dimarts, 29 d’abril del 2025

Punta Gallinero (2.732 m) amb esquís

Punta Gallinero
L'objectiu d'avui era el Pico de Castanesa però ahir a la tarda vam venir a fer una exploració per la zona, pujant a l'estació d'esquí de Cerler, i vam veure que estava ben pelat. La neu començava molt amunt i hauríem de carretejar els esquís una bona estona.
A l'altra banda del Castanesa hi ha la Punta del Gallinero. Des de l'estació de Cerler, l'ascensió al Gallinero es fa tota per la vessant nord i es veia neu abundant. A més, l'estació d'esquí ja ha tancat la temporada i ara és el moment de pujar per les pistes sense trobar les multituds d'esquiadors que hi baixen.
La decisió era evident: vam decidir canviar els plans i avui de bon matí, després d'esmorzar a l'Escola de Muntanya de Benasc, hem pujat a Cerler per intentar l'ascensió al Gallinero.
Hem deixat el cotxe al gran aparcament de l'Ampriu, que avui estava desert, i hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus des del primer moment. Per les pistes desertes hem anat guanyant alçada fins arribar a Colladeta del Gallinero. Des d'allà hem seguit per una altra pista que puja per un llom i després per una pala una mica més pendent, per on baixa una pista negra. 
Aviat hem arribat a l'estació superior del telecadira Gallinero.  Des d'allà ja es veia la canal final que porta al cim. Hem deixat enrere les pistes per completar el darrer tram fins al cim de la Punta Gallinero (2.732 m). 
El dia s'havia anat emboirant i quan hem arribat al cim la visibilitat era molt poca. No hem pogut gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquest mirador privilegiat encara que abans, des de les pales inferiors, ja havíem pogut veure l'Aneto, la Maladeta, el Perdiguero i moltes més muntanyes. 
Hem fet les fotos de cim i ens hem equipat per iniciar el descens. Ha estat una gran esquiada. La neu estava perfecta i era molt abundant fins a baix de tot. Hem comprovat que havia estat un gran encert triar aquesta ascensió i descartar el pla inicial.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Castanesa amb
esquís, 2022
Sacroux amb
esquís, 2019
Cordier amb
esquís, 2011

dilluns, 28 d’abril del 2025

Via ferrada del Castellaso

Vía ferrata Castellaso
Hem vingut a la Vall de Benasc per fer una ascensió d'esquí de muntanya. Avui teníem previst únicament el llarg desplaçament per anar a dormir a l'Escola de Muntanya de Benasc però hem volgut aprofitar el dia per fer alguna activitat no gaire llarga per la zona.
La via ferrada del Castellaso supera un gran mur que es va formar en part pels treballs d'explotació d'una pedrera que avui ja està tancada. És relativament curta i no massa difícil (K3). A més, tant l'aproximació com el retorn són gairebé immediats. Ideal per fer una aturada en el nostre camí cap a Benasc.
Hem deixat el cotxe a prop del càmping de Sessué, iniciant la curta aproximació a la ferrada. En pocs minuts estàvem enganxats a les primeres grapes de la instal·lació. 
La via comença amb una placa poc vertical seguida d'un fàcil flanqueig. Després comencen les dificultats i la verticalitat. Hi ha fins a 5 passos extraplomats però tots ells són curts i estan molt ben equipats, de manera que la dificultat és baixa.
A poc a poc hem anat superant els petits obstacles i abans d'una hora ja estàvem al cim de la Punta Castellaso (1.274 m). És un cim panoràmic, encara que les vistes que ens ofereix són únicament locals, ja que estem voltats de muntanyes molt altes que ens tapen les vistes més llunyanes.
Hem fet quatre fotos i hem iniciat el retorn baixant per un corriol que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida. Des d'allà hem continuat el nostre viatge fins a Benasc. Pel camí ens hem assabentat que hi havia una avaria elèctrica que afectava gairebé tot el país...
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat ferratista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
VF de la
Zapatilla, 2023
VF de
Calcena, 2019
VF de
Olvena, 2003

dissabte, 26 d’abril del 2025

GR3: Anserall - Vilanova de Banat

GR3: Anserall - Vilanova de Banat
A poc a poc, ens anem acostant al final del GR3, el camí de gran recorregut que vam iniciar a Bellver de Cerdanya i que avui, en l'etapa número 45, ens ha portat fins a la petita població de Vilanova de Banat, a l'Alt Urgell. Després d'aquesta etapa només ens en queden dues per completar els 800 km d'aquest gran itinerari circular.
Feia un dia gris i semblava que havia de ploure però avui hem tingut molta sort i només ha plovisquejat en algun curt moment al llarg del dia. La previsió no era molt bona però al matí hem aprofitat una finestra de bon temps abans de la pluja que havia d'arribar a la tarda.
Hem començat la jornada amb la maniobra logística. L'autocar ens ha recollit a Vilanova de Banat, on hem deixat els cotxes, i ens ha portat fins a Anserall, on vam acabar l'etapa anterior. 
Des de la rotonda situada a l'entrada del poble hem pujat a la part alta per enllaçar amb el GR, que en aquest tram coincideix amb el GR7 que baixa d'Andorra. Hem seguit una pista que baixa suaument seguint la vall del Valira fins a l'entrada de Castellciutat, on hem travessat la N-260 i el Valira, entrant al nucli urbà de la Seu d'Urgell.
El GR no passa pel centre històric sinó que recorre els carrers de la part més moderna de la ciutat per anar a buscar el pont sobre el Segre. A l'altra banda del riu, hem agafat una pista que ressegueix el riu. Ha estat un llarg tram de passeig fluvial, gairebé pla, per l'ample camí vorejat pels boscos de ribera. 
El passeig fluvial acaba a pocs metres de la població d'Alàs, que queda una mica enlairada sobre el riu. Hem pujat al poble i ens hem aturat a la plaça per esmorzar i fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí, que a partir d'aquí és gairebé tot de pujada.
Pujant per una pista, hem passat al costat de l'ermita de la Mare de Déu de les Peces, una bella mostra del romànic que actualment està en procés de restauració. Poc després hem deixat la pista per agafar un corriol amb forta pujada per un magnífic bosc. Després de la llarga pujada hem arribat a la carretera, ja molt a prop de Vilanova de Banat i en pocs minuts hem completat l'etapa.
El dia s'ha aguantat fins aquí però justament quan hem iniciat el retorn en cotxe ha caigut una bona pedregada. Ens hem salvat per uns minuts d'acabar remullats! Després hem baixat fins a Adrall per dinar, una vegada més, al restaurant Llar de Foc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Turbiàs-
Anserall, 2025
GR3: El Cantó-
Turbiàs, 2025
GR7: Aixirivall
La Seu, 2017

divendres, 25 d’abril del 2025

Estret del Mu

Estret del Mu
Avui, en el darrer dia d'estada a la zona de Camarasa, hem fet una petita excursió per l'Estret del Mu. És un congost per on baixa el Segre, encara que actualment està inundat per l'embassament d'Alòs. Hi ha un camí molt interessant, que recorre tot el congost, des de la Central de Camarasa fins a la població d'Alòs de Balaguer.
A la primera part del recorregut, al costat de la central elèctrica, les aigües de l'embassament cobreixen l'antic camí. Per això es va instal·lar una passera metàl·lica que permet recórrer aquesta part de l'Estret uns quants metres per sobre del nivell de l'aigua. És un camí equipat, tot i que és molt fàcil i només cal caminar.
Hem iniciat la caminada al Pont del Pastor, ja que la carretera d'accés a la central està tancada al trànsit. Per aquesta carretera, hem arribat fins a la central fent un agradable passeig al costat del riu. Des d’allà hem continuat per les passarel·les i hem seguit pel camí fins al segon punt destacat del recorregut: el Pont Penjat. 
Després de superar el pont, el camí puja per evitar un esperó de roca, oferint-nos un gran panorama de tot el congost. Després, el camí torna a baixar per acostar-se novament al riu.
Nosaltres havíem plantejat l'activitat com una curta excursió i no preteníem arribar a Alòs, ja que després hauríem de tornar pel mateix camí perquè no teníem cotxe de suport. Per tant, després de caminar una hora i mitja, hem decidit iniciar el retorn pel mateix camí.
Avui no teníem temps de completar la travessia fins a Alòs però, tan aviat com puguem, tornarem a venir al Mu per completar la travessia.
Avui no hi ha vídeo perquè l'excursió era curta. Tampoc hi ha track perquè no hem completat l'excursió normal que seria arribar a Alòs. El que sí tenim és un petit àlbum de fotos:


ENTRADES RELACIONADES:
Serrat del Poll
Camí Ral, 2022
Sa Punta des
Forn, 2022
Camí del
Pantà, 2019

dijous, 24 d’abril del 2025

Cova de l'Escaleta

Blog de Muntanya
Ja fa molts anys que vaig anar per primera vegada a la Cova de l'Escaleta. Després, he tornat alguna vegada més però sempre em quedava a l'entrada, de manera que era una excursió a la cova i no una exploració de la cavitat.
Avui, finalment, hem fet l'exploració completa de la cova de l'Escaleta. És una galeria llarga, d'uns 200 metres, amb alguna petita ramificació, però no cal utilitzar corda ni cap element tècnic, ja que es fa tot caminant i, només cal superar alguns petits ressalts amb curtes grimpades. La cova és d'origen tectònic i no hi ha ni una trista estalactita; només un escampall de blocs de roca de totes les mides.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera C-13, a prop del Pont del Pastor, i hem iniciat l'aproximació caminant per la carretera. Poc abans de l'entrada del túnel hem agafat un corriol a l'esquerra que s'enfila ràpidament pels cingles.
És un camí equipat que porta a un sector d'escalada i està equipat amb alguns trams de corda fixa i grapes d'acer. Aviat estàvem caminant per una estreta feixa entre els cingles, amb un gran panorama sobre la vall. 
El camí és curt i en menys de mitja hora estàvem al peu del petit mur sota l'entrada de la cova. Cal grimpar per superar aquest mur, d'uns 8 metres, fins a l'entrada de la cova. Una corda de nusos ens ajuda una mica i dona seguretat a la maniobra.
Un cop dintre de la cova, hem iniciat l'exploració avançant per la galeria principal entre grans blocs, amb petites grimpades i desgrimpades. Hem arribat a la sala principal, de 15 metres d'ampla i 12 d'alçada. Allà ens ha sorprès trobar una gran colònia de rat-penats que han començat a volar per tots els racons de la sala.
Hem seguit endavant i hem arribat, després de superar un bon nombre de petits obstacles, al final de la galeria. Hem fet la foto de grup i alguna foto més però, com que no hi ha formacions, aviat hem acabat la sessió fotogràfica iniciant el retorn.
De tornada, ens hem entretingut explorant alguna variant o galeria lateral però sense trobar cap racó especialment interessant. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercis Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
L'Escaleta, 2019
Cova del
Tabac, 2019
Cova de
L'Escaleta, 1991

dimecres, 23 d’abril del 2025

Sant Jordi, per la Feixa del Cinquet

Blog de Muntanya
L'ermita de Sant Jordi es troba a la muntanya del mateix nom, a sobre de la població de Camarasa. Avui és el dia d'aquest sant, patró de Camarasa, i cada any, en aquesta data tan popular, es fa un aplec a l'ermita. El costum d'aquest dia és fer una graellada en els prats del voltant de l'ermita.
Hi ha una bona pista que permet pujar-hi en cotxe però molta gent prefereix fer el trajecte a peu per gaudir més plenament d'un dia a l'aire lliure.
Avui nosaltres també hem pujat a Sant Jordi a peu però no pel camí normal que puja des de Camarasa per la pista sinó per la banda contrària, per la Feixa del Cinquet. És un camí molt més interessant i divertit que supera els cingles que cauen sobre l'aiguabarreig de la Noguera Palleresa i el Segre, amb passos equipats.
Aquest camí, si més no la part que supera el tram inicial del cingle, és el camí equipat més antic de Catalunya. Es va equipar a principis del segle XX amb l'objectiu de facilitar els treballs de manteniment i supervisió de la línia elèctrica que surt de la central hidroelèctrica de Camarasa.
Hem iniciat la caminada al Pont del Pastor, ja que la petita carretera que porta a la central està tancada al trànsit. Això ha allargat una mica el recorregut però ha estat un agradable passeig per la riba del Segre, seguint la carretereta.
Poc abans d'arribar a la central, hem deixat l'asfalt per agafar un corriol a la dreta. És l'inici del camí d'accés a la Feixa del Cinquet. El camí, estret però molt ben traçat, guanya altura ràpidament sobre la vall, buscant els passos que permeten superar els trams espadats del cingle.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a l'inici del tram equipat. És una estreta canal que puja amb fort pendent, equipada amb un passamans de ferro i alguna grapa. Després hem anat trobant diversos equipaments que ens han ajudat a superar els passos: cables d'acer, un pontet de fusta, un tram d'escala...
Tot i la quantitat de ferralla instal·lada, els passos són fàcils, tot i que en alguns punts hi ha estimballs i cal anar amb compte. Hem superat tots els passos sense problemes, arribant a la Feixa del Cinquet. Per un camí planer, hem enllaçat amb una pista en direcció als altiplans superiors.
Encara ens calia superar un bon desnivell però ara per camins fàcils i trams de pista. Aviat hem arribat a l'altiplà, ocupat per antics camps de conreu, i l'hem anat travessant per una bona pista fins que hem començat a trobar els cotxes al voltant de l'ermita, on hem acabat l'excursió.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Puig
Cendrós, 2024
Turó de la Creu
de Gurb, 2024
La Feixa del
Cinquet, 1990

dimarts, 22 d’abril del 2025

Via ferrada Topi del Conill

Topi del Conill
La zona de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai és un centre d'activitats de natura i esport molt interessant. Hi ha zones d'escalada, coves, rutes de senderisme i vies ferrades, entre molts altres atractius turístics. Per això hem fet una sortida familiar a la zona, prenent com a base d'operacions el Càmping La Noguera, de Sant Llorenç de Montgai.
Avui, en el nostre primer dia d'estada a la zona, hem fet una activitat en sessió de tarda, curta però intensa: la via ferrada del Topi del Conill. És una via curta que supera unes roques situades al davant del poble de Camarasa, al costat de les ruïnes de l'antic pont, a l'altra banda del Segre.
L'atractiu principal d'aquesta via ferrada és un pont nepalès no gaire llarg, de només 7 metres, però realment espectacular.
L'aproximació a l'inici de la ferrada és molt curta i aviat estàvem agafats a les primeres grapes de la instal·lació. Al cap de pocs metres hi ha un flanqueig a la dreta, on cal superar un petit esperó. En algun moment sembla que falten grapes però no és així. Cal aprofitar les magnífiques preses naturals que ens ajuden a superar els passos fàcilment.
Més amunt hi ha un segon flanqueig on cal superar un tram vertical, també amb l'ajut de les preses naturals, amb grans vistes sobre la Vall del Segre. 
Després d'una curta cresta horitzontal hem arribat al pas clau: el pont nepalès. Abans d'entrar-hi trobem una variant a l'esquerra, equipada amb cable de vida, que permet evitar el pont. Com que els cables del pont estan molt separats, en Jan ha sortit per la variant, que porta directament al final de la ferrada. Encara li falten alguns centímetres per poder travessar ponts com aquest.
La resta de la tropa hem travessat sense problemes el pont nepalès. Després només ens quedava pujar per una cresta fàcil, gairebé caminant, i baixar per l'altra banda amb l'ajut d'una corda de nusos.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films. 


ENTRADES RELACIONADES:
Ferrada del
Castellot, 2024
VF Roca de la
Creu, 2024
Via ferrada
Teletubies, 2024

dimarts, 15 d’abril del 2025

Camino Inglés: Bar Uzal - Sigüeiro

Camino Inglés
Avui hem fet la tercera etapa del Camino Inglés, des del Bar Uzal fins a la població de Sigüeiro. Ha estat una etapa més fàcil que l'anterior, gairebé sense desnivell però una mica més llarga. Hem tingut sort amb el temps perquè, tot i que el dia era gris, només ha plogut de manera intermitent i amb poca intensitat en alguns moments del recorregut.
Ahir, quan vam arribar al Bar Uzal, plovia i teníem gana, de manera que gairebé no vam veure el curiós museu d'escultures a l'aire lliure que hi ha al costat del bar. Avui no teníem pressa i hem pogut veure, amb més tranquilitat, les escultures del Bar Uzal. La més destacada d'aquestes escultures és un gran dinosaure metàl·lic, però hi ha moltes més figures, la majoria tallades en pedra.
Després de la visita al museu a l'aire lliure, hem iniciat la caminada seguint una petita carretera o pista asfaltada. Al cap d'una estona hem arribat a un petit nucli de població anomenat La Rua. Tot i que feia poc que havíem iniciat la caminada, ens hem aturat a prendre un cafè abans de seguir el nostre camí.
A la sortida del poble hem trobat un punt molt singular; una petita església anomenada Parroquia de San Pelayo de Buscas. La curiositat d'aquest lloc és una imatge situada a la façana que mira al camí. És la representació del santo degollado, un personatge amb una espasa tallant-li el coll.
Hem seguit per pistes asfaltades i alguns camins que travessen les rouredes, arribant a un altre poble, A Calle, on hi havia un altre bar. Quan hem arribat plovia molt i ens hem refugiat uns minuts sota el tendal del bar. Al cap de pocs minuts, ha tornat a sortir el sol i hem seguit el nostre camí.
Després d'una bona estona, el camí passa per sota de l'autovia i segueix per una pista al costat d'aquesta via ràpida. A partir d'aquest punt, el recorregut es torna monòton i sense la bellesa rural que havíem trobat fins ara, ja que tota l'estona anàvem a pocs metres de l'autovia. 
Després de gairebé 4 km al costat de l'autovia, hem arribat al polígon industrial de Sigüeiro, un altre tram poc interessant. Hem travessat el polígon per amples carrers entre naus industrials fins entrar a  Sigüeiro. Hem recorregut els carrers del poble fins arribar a un restaurant al centre, on hem acabat l'etapa recuperant forces amb el menú del peregrino.


