dissabte, 22 d’abril de 2006

Montsent de Pallars (2.880 m)

Les previsions del temps no eren gaire bones; ens deien que hi havia poca neu; al vespre, quan vam arribar a l'alberg de la Torre de Cabdella, es va posar a ploure. Tot estava en contra però, una vegada més, la nostra moral de victòria ha tingut recompensa i hem fet una magnífica ascensió, amb prou neu per pujar amb esquís i fer una baixada d'aquelles que fan gaudir de l'esquí de muntanya. Vam sortir divendres a les quatre de la tarda i vam anar a sopar a l'alberg de la Torre de Cabdella. Al matí, quan arribem al pàrquing, el temps està insegur i no es veu gaire neu però ens posem en marxa. Caminem gairebé una hora per un camí molt ben traçat fins trobar una pala de neu que puja per una canal molt marcada (canal de Pigolo). Ja amb els esquís, seguim pujant en direcció al cim. Ens aturem a esmorzar i seguim pujant. A la part alta la boira ho tapa tot. Des del coll ataquem una pala estreta que s'enfila gairebé fins al cim. Deixem els esquís i fem els darrers metres a peu. Amb l'ajut del GPS trobem el cim entre la boira. No fa fred però comença a caure una petita nevada i no ens entretenim gaire. La neu està en molt bon estat i ens ofereix una baixada perfecta. La primera pala és molt dreta i obligada però amb aquesta neu es baixa molt bé. Després, àmplies pales fins a la canal, també estreta i obligada, que ens porta fins a les planes baixes on ens hem posat els esquís.
Aquí teniu un petit clip de vídeo:



diumenge, 9 d’abril de 2006

Pica d'Estats (3.143 m) esquís

Encara de nit iniciem l'ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m), tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La pujada és complicada; després de superar la primera pala cal fer un llarg flanquejament, molt dret, fins arribar a una estreta canal que ens porta a l'estany de Montcalm. Seguim pujant; la boira ho tapa tot i ens costa trobar el camí. Finalment deixem els esquís al coll i fem el cim. Només hi estem cinc minuts; el vent bufa fort i la boira no ens deixa veure res. Fem un parell de fotos i retornem al collet a recollir els esquís. L'esquiada és perfecta; la neu està en molt bon estat i en pocs minuts sortim de la boira que tapa la part alta de la muntanya. Fem una paradeta per menjar i seguim gaudint d'una baixada ideal. El corredor estret que a la pujada tenia un aspecte impressionant és ara molt esquiable i el baixem sense problemes. Després, el llarg flanquejament i la pala final fins al refugi. Prenem un te i una cocacola fresca que havíem deixat enterrada a la neu. Baixem esquiant fins al límit de la neu i acabem la baixada pel plàcid camí entre el bosc.
Aquí teniu un petit clip de vídeo:



dissabte, 8 d’abril de 2006

Refugi de l'Estany de Pinet

La Pica per la vall francesa de l'Artigue és un clàssic, especialment des que es va construir el refugi de l'estany de Pinet. La sortida és a 1.150 m, de manera que el desnivell acumulat és de 2.000 metres. A més, el punt de partida tan baix obliga a pujar una bona estona amb els esquís i les botes a l'esquena. Sortim dissabte a les 6 del matí i poc després de les 10 ja ens posem en marxa cap al refugi. A partir dels 1.800 m podem pujar amb esquís. En poc més de tres hores arribem al refugi. És un edifici modern, amb tots els equipament. En Patrick Cortade, guarda del refugi, ens prepara un magnífic sopar: sopa de verdures, cus-cus amb xistorra i verdures, i una mena de crema per postres. Tot plegat, acompanyat per una ampolla de vi. Posem el despertador a les 6'15 h i anem a dormir.