diumenge, 1 d’abril de 2012

Tuc de Ratera (2.864 m) amb esquís

Tuc de Ratera
Avui hem acabat el nostre circuit d'esquí de muntanya amb una ascensió de les més clàssiques. Hem sortit del refugi de Colomers travessant l'estany Major de Colomers per sobre del gel. A l'altra banda, una curta remuntada ens ha situat sobre una valleta poc definida que baixa de l'estany Obago. Hem vorejat l'estany fins a una pala força pendent i una mica gelada per on hem pujat per entrar en la valleta final que porta al Port de Ratera. Ben aviat hem arribat al Port, molt ample, i ens hem aturat a menjar una mica. Des d'aquí l'itinerari del Tuc de Ratera fa una volta evitant la pala més dreta que baixa del cim fins a l'altra banda de la muntanya per on no és tan pendent. Es nota que avui és diumenge perquè hi ha més gent a la muntanya; veiem alguns grups pujant des d'Amitges, la majoria amb raquetes i fins i tot alguns sense res... Emprenem la pujada per la pala, molt dreta i amb neu tova, girant en direcció oest i pujant en direcció al Tuc de Ratera. Finalment arribem a un replà, a dalt de tot, entre les dues puntes del cim. Ja sense esquís, arribem al cim, marcat amb una gran fita. Ha estat un èxit; hem completat la darrera ascensió del nostre recorregut i, a més, avui també fa molt bon temps de manera que una vegada més podem gaudir d'un panorama espectacular. Fem les fotos i iniciem la baixada amb esquís, gairebé des del mateix cim. Una llarga esquiada per la vall de Ratera amb bona neu fins trobar la pista d'Amitges i avall fins que a un km de Sant Maurici s'ha acabat la neu. Amb els esquís a l'esquena completem aquest tram final. Després un taxi ens retorna a Espot, posant punt final a la sortida de Setmana Santa (avançada ...).
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:


També tenim aquí la panoràmica circular:



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Decían que eras un hombre sin tacha, pero es un verbo del que no puedes prescindir: tachar, tachar, tachar ...

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
efectivamente, después de esta salida mi libro de cabecera de esquí de montaña está mucho más tachado que antes pero aún nos quedan muchas páginas por tachar. Al menos con esta salida hemos salvado una temporada que empezó con mal pie por falta de nieve; todo lo que hagamos a partir de ahora será ya sólo remachar el clavo de una temporada que será recordada por esta salida. A ver si podemos contar pronto contigo para nuevas ascensiones.