ENTRADES RELACIONADES:
Ribera Sacra
A Pobra, 2022
Camino Fisterra
Fisterra, 2018
Camino Fisterra
Corcubión, 2018

dilluns, 14 d’abril del 2025

Camino Inglés: Tabeiao - Bar Uzal

Camino Inglés
Avui hem fet la segona etapa del Camino Inglés, la branca del Camí de Sant Jaume que va de La Coruña fins a Santiago de Compostela. L'etapa d'avui ha estat marcada per la pluja, que ens ha acompanyat de manera intermitent al llarg de tot el recorregut. Fins i tot, en un moment de la travessia, ha caigut una petita pedregada que ha posat a prova la nostra moral i capacitat de resistència.
Malgrat tot, ha estat una etapa força més interessant que la d'ahir, que era en bona part urbana. Avui ens hem endinsat a la Galicia rural, amb una infinitat de casetes escampades pel territori i camps de conreu entre rouredes.
El punt de partida era la població de Tabeiao, més concretament el restaurant on vam acabar l'etapa anterior. Hem iniciat la caminada per un llarg tram de pista asfaltada fins a un petit nucli de població, O Vilar, on hem fet una aturada per prendre un cafè en un bar. Al costat hi ha un edifici històric on un escut de pedra a la façana recorda el pas per aquesta petita població del rei Felip II quan anava a embarcar-se amb rumb a Anglaterra per casar-se amb la reina d'aquell país.
Just en aquest punt, el camí comença una llarga pujada superant més de 400 metres de desnivell per arribar a un punt alt, al costat d'una gran antena, on hem enllaçat amb la carretera AC-542, que hem seguit durant una bona estona. Però abans d'arribar a aquest punt alt hem patit una estona de pluja forta i vent que ens han complicat força la progressió.
El següent punt singular, després de deixar la carretera, ha estat la petita localitat de Bruma, una referència important en el Camino Inglés perquè aquí conflueixen les dues branques d'aquest camí: el que ve del Ferrol amb el nostre, que ve de La Coruña. Hi ha albergs i restaurant.
Després encara ens quedava un llarg tram per una petita carretera fins arribar al Bar Uzal, on havíem fixat el final de l'etapa. No és un bon lloc per acabar perquè no hi ha albergs i el bar no fa dinars sinó únicament entrepans freds, però nosaltres teníem cotxe de suport i això ens permetia acabar l'etapa gairebé a qualsevol lloc.
Fent dos viatges amb el cotxe de suport, hem retornat a Bruma per dinar en el petit restaurant on ofereixen el menú del peregrino, un àpat senzill però a bon preu, ideal per als peregrins que volíem recuperar forces després d'una llarga caminada sota la pluja. 


