dimarts, 25 de juliol del 1978

Pic Rodó (2.647 m), via Curset

Pic Rodó
Foto d'arxiu: Pic Rodó des del Pic del Boc. Agost 2013

Després d'acampar a Carançà, al matí vam fer aquesta ascensió, la via Curset del Pic Rodó, una escalada clàssica que ens va permetre gaudir d'una magnífica escalada en terreny granític.
Des del nostre campament ja es veia clarament una marcada canal que és per on puja la via. Pujem per la pedrera i entrem a la canal que comença fàcil. Fem la primera reunió en un replà sota un gran bloc encastat a la canal. Sortim de la reunió superant per l'esquerra el gran bloc. Després seguim per la canal i una mica per l'aresta de la dreta, buscant els millors passos. Muntem la segona reunió sobre l'aresta. Seguim una tirada més per l'aresta i retornem a la canal per fer la tercera reunió. Sortim per l'esquerra seguint una fisura i fent un curt pas desplomat (bones preses) i, passant darrere un petit gendarme, muntem la quarta reunió en plena canal.  Seguim una tirada fàcil que acaba en una petita cova (cinquena reunió). Sortim per la dreta i, sense massa dificultat, arribem a un replà on la canal es bifurca, ja que surt una canal secundària a l'esquerra.
Agafem la canal secundària  a l'esquerra (passos de IV+) però ben aviat retornem a la canal principal on muntarem la setena reunió. Segueix una tirada fàcil per la canal, fins sota un extrapolom que és el pas clau de la via. Superem la xemeneia extraplomada en escalada artificial amb l'ajut dels estreps (tres passos) i sortim per la dreta per terreny més fàcil fins muntar la novena reunió. Des d'aquí ja és fàcil; uns pendents herbosos ens porten amb facilitat al cim del Pic Rodó (2.647 m).
Després de l'escalada vam retornar a Núria passant novament pel coll de Noufonts.

dilluns, 24 de juliol del 1978

Acampada a Carançà

Foto d'arxiu: Noufonts i Noucreus des del Puigmal

Des de Núria pugem al coll de Noufonts i baixem per la part francesa fins a Carançà, on plantem la tenda. L'objectiu per demà és el pic Rodó, un clàssic de l'escalada a Carançà.

diumenge, 16 de juliol del 1978

Miranda de les Boïgues, cara Oest

Miranda de les Boïgues, cara Oest
Foto d'arxiu: la fisura de la cara Oest. Desembre 2013

Aprofitant el primer permís del servei militar, anem a escalar a Montserrat, a la regió d'Agulles. Fem la Miranda de les Boïgues per la via de la cara Oest, una via que puja per una fisura descomposta de la cara Oest de l'agulla. La via, que la moderna Guia d'Agulles denomina amb el nom dels seus aperturistes (Carrizosa - Cámara), puja per la cara Oest de la Miranda de les Boïgues per una fisura molt marcada que ratlla tota la paret de dalt a baix. Comença amb una placa fina que cal superar en lliure fins trobar uns burins per progressar en artificial. Ben aviat arribem a la fisura i seguim combinant l'escalada artificial de pitó amb alguns passos en lliure. Fem reunió en una savina i seguim amb la mateixa tècnica fins que sortim en lliure i superem una petita xemeneia final. Al llarg de la via ens cal clavar alguns pitons perquè la via està parcialment desequipada. Encara avui la Guia d'Agulles diu que se n'han fet molt poques repeticions, de manera que es tracta clarament d'una via per a col·leccionistes. La via és tot un repte tècnic. Sort que en el campament militar, aprofitant que estava de cuartelero, vaig entrenar-me una mica...