dissabte, 30 de juny de 2012

Ascensió a la Maladeta (3.308 m)

Maladeta
Ahir a la tarda vam arribar a l'Hospital de Benasque i vam agafar l'autobús que puja a la Basurta, punt de partida per arribar al refugi de La Renclusa. Una curta passejada d'uns 40 minuts ens va portar al refugi, on ens vam allotjar. A les cinc del matí ja estàvem drets per iniciar una nova jornada de muntanya. Després d'esmorzar hem sortit pel camí de l'Aneto, acompanyats per tota la gentada que anava a fer el cim més alt dels Pirineus. Més amunt, hem deixat el camí del Portillón i hem pujat en direcció al Coll de la Rimaya, pas clau de l'ascensió a La Maladeta. A poc a poc anàvem pujant mentre s'obria davant nostre un panorama cada vegada més ampli. Quan la neu està molt baixa, l'accés a la canal que puja al coll pot fer-se complicat però avui encara hi havia prou neu per saltar a la canal sense massa problemes. Hem arribat al coll i, ja sense complicacions, hem pujat per la carena fins al cim de La Maladeta (3.308 m). Des del cim teníem un panorama extraordinari, dominat en primer pla per la presència de l'Aneto; cap a ponent fins i tot es veia en la llunyania la gelera del Viñemal. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la segona part de la jornada, la travesia per la carena fins al Pic Abadías, un cim secundari situat sobre el Coll Maleït. La carena era fàcil al principi però s'ha anat complicant amb alguns passos, no massa difícils però amb força timba. Poc abans de la bretxa final hem trobat un ràpel muntat per la cara nord de la cresta; hem baixat els 40 metres del ràpel fins a una pala de neu i una pedrera des d'on hem pujat, ja fàcilment, fins al cim del Pic Abadías (3.271 m). Hem fet una panoràmica i unes quantes fotos de cim; des d'aquí teníem una nova perspectiva de les Maladetes Occidentals. Hem baixat fins a la gelera, hem menjat una mica i hem iniciat el descens, llarg i complicat, fins a la Renclusa. Hem recollit les coses que havíem deixat i hem baixat a la Basurta on hem agafat novament l'autobús iniciant el retorn a casa.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·licula de Mountain Films:



També tenim l'altra pel·lícula, la d'Edicions JGB, que ha estat igualment cedida per als seguidors del blog:



I, finalment, les panoràmiques:

La Maladeta, 3.308 m

Pico Abadías, 3.271 m


2 comentaris:

Joan C ha dit...

Semla ser que ens podríem haver estalviat el rapel si haguéssim baixat una mica més per la banda de Cregüeña, segons una descripció que corra per internet. de totes maneres el ràpel sempre li dóna un valor afegit a la sortida i manté la fama de que sovint ens emboliquem

J. Rafel Alsina ha dit...

Bé, potser sí, però el ràpel ja estava muntat, de manera que no va ser un invent nostre sinó que, segurament, era millor fer un petit ràpel que baixar per un pedregar inestable amb timba. Crec que va ser una bona opció encara que el sector crític de l'expedició és lliure d'expressar la seva opinió.