dissabte, 14 d’abril de 1990

La ferrata de Sant Jordi

Ja havíem pujat en diverses ocasions a l'ermita de Sant Jordi, a Camarasa, especialment els dies de la festa major quan es fa un aplec als voltants de l'ermita, a on puja pràcticament tot el poble per celebrar la festivitat del patró del poble. Aquesta vegada ha estat una excursió singular perquè no ens hem conformat amb la típica pujada a l'ermita sinó que hem completat l'excursió baixant per la petita via ferrada (en realitat, camí equipat)que baixa per la vessant que dóna a la central elèctrica. Hem sortit caminant des de la plaça de la Vila i hem seguit la pista i algunes dreceres fins arribar a dalt del cingle, al costat de l'ermita. Aquí, a més de la petita església, hi ha un refugi sense instal·lacions però on es pot dormir arrecerat i amb una llar de foc. Hem esmorzat i hem estat una bona estona per allà. Després hem iniciat la part més interessant de l'excursió. Seguint la mateixa pista, que a partir de l'ermita està en mal estat, hem travessat l'altiplà fins a l'extrem, just a sobre de la central elèctrica de Camarasa (en realitat n'hi ha dues de centrals: la més antiga i gran al  Noguera Pallaresa i una més nova i petita al Segre). Abans d'arribar-hi hem passat per un punt molt singular: un menjador de voltors. És un lloc on sembla que de vegades hi porten animals morts per alimentar els voltors. Ens explica en Salvador, el nostre guia local en aquesta excursió, que alguna vegada han portat animals morts del zoològic de Barcelona. Aquí és on vam fer la simpàtica foto que il·lustra aquesta entrada del blog, amb els nens mostrant alguns dels ossos que hi havia escampats per la zona. Des de l'extrem del cingle, i guiats per en Salvador (si no, potser no ho haguéssim trobat), hem agafat un caminet que baixa pel cingle. No és una ferrata, ja que ni tan sols hi ha cable de vida, però en els passos més delicats hi ha unes estaques de ferro que ens ajuden a baixar. Amb molta precaució hem anat baixant fins arribar al peu del cingle, just al costat de la central elèctrica. Des d'aquí, el retorn a Camarasa ja és fàcil.