diumenge, 28 de juny del 2009

GR92: Blanes - Tordera

Una etapa curta i fàcil del GR mediterrani entre les poblacions de Blanes i Tordera. El camí va resseguint els horts al costat del Tordera fins a un gran pont per on s'arriba directament al poble de Tordera. Amb aquesta etapa queda enrere la Costa Brava i comença una nova fase del GR, que a partir d'ara anirà resseguint tota la Serra de Marina fins al Tibidabo. Ha fet un dia de molta calor però com que l'etapa era tan curta no hem arribat a suar.


diumenge, 21 de juny del 2009

Intent a les Gorges del Llech

Un intent frustrat de descens de les Gorges del Llech. Segons les ressenyes, el Llech és un dels barrancs més bonics dels Pirineus i els seu descens és molt aquàtic, amb diversos salts i tobogans, però avui les condicions no eren bones, ja que hi havia massa aigua. Quan hem arribat a l'aparcament hem vist, amb sorpresa, que en un dels panells informatius hi havia un ARRETE signat per Le Prefet des Pyrenées Orientales, Chevalier de la Legion d'Honor, que deia, entre altres coses, que la practique de la descente de canyon est interdite dans le massif du Canigou jusq'au 26 juin 2009. La justificació d'aquesta prohibició, que també constava en el document, era que el butlletí de la situació hidrològica dels Pirineus Orientals assenyalava, a 30 d'abril, una cota de neu de 2 m 30 a l'estació nivosa del Canigó i le fort débit d'eau dans les canyons de Massif du Canigou rend actuellement la practique de la descente de canyon imposible. Malgrat tot, hem decidit intentar la baixada pensant que la situació hauria canviat i que, potser, el cabal no era tan gran. Hem baixat al riu i fins i tot hem fet un salt i un parell de tobogans amb efecte rentadora a la recepció però hem arribat al primer tobogan gran i hem vist que el cabal feia perillós el descens i hem decidit deixar-ho per a una millor ocasió. Hem sortit per una canal lateral i hem retornat per un caminet fins a l'aparcament.
Avui no hi ha àlbum, ja que hem fet molt poques fotos.

dissabte, 13 de juny del 2009

BTT per Susqueda

Un cop tancada la temporada d'esquí de muntanya, avui hem fet una sortida en bicicleta de muntanya. Després de discutir les diverses opcions, finalment ens hem decidit per una ruta que surt de la presa del pantà de Sau i dóna tota la volta al pantà de Susqueda. Són uns 50 km de recorregut i més de 900 m de desnivell. La ruta l'hem trobat en el Wikiloc i la veritat és que no era com esperàvem, ja que tenia un tram de pujada molt forta per una pista pedregosa. Després hem pensat que potser hauria estat millor fer-la en sentit invers, ja que la pujada no era tan sobtada. Hem suat molt, ja que feia moltíssima calor i fins i tot hem fet un petit bany en un rierol que hem creuat. Al final hem dinat en una fonda gairebé al final del trajecte.
Aquí teniu la pel·licula de la sortida, obra d'en Joan Guirao.




dilluns, 1 de juny del 2009

Dômes de Miage (3.673 m)

A les cinc del matí sortim del refugi de Conscrits en direcció a les Dômes de Miage. Com és habitual en aquesta sortida, iniciem la jornada amb els esquís a l'esquena, El camí que travessa enlairat fins a enllaçar amb la part alta de la gelera de Tré la Tête no té neu contínua i preferim posar-nos els esquís més endavant. Aquesta vegada només caminem 45 minuts fins arribar a una gran pala que ja enllaça amb la gelera. L'itinerari és fàcil perquè puja suaument per la gelera i en tres hores arribem al coll des Dômes. Deixem les motxilles i els esquís i, amb piolet i grampons, pugem al punt culminant de les Dômes, el pic Oriental (3.673 m). Des del cim veiem la immensitat del Mont Blanc al davant mateix. Distingim l'Agulla de Bionessay, l'aresta de les Bosses i la Dôme de Gouter. A l'altra banda veiem l'aresta de les Dômes de Miage que hem de recórrer tot seguit. Fem la panoràmica i retornem al coll, on recuperem el material i ens posem en marxa per l'aresta. Novament portem els esquís a l'esquena, ja que aquesta aresta cal fer-la amb piolet i grampons. És un camí impressionant, pel fil de l'aresta, que ens porta a través dels diversos cims de les Dômes fins al darrer cim, l'Occidental (3.670 m). Baixem uns metres i ens posem els esquís par iniciar la llarga esquiada per la gelera d'Armancete. Els primers metres són molt drets i la neu està una mica dura. Superem el pas, encara que un dels esquiadors cau en el punt més dret de la pala i baixa pendent avall; aconsegueix aturar-se però amb una bona rascada al braç i un parell de cardenals. Seguim per la gelera tot buscant els millors passos fins al pas clau de la baixada, quan cal remuntar una petita pala i passar un collet que ens porta a una vessant més esquiable per on baixem fins al voltant dels 2.100 m on s'acaba definitivament la neu. Només ens queda retornar, seguint un caminet fins al punt de partida, el pàrquing de Le Cougnon (1.180 m), on tenim el cotxe que ens portarà de retorn a casa donant per tancada aquesta magnífica temporada d'esquí de muntanya 2008-09.
Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure la piulada, amb fotos incloses, d'en Pito, en el blog del CE de Badalona. Aquí teniu, també, el vídeo oficial de la sortida, cedit per Mountain Films per als seguidors d'aquest blog: