diumenge, 25 de febrer del 1979

Roca Regina, via Ribes-Vidal

Roca Regina
Foto d'arxiu: la Roca Regina des del Montsec de Rúbies

Vam pujar dissabte a la zona de Terradets i vam fer un bivac en una cova terrosa que s'obria a peu de carretera poc abans d'arribar a la Roca Regina. Al matí vam fer aquesta via, que havíem trobat en un article del Vértex núm 31 (gener-febrer de 1973). La via puja a la Roca Regina, una paret molt popular i plena de vies a la zona de Terradets, però no pel mig de la paret sinó que ressegueix la llarga aresta que limita per la dreta aquest impressionant pany de paret. Són 13 tirades, totes en lliure excepte un parell de passos d'estreps a la desena tirada, i la dificultat és variada. Com que la via va seguint l'aresta, hi ha trams fàcils, de tercer grau, combinats amb tirades molt difícils, que arriben a cinquè superior. La roca és molt bona, com a tota la zona de Terradets, i la via presenta algunes escapatòries que fan que el grau de compromís sigui relativament baix.
Podeu veure la ressenya de la via a l'article que hem enllaçat o clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog.

diumenge, 18 de febrer del 1979

Montsent de Pallars (2.883 m) amb esquís

Foto d'arxiu: el Montsent des del Montorroio. Abril 2008

Dormim a un apartament de Sort. Al matí, des de l'estació d'esquí de Llesuí pugem amb esquís al Montsent de Pallars (2.883 m). En la part final hi ha una boira tan espesa que no trobem la fita cimera.

diumenge, 11 de febrer del 1979

La Torta & La Trirroca

La Torta, Montserrat
Foto d'arxiu: al cim de la Torta, abril 2009

Escalada a Montserrat: vam fer dues vies a la zona alta de la regió d'Agulles:
  • La Trirroca, via Bages
  • La Torta, via Normal
Totes dues vies les havíem fet anteriorment en més d'una ocasió. La via Bages de la Trirroca és singular perquè primer cal pujar, amb una curta grimpada, la petita agulla anomenada La Petitona o també la Xica de la Miranda. Des del cim d'aquesta agulla, adosada a la Trirroca, cal baixar una mica fins al punt on les dues agulles són més properes i passar a la Trirroca amb un pas obert de cames. A la Trirroca trobem uns burins amb l'ajut dels quals superem uns metres en escalada artificial. Després ja sortim en lliure sense gaire dificultat fins al cim.
La Normal de la Torta és una única tirada d'escalada lliure que comença a la cara oest pero puja en diagonal fins gairebé situar-se a la cara sud. No passa de quart grau. 

    diumenge, 4 de febrer del 1979

    El Gegant Encantat, via Aresta Brucs

    El Gegant Encantat, Aresta Brucs
    Foto d'arxiu: panoràmica des de Sant Jeroni

    Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Jeroni. vam pujar el Gegant Encantat per la via Aresta Brucs. És la típica Aresta Brucs montserratina i puja per la cara sud amb varietat de passos.
    Comencem pujant pel fil de l'aresta en terreny fàcilo però a mitja tirada trobem un marcat desplom que ens talla el pas. Flanquejem una mica a la dreta fins que podem superar el pas, seguint en lliure de dificultat minvant fins a un bon replà, al cim d'una agulla adosada al gegant Encantat.
    Sortim en lliure difícil fins arribar al primer d'una sèrie de burins que ens permeten superar un tram de paret vertical (uns 10 metres). Sortim en lliure molt difícil (V) i seguim en lliure fins a la segona reunió, força incòmoda, al peu de la bola del cim.
    La tercera tirada supera en lliure difícil un tram de paret força vertical. És la part més espectacular de l'ascensió i es fa tota en lliure fins al cim. La baixada es fa en ràpel per la cara oposada