diumenge, 24 d’agost del 1975

Crestes de Culieto

Sortim de bon matí del refugi Ventosa i Calvell amb la intenció de pujar a la Punta Alta de Comalesbienes. Fa un dia gris i emboirat però, malgrat tot, pugem fins arribar al cim. Lògicament, no tenim GPS, de manera que pugem una mica per intuïció amb l'ajut del mapa de l'Alpina. No veiem res a causa de la boira però just quan estem fent la foto del cim s'obre una mica la boira i comprovem que ens hem equivocat de cim ! Per uns moments, la boira s'escampa una mica i ens permet veure uns llacs per la part del darrere del cim. Ens mirem el mapa atentament i les coses no quadren. Si això és la Punta Alta aquests llacs aquí sota no existeixen.... Després de mirar i remirar el mapa arribem a la conclusió que els llacs que veiem a sota nostre són l'estany gelat de Culieto i un parell de llacs petits sense nom del seu costat i, per tant, estem a la cresta de Culieto i hem fet tres cotes (2.923, 2.945 i 2.939 m) d'aquesta cresta. La foto del cim és molt maca però no és autèntica...

dissabte, 23 d’agost del 1975

Refugi Ventosa i Calvell

Ventosa i Calvell
Foto d'arxiu: a la porta del refugi. Març 2009

Pugem amb la intenció de fer la Punta Alta. És el segon intent, ja que per Setmana Santa vam pujar al refugi amb aquesta intenció però hi havia tanta neu que, sense esquís, era pràcticament impossible. Avui pugem amb bon temps i sense neu en ple mes d'agost.

diumenge, 17 d’agost del 1975

La Faja de Pelay

Després d'haver fet ahir el Monte Perdido i el Cilindro de Marboré, baixem des del refugi de Góriz. Com que tenim tot el dia pel davant decidim baixar per un itinerari nou, la Faja de Pelay, un llarg camí que ressegueix la vall d'Ordesa des d'una cornisa a mig cingle i, al final baixa a plom per unes ziga-zagues molt dretes fins a l'inici de la vall. De tornada a casa tenim un accident amb el cotxe d'en Quique sense conseqüències greus, però el cotxe queda una mica tocat ...


dissabte, 16 d’agost del 1975

Monte Perdido & Cilindro de Marboré

Sortim del refugi de Góriz, on hem dormit, i pugem fins al Collado del Lago Helado. Des d'allà pugem per l'aresta NW fins al cim del Monte Perdido (3.355 m). Després baixem per la via normal fins al coll i pugem per l'altra banda per la via normal fins al Cilindro de Marboré (3.328 m). Finalment retornem al refugi.


divendres, 15 d’agost del 1975

Refugi de Góriz

Foto d'arxiu: el refugi de Góriz, estiu 2001

Pugem al refugi de Góriz pel camí d la Vall d'Ordesa, amb la intenció de fer demà el Monte Perdido i el Cilindro de Marboré, dos cims que ja vam fer l'any passat però que volem repetir aprofitant les festes d'agost. Dormim en el refugi.


dimarts, 12 d’agost del 1975

Portella Gran & Intent a la Ven-Suri-Ven

Les Portelles
Foto d'arxiu: les Portelles, novembre 2013

Escalada a Montserrat, Agulles. Vam intentar la Bandereta per la via Ven-Suri-Ven però vam abandonar (poc després vam tornar-hi i vam acabar-la).
Després vam fer una via: La Portella Gran, via Ràppel.  Justament era la via que havíem un parell de dies abans, venint del Pedraforca. Aquesta vegada la vam repetir perquè és una via relativament fàcil i ens permet pujar a un cim de gran panoràmica. La via no té massa complicació. Comença amb un curt tram d'artificial. Sortim en lliure una mica fi i arribem a la reunió, en un ample replà. Fem una segona tirada sense gaire dificultat fins a situar-nos a sota mateix d ela bola del cim. Després només queda superar aquesta bola final amb un tram fi però amb molt bones preses.

diumenge, 10 d’agost del 1975

La Llastra Punxeguda & La Portella Gran

La Llastra Punxeguda
Foto d'arxiu: del Dauet a la Llastra Punxeguda. Des. 2017

Volíem fer una via al Pedraforca però, després de passar la nit al cotxe, al matí plou i baixem a Montserrat. Allà fa més bon temps i fem dues vies:
  • La Llastra Punxeguda, via Ramonage (Normal)
  • La Portella Gran, via Ràppel
La primera és una xemeneia relativament curta que superem amb tècnica de ramonage. És una única tirada. La via ràpel de la Portella Gran és la més fàcil de les vies que permeten coronar aquesta característica agulla. Des del cim tenim una visió panoràmica, ja que aquesta agulla està bastant isolada, separada de totes les altres roques de la Regió d'Agulles. En aquell temps hi havia una capsa-registre en el cim de l'agulla. La via comença amb uns passos d'escalada artificial (A1). Superem tres burins fins a l'interior d'una petita bauma. Sortim de la bauma per l'esquerra, novament amb escalada artificial de burí; pugem tres burins més fins que cal sortir en lliure. Situats al graó superior de l'estrep sortim amb un pas de quart grau i seguim en lliure, amb dificultat mimvant, fins a una alzina on muntem reunió. La segona tirada és de transició; pugem fàcilment per uns relleus herbosos fins al peu de la bola final on muntem la segona reunió clavant algun pitó a la fisura (al menys així vam fer-ho l'any 1975). La tirada final és en lliure, bastant vertical però amb bones preses fins al cim de l'agulla. El descens es fa amb dos ràpels pel mateix lloc de l'ascensió. El primer ràpel ens porta a la segona reunió; després desgrimpem fàcilment fins a l'alzina de la primera reunió, des d'on un segon ràpel ens deixa al peu de l'agulla. 
Uns anys després (2017) vam fer una petita pel·lícula amb vistes de la cara Sud de la Portella Gran, en la qual es veu perfectament el recorregut de la via Ràpel. Aquí la teniu:



dijous, 7 d’agost del 1975

Escalada a Montserrat (Agulles)

Escalada Montserrat Agulles
Sortida d'escalada a Montserrat. És una sortida col·lectiva del Centre Excursionista anem tota una colla del centre i fem un grapat de vies a la regió d'Agulles:
  • La Portella Petita,via Normal
  • La Pelada, via Aresta Brucs
  • La Pelada, via Cara Nord
  • La Pelada, via Ràpel
  • La Savina Inferior, via Normal
  • Agulla del Sol Ponent, via Aresta Brucs
Totes les vies són repeticions i la majoria les havíem fet diverses vegades. La més difícil, tot i que és molt curta, és la via Ràpel de la Pelada, que puja directament per la paret per on es baixa en ràpel, amb passos molt difícils, molt vertical. La resta de vies no presenten dificultat i no és més que una mena de curset amb la colla del Centre.

diumenge, 3 d’agost del 1975

La Banya Gran del Boc, via Normal

Foto d'arxiu: Les Banyes del Boc. Agost 2013

Escalada a Carançà. Des de Núria, passant pel coll de Noufonts, hem baixat a la vall francesa i hem fet la via normal de la Banya Gran del Boc. Una llarga excursió per a una petita ascensió, que potser no justifica una aproximació tan llarga. De totes maneres hem pogut fer un recorregut per aquestes valls, seguint les indicacions de la clàssica guia de Carançà.