dissabte, 17 d’abril de 1976

Ascensió al Balaitús (3.146 m)

Aquesta ascensió podria qualificar-se d'èpica, ja que pujar el Balaitus sense esquís amb la quantitat de neu que hi havia a la muntanya durant la Setmana Santa de 1976 era una empresa molt complicada. Vam sortir de bon matí de Piedrafita, on havíem dormit. La nit no havia estat gaire còmoda perquè vam dormir en un dels barracons mig enrunats de les obres de la presa del Respomuso, sense porta ni finestres. Feia un bon dia encara que, com és normal en aquesta època de l'any, molt fred. Vam iniciar la marxa caminant sobre la neu, que ens arribava fins als genolls. Vam tenir sort que havien passat ja alguns excursionistes més matiners que nosaltres i hi havia una mica de traça oberta. Vam pujar fins al peu de la bretxa Latour. Aquest pas, que a l'estiu pot ser complicat, estava totalment tapat; tota la canal estava plena de neu, que arribava fins a la mateixa bretxa. Vam començar a pujar la canal, amb la neu fins a la cintura, gairebé nedant a la neu. La canal és dreta, de manera que ens va costar una mica però finalment vam arribar a la bretxa. A l'estiu el pas de la Brecha Latour se supera amb l'ajut d'unes estaques de ferro que es troben a mitja canal i que ens ajuden a pujar grimpant per la roca. Aquell dia no hi havia ni rastre de les estaques ni del pany de paret que se supera grimpant. Tot estava cobert de neu. Des de la bretxa, encordats, vam superar directament el petit tram de cresta que porta a l'avantcim. Després, ja més fàcilment, vam completar l'ascensió arribant al cim del Balaitús. El panorama era impressionant; vam fer quatre fotos i vam iniciar el descens pel mateix camí fins a Piedrafita