diumenge, 29 de gener de 1978

La Prenyada, via Ludwig-Casanellas

Foto d'arxiu: la Prenyada i entorn des de la Gorra Frígia

Jornada d'escalada a Montserrat. Fem la via Ludwig-Casanellas a la Prenyada, una via que en realitat no puja a la Prenyada sinó al Contrafort de la Prenyada. Són quatre tirades en lliure de cinquè i cinquè superior i amb algun pas artificial. La via comença al peu d'un gran bloc situat a la base de l'aresta. Es puja directament en lliure per una placa fins a una cornisa horitzontal situada sobre una bauma molt pronunciada; des d'aquí flanquejem uns metres a l'esquerra fins entrar a la reunió. Sortim en artificial per superar un desplom. Després seguim en lliure molt difícil fins que, més amunt, trobem un altre tram d'escalada artificial, amb burins. És un tram curt després del qual sortim en lliure difícil fins a la reunió, muntada en un forat. La tercera tirada comença en lliure però més endavant trobem un tram de burins, superat el qual completem la tirada en lliure, amb una sortida molt difícil. Des d'aquí només ens queden dues tirades, ja en lliure, de dificultat decreixent fins al cim.

dissabte, 21 de gener de 1978

Penyassegat de Garraf, via de la Bauma

Una matinal d'escalada en aquesta zona que recorda, salvant les distàncies, l'escola d'escalada de les Calanques, ja que les vies superen un penyassegat que cau sobre el mar i la roca és semblant. Fem la via de la Bauma, que surt de la via del tren, arran de mar, i supera en quatre tirades el penyassegat. La primera tirada té una xemeneia catalogada de cinquè grau. Les dues següents tenen passos de quart superior i en artificial, i l'última tirada ja és més fàcil (tercer grau).
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que hem fet al Garraf, va venir de la lectura d'un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
Podeu veure aquí la ressenya de la via. També podeu veure aquí l'àlbum escalada a Garraf, amb les fotos de les escalades Garraf entre gener i maig de 1978.


diumenge, 15 de gener de 1978

Montserrat nevat

Aprofitant que ha caigut una considerable nevada a Montserrat, fem una sortida singular. Recorrem els camins de sempre i contemplem els paisatges montserratins coberts de neu. Fem unes quantes fotos de les agulles montserratines nevades i també fem una via d'escalada; una via curta i relativament fàcil però que en aquestes condicions, amb les preses cobertes de neu, és molt més difícil. És la via Dalmau al Mirador de la Miranda de les Boïgues, una típica via Aresta Brucs que puja pel fil de l'aresta amb bones preses. És una via similar a les veïnes de la Boteruda i el Gep Llarg però més recent, ja que va obrir-se l'any 1972 i no apareix a la guia clàssica d'escalada a Agulles. Nosaltres vam veure una ressenya en algun butlletí de muntanya i per això la vam fer. La via només té un petit tram molt vertical, catalogat com a IV+; la resta de l'aresta no passa de tercer.

diumenge, 8 de gener de 1978

Gallinero, via Rabadà Navarro (III)

Completem aquesta ascensió de l'Espolón del Gallinero, via Rabadá-Navarro en una tercera jornada d'escalada de dificultat. Des del nostre segon bivac només ens queda la xemeneia final. molt marcada, que superem amb tècnica de ramonage fins a la sortida, a les feixes del circ sota el Casco de Marboré i la Brecha de Rolando. Baixem a la vall per les Clavijas de Cotatuero.


dissabte, 7 de gener de 1978

Gallinero, via Rabadá-Navarro (II)

Segon dia de l'escalada al Gallinero per la via Rabadá-Navarro. Encara que fa bon temps, el fred es nota, de manera que no sortim del sac, on hem passat la nit del lloro, fins que ens toquen els primers raigs de sol. Des del nostre bivac veiem a sobre nostre el gran sostre que ens barra el pas cap al cim. Avui ocuparem bona part de la jornada en superar aquest obstacle, amb algun pas artificial. El dia, al mes de gener, és molt curt, de manera que després de superar el gran sostre encara hem de fer un segon bivac, aquest més còmode que el primer, en una feixa àmplia al peu de la xemeneia final.


divendres, 6 de gener de 1978

Gallinero, via Rabadá-Navarro (I)

Ataquem la via Rabadá-Navarro de l'Espolón del Gallinero, una clàssica amb un gran prestigi, oberta per la mítica cordada Rabadá-Navarro. A més, la fem en hivernal, en ple mes de gener. El primer dia, després de l'aproximació, iniciem l'ascensió. La primera part de la via és molt vertical i en alguns trams extraplomada però puja totalment en lliure aprofitant les magnífiques preses d'aquests murs calcaris. Passem pel pas que els primers ascensionistes van anomenar nido de urracas i arribem fins sota del gran sostre on asseguts en un replà i assegurats a la paret, fem el primer bivac.