos hem baixat per la mateixa vessant de pujada per enllaçar amb un corriol que ens ha portat fins a un coll en plena cresta a 3.097 metres, a sota mateix del Pavots. En pocs minuts hem arribat al cim del Pavots (3.121 m). Des d'aquí la vista era impressionant, especialment de la cresta i dels propers pics d'Eriste. La intenció inicial era retrocedir encara més per fer el Diente Royo, un cim secundari en plena cresta en direcció al coll de la Forqueta, però la previsió era de mal temps a partir del migdia i ens quedava encara molta cresta, de manera que hem decidit agafar la direcció del Posets sense perdre temps reculant per la cresta. Hem tornat al coll de 3.097 m i hem iniciat la grimpada de la cresta. Portàvem corda i una mica de material de escalada però no l'hem hagut d'utilitzar perquè la cresta, tot i tenir trams vertiginosos, no té dificultat tècnica important. La cresta, amb trams de caminar i trams d'agafar-se amb les mans, ens ha portat fins al tercer cim, Las Espadas (3.332 m), principal objectiu de la jornada. Aquest cim ens ha ofert noves perspectives en direcció a la carena fronterera. Hem fet les característiques fotos de cim i una panoràmica circular abans de seguir per la cresta en direcció al Posets. Segons les ressenyes, aquí hi havia les dificultats més importants de tota la cresta: una desgrimpada delicada, el pas del funambulista i un muret que alguna guia gradua com de tercer grau d'escalada. La desgrimpada no ha estat massa difícil, els funambulistes han travessat el pas sense perdre l'equilibri i el muret era realment fàcil. Hem arribat al següent cim, la Tuca de Llardaneta (3.311 m) on hem fet quatre fotos més abans de seguir, ja fàcilment, fins a la Tuqueta Roya (3.273 m). Hem baixat fins al coll Jean Arlaud i hem agafat un caminet en forta pujada que ens ha portat fins al Posets (3.375 m). Des d'aquest cim, el segon més alt dels Pirineus, es veu un panorama molt extens però avui la calitja i l'ambient poc lluminós a causa dels núvols que, a poc a poc, anaven cobrint el cel, no ens han permès gaudir a fons de l'espectacle. No hem fet panoràmica circular perquè ja la vam fer quan vam pujar al Posets el juliol de l'any passat. Hem menjat una mica abans d'iniciar el descens al refugi. De baixada, però, hem pogut veure la silueta impressionant del Diente de Llardana i hem decidit arrodonir la jornada amb una nova ascensió -la setena- a un tresmil. La pujada al Diente és més fàcil del que sembla, tot i que cal anar amb compte. Un prat de flors de neu a mitja muntanya dóna més ambient a l'ascensió, que hem completat en pocs minuts arribant al cim del Diente de Llardana (3.094 m). Aquí tampoc hem fet panoràmica circular perquè ja la teníem de l'any passat, amb una magnífica vista de tot el recorregut que hem fet avui. Amb el setè tresmil ens hem donat per satisfets i hem baixat per la Ruta Real fins al refugi. Poc abans d'arribar-hi, un xàfec ens ha remullat una mica però hem aconseguit arribar al refugi sense mullar-nos gaire i hem esperat uns minuts que passés la tempesta abans d'iniciar la baixada, ja amb sol, fins al Puente de Espigantosa on teníem el cotxe.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.



Finalment us oferim les dues panoràmiques circulars:

Pavots, 3.121 m

Espadas, 3.332 m


8 comentaris:

El porquet ha dit...

CLAP CLAP CLAP! Enhorabona! Quina excursió tan brutal! La cresta és impressionant! I en cap moment calen cordes? Es pot fer tota grimpant i desgrimpant? Per cert, dues coses, el pas del funambulista, almenys amb les fotos impressiona de veritat.

I la segona, la foto de l'any 77 és genial! Com ha canviat el vestuari de muntanya! Fer muntanya en aquells anys tenia força més mèrit que ara! Enhorabona, de veritat!

El porquet ha dit...

Per cert, t'he proposat per als premis CATS ja que és una delícia passejar entre muntanyes pel teu blog. M'encanta.

http://premiscat.blogspot.com/

J. Rafel Alsina ha dit...

Moltes gràcies, porquet, pels teus comentaris.

Anònim ha dit...

Alabados sean Rajoy y su tropa. El paso del funambulista resultó pan comido, después de la práctica que tenemos en hacer equilibrios para llegar a fin de mes tras meses de recortes y viernes de dolores.

Anònim ha dit...

Dir-vos que aquest blog em fa recordar anys passats, dins del mon Muntanyenc.
Agrair aquest ultim post, la simpatia, vers Muntanya i Politica
de la ma d'un tal Rajoy i las Cresta d'Espases, molt bo.
Carles

Emma Mora ha dit...

Segueixo dién que aquest blog és una caixa de records, gràcies

J. Rafel Alsina ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. El pas del funambulista és ben fàcil si no es té por. Si, a més, es té pràctica en fer equilibris per arribar a final de mes, està xurrupat ...
Emma, les fotos antigues són part fonamental del blog. No teníem càmera digital ni GPS ni vídeo però amb el mapa de l'Alpina i la càmera analògica anàvem a tot arreu ...

J. Rafel Alsina ha dit...

Per cert, Emma, avui he anat amb en Toni a fer un barranc. Estic preparant el material per publicar-lo en el blog.