ENTRADES RELACIONADES:
Camino Fisterra
Hospital, 2018
Camino Fisterra
Sta.Mariña, 2018
Camino Fisterra
Negreira, 2018

diumenge, 13 d’abril del 2025

Camino Inglés: La Coruña - Tabeiao

Camino Inglés
El Camino Inglés és una de les moltes variants del Camí de Sant Jaume. El seu origen està en els pelegrins anglesos i d'altres llocs d'Europa que venien per mar i desembarcaven a La Coruña o Ferrol per iniciar allà la caminada a Santiago de Compostela. 
Nosaltres hem vingut a fer una caminada per aquestes terres gallegues, seguint el Camino Inglés des de La Coruña. Aquesta primera etapa és en bona part urbana, ja que cal travessar tota la ciutat de La Coruña i algunes poblacions veïnes.
El punt de partida oficial del Camino Inglés és l'església de Santiago. Una antiga església romànica on es reunien els pelegrins per iniciar el camí. Nosaltres hem començat a caminar des del nostre hotel, situat a l'altra punta de la ciutat. Després d'una bona estona de travessar la ciutat, hem arribat a l'església, situada en ple centre urbà.
La primera part de l'etapa és totalment urbana, recorrent els carrers de La Coruña. El camí està perfectament senyalitzat i a cada cantonada anàvem trobant les petites plaques de ceràmica indicant el camí correcte. 
Hem deixat enrere el centre de la ciutat i hem passat al costat del jardí botànic i després per un passeig que ressegueix la Ría do Burgo fins a un pont, al costat de la Parroquia do Burgo. Tot i que ja estàvem fora de la ciutat, encara hem seguit una bona estona per territori urbanitzat, passant per urbanitzacions, polígons industrials i alguns pobles, seguint la direcció de la carretera N-550 que és la que porta a Santiago de Compostela.
Pel camí hem trobat alguns punts singulars, especialment les diverses esglésies a peu de camí, algunes realment notables per la seva antiguitat i estil arquitectònic.
El final de l'etapa l'hem fixat a Tabeiao, que és un poble dispers, sense un nucli urbà gaire definit. Nosaltres hem acabat en un restaurant a peu de carretera on hem recuperat forces amb una bona mostra de la rica gastronomia gallega.


ENTRADES RELACIONADES:
Ribera Sacra:
Monforte, 2022
Ribera Sacra:
Vilariño, 2022
Ribera Sacra:
Chantada, 2022

dimecres, 9 d’abril del 2025

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca
Fa pocs mesos, vam fer un singular itinerari montserratí que recorre una diversitat d'indrets a la Regió d'Ecos: la Canal Nubiola, la Canal del Senglar, el Serrat del Cabrit, el Forat de la Falsa Foca i la Coma dels Naps. Avui he volgut repetir aquest itinerari amb uns companys que aquell dia no van venir i tenien ganes de seguir aquest magnífic itinerari.
Tot i que fa només tres mesos que vaig fer per primera vegada aquesta activitat, hi ha alguns canvis importants en el recorregut. El principal canvi és que el ràpel del Forat de la Falsa Foca, que es feia des d'un ancoratge natural precari, ha estat equipat amb dos parabolts amb anella, de manera que ara és molt més segur. L'altre canvi és que a l'inici de la Canal del Senglar hi ha un nou parabolt amb una petita corda que ens ajuda a superar el petit desplom de l'entrada.
Hem sortit del Bruc, pujant fins a la Cova del Cabrit. Just al costat de la cova hi ha l'inici de la Canal Nubiola, equipada amb cordes fixes i algunes grapes d'acer. La canal puja fins al cim de la Tonsura, on hem enllaçat amb el flanqueig equipat amb cordes fixes que ens ha portat fins al peu de la canal del Senglar.
Després del pas inicial, un petit desplom equipat, hem entrat a la canal, fàcil però amb roca descomposta. Més amunt, hem hagut de lluitar amb la vegetació per superar el tram final, ple d'arítjols i arbustos diversos que ens complicaven la progressió.
El tram següent és el recorregut de cresta pel Serrat del Cabrit, molt panoràmic i amb petits cims que hem anat coronant sense esforç fins arribar a la Roca 251, on hem deixat el Serrat per iniciar la baixada en direcció al Forat de la Falsa Foca, el punt més característic del recorregut.
De passada, encara hem pujat quatre cims més, petites agulles sense massa importància, però que ofereixen nous panorames montserratins. Hem arribat al Forat, un indret realment impressionant, on dues grans roques formen una finestra gegantina. Tot i que es pot travessar la finestra sense pujar a la part superior, hem volgut fer la petita escalada que porta al punt més alt de la finestra.
Ara, a més de les columnes precàries on vam muntar el ràpel en la nostra anterior visita a aquest indret, hi ha dos parabolts amb anella que permeten muntar una reunió segura i rapelar sense problemes. Després de gaudir uns minuts de la singularitat del lloc, hem baixat, enllaçant dos ràpels, fins a l'altra banda de la finestra, des d'on hem seguit baixant per trobar el torrent de la Coma dels Naps.
Amb dos ràpels i un passamans, hem baixat el tram final de la Coma dels Naps fins a l'inici del Clot del Boixar, on hem agafat el Camí del Cabrit per retornar al punt de partida.
Avui no hem fet vídeo ni track perquè ja els teníem de la nostra recent incursió per aquesta zona, però els reproduïm aquí:


ENTRADES RELACIONADES:
Canals Nubiola,
Senglar... 2025
Ecos sense
corda IV, 2023
Ecos sense
corda III, 2023

dijous, 3 d’abril del 2025

Pic de la Mina (2.683 m) amb esquís

Pic de la Mina
El Pic de la Mina és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La seva proximitat a la Cerdanya i la poca dificultat del recorregut fan que sigui una de les ascensions més repetides del Pirineu Oriental. 
Avui teníem una petita finestra de bon temps entre dues borrasques i hem aprofitat aquesta situació per fer una matinal d'esquí en terreny molt conegut. Tot i que el temps era bo, bufava un vent fort que, sense arribar a ser el temut torb, ens ha complicat una mica l'ascensió.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament de la Vinyola, el principal de l'estació d'esquí de Porté-Puymorens. L'estació estava tancada i només funcionava un remuntador de debutants per a un grup d'escolars francesos. La situació era ideal perquè la neu era molt abundant i, amb l'estació tancada, les pistes eren desertes.
Hem iniciat la pujada per la pista principal de l'estació i aviat hem començat a veure el cim del Pic de la Mina i les muntanyes del voltant. Destacava el Pic de la Valleta amb els seus diedres molt nevats, presentant un aspecte totalment hivernal.
Hem fet una curta aturada a l'estació superior del nou telecadira, abans de completar la part final de l'ascensió, ja fora de les pistes. El vent ara era més fort i fins i tot hem vist que alguns dels esquiadors que, com nosaltres, intentaven l'ascensió a La Mina giraven cua i anaven avall deixant el cim per un altre dia.
Hem seguit amunt malgrat el vent i hem arribat al petit coll nord-oest, a un pas del cim. La petita cresta final estava una mica ventada i hem preferit deixar els esquís completant a peu els darrers metres de l'ascensió. Finalment hem arribat al cim del Pic de la Mina (2.683 m).
Hem tingut sort perquè el vent ha afluixat una mica i hem pogut estar uns minuts al cim fent fotos i contemplant el gran panorama d'aquest mirador privilegiat entre la Cerdanya, l'Ariège i Andorra. Després hem iniciat la baixada, pel mateix itinerari de pujada.  La neu era bona i abundant i hem gaudit d'una magnífica esquiada per les pistes desertes de l'estació d'esquí de Porté-Puymorens.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Tossal
Mercader, 2019
Coma d'Or
esquís, 2014
Pic de la 
Mina, 2009

dimarts, 1 d’abril del 2025

Barranc de la Canal d'en Marc i Avenc del Toll Blau

Barranc de la Canal d'en Marc
Barranc de la Canal d'En Marc:
En el segon dia de la nostra estada a les Terres de l'Ebre, avui hem fet el descens d'un barranc molt interessant: el Barranc de la Canal d'en Marc. És un barranc curt però intens que té, com a pas més singular, un ràpel guiat amb un cable d'acer per evitar un gran gorg.
El descens d'aquest barranc es pot fer tot l'any, ja que pot ser aquàtic o sec. En ple estiu els gorgs tenen aigua estancada i no gaire neta, mentre que a l'hivern l'aigua és freda i tampoc ve de gust mullar-se. En aquests casos, uns passamans i el gran ràpel guiat ens permeten evitar la remullada.
Des de la nostra base d'operacions de Santa Bàrbara, ens hem desplaçat fins a l'aparcament del Racó d'en Marc. Des d'allà, hem agafat un bon camí que en pocs minuts ens ha portat fins a aquest indret, un lloc ben singular on les roques formen un petit circ amb una cascada i unes coves. 
Hem seguit amunt pel mateix camí, passant per un curt tram equipat, fins que l'hem deixat per baixar a la capçalera del barranc. Aviat hem trobat el primer ràpel i ens hem equipat per al descens.
El barranc té dues parts ben diferenciades. La primera part és seca, encara que hi ha un petit gorg evitable. Són tres ràpels de 8, 20 i 15 metres. Després hi ha un tram de transició, obert i emboscat, abans d'arribar a la part més interessant del barranc, quan l'aportació d'un afluent fa que circuli l'aigua, encara que amb poc cabal.
Aviat hem arribat al ràpel guiat. És un ràpel d'uns 15 metres que acaba en un gorg de bona mida. Si no volem mullar-nos, tenim l'opció del ràpel guiat, més llarg però que ens permet evitar la remullada al gorg. És un ràpel espectacular, amb un ambient extraordinari, que hem superat sense problemes.
Després hi ha alguns gorgs petits que obligarien a mullar-se però que estan equipats amb uns passamans que, amb una mica d'habilitat, ens permet evitar l'aigua.
Després hem arribat al ressalt final, que cau sobre el Racó d'en Marc. Per evitar la petita cascada, hi ha un passamans que ens porta a una instal·lació una mica allunyada del pas de l'aigua. Hem baixat el ressalt amb dos ràpels successius, acabant al costat del camí de pujada.
El darrer tram baixa sota la cascada i és inevitable mullar-se una mica. Els primers ens hem mullat però després hem muntat un ràpel guiat que ha permès a la resta de la tropa baixar sense mullar-se.
I aquí teniu el vídeo del descens d'aquest barranc, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
Avenc Ombria del Toll Blau:
Per demà havíem previst realitzar una altra activitat a la zona però hem vist que la previsió del temps és molt dolenta. S'esperen pluges tot el dia, de manera que no podrem fer l'activitat.
Malgrat tot, no ens hem desanimat i, com que hem acabat aviat l'activitat d'avui, hem pensat que podríem fer l'activitat que teníem prevista per demà. Hem fet els comptes i hem vist que, si érem una mica àgils, podíem fer l'activitat en sessió de tarda sense que ens atrapés la nit.
L'Avenc Ombria del Toll Blau és una gran esquerta oberta a la muntanya, a prop de l'àrea de lleure de La Vall, molt a prop del punt on hem acabat l'activitat anterior. La visita a l'avenc és una activitat molt variada, ja que hem de grimpar, rapelar, recórrer una cavitat subterrània i pujar per una via ferrada. Una activitat molt variada però no excessivament llarga ni difícil.
Hem anat en cotxe fins a l’àrea de La Vall, situada a només un quilòmetre del Racó d’en Marc, i hem menjat una mica abans d'iniciar la segona activitat del dia.
Curiosament, el més complicat ha estat l'aproximació. Tot i que és curta, el seu recorregut es fa gairebé tot sense camí pujant pel bosc. Només el track que portàvem i una mica d'intuïció muntanyenca ens han permès arribar fins al peu de la gran canal que marca l'inici de la part tècnica de l'activitat.
Hem pujat per la canal, fàcil, fins que, a mitja pujada, hem trobat el característic bloc encastat que talla el pas. Un forat estret per la part del darrere ens ha permès, amb l'ajut d'una grapa de ferro, superar el pas i situar-nos a sobre del bloc. 
Després, ja fàcilment, hem completat la pujada de la canal fins a un petit collet on ja hem vist la instal·lació del primer ràpel.
Amb tres ràpels consecutius hem baixat fins al fons de la gran esquerda, ocupada per diversos blocs caiguts. És un indret impressionant, un congost limitat per altes parets. Hem seguit pel passadís, grimpant entre grans blocs, fins que el congost s'ha anat tancant fins convertir-se en una cova.
Allà, dintre de la cova, hi ha una petita via ferrada que ens permet pujar amunt buscant la sortida superior de la cavitat. És una ferrada relativament fàcil, catalogada com a K2, per on aviat hem tornat a veure la llum de l'exterior.
En aquest punt, la via ferrada es bifurca en dues variants. Nosaltres hem explorat una mica les dues opcions i hem acabat triant la que ens ha semblat millor, que acaba amb dos ràpels i ens ha deixat a l'exterior de la cova, a l'inici del bosc.
Finalment, hem retornat en pocs minuts a l'aparcament de La Vall seguint un petit corriol que comença justament al peu del ràpel final.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, que, com l'anterior, és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ÀLBUMS DE FOTOS: CANAL D'EN MARC - TOLL BLAU


ENTRADES RELACIONADES:
Cocó
Fondo, 2024
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc de
Lloret, 2022