Coves del Racó des Caragol

Avui presentem una activitat singular en el Blog de Muntanya. Es tracta de la visita a unes petites cavitats situades a la costa de Formentera. Tot i que tenen un recorregut molt breu i un interès espeleològic limitat, són d’una gran bellesa gràcies als jocs de llum que s’hi creen i a la combinació d’aigua, roca i foscor. Per això mereixen ser ressenyades en el Blog de Muntanya. 

L’activitat és curta però intensa: hi ha trams de natació, una petita grimpada, un salt i un curt pas sifonat que cal superar en apnea. Tot plegat fa d’aquesta activitat un circuit lúdic i esportiu molt atractiu, que fins i tot podem repetir tantes vegades com vulguem.

Hem iniciat l'aproximació per mar des del port de Santa Eulària des Riu, a Eivissa.  Hem vorejat la costa d'aquesta illa i després hem travessat a Formentera per resseguir la costa oesta, passant pel davant de Cala Saona. 

Les coves estan a l'indret conegut com Racó des Caragol, una petita cala sota els cingles que formen la costa d'aquesta part de l'illa. Hem fondejat al davant del Racó i hem començat l'activitat nedant fins al fons de la cala on hi ha una mena de canal, que no és visible des de fora. Hem entrat nedant pel canal, evitant les meduses que es concentren en aquest racó d'aigües tranquil·les, fins a l'entrada de la cavitat.

Hem entrat per una galeria que al cap de poc queda tallada per un petit ressalt d'uns dos metres. És una petita grimpada, fàcil però amb la roca relliscosa. 

Després de superar el petit mur hem seguit per la galeria, ara ja totalment subterrània, fins trobar un pou, l'indret més singular del recorregut. A baix, l'aigua del pou està inundada de llum, que entra per un sifó que el comunica amb l'exterior. El joc de llums és espectacular en aquest lloc.

Hem saltat al pou i hem fet algunes fotos abans de superar el darrer obstacle del recorregut. Per sortir del pou cal travessar un sifó en apnea. És curt i fàcil però espectacular, nedant sota les roques cap a la llum.

Just a la sortida del sifó, a mà dreta, hi ha una segona cavitat a la qual es pot entrar per un altre pas sifonat o bé per una petita finestra superior. És una cavitat molt petita però també amb interessants jocs de llum. Hem fet una curta exploració en aquesta segona cova, travessant el sifó en anada i tornada.

Uns metres més al sud, al Racó Blanc, encara hi ha una altra cova. Vista des del mar, sembla una cavitat gran i oberta, però al fons hi ha una entrada a nivell de l’aigua que ens porta a una sala subterrània completament fosca. Hem entrat en aquesta cavitat però només portàvem una petita llum i no hem pogut veure gran cosa. 

Finalment, hem embarcat per tornar a Santa Eulària donant per acabada aquesta petita aventura a Formentera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc Puig des Terrets, 2025

Cova des Fum, 2024

Ullal de Na Coloms, 2023

---

Creu d'en Ribes i Avenc des Puig des Terrets

Després de molts dies de calor intensa, avui el temps ha canviat i hem tingut un dia ennuvolat i plujós. Hem aprofitat aquest clima, més agradable que les fortes calorades dels dies anteriors, per dedicar la jornada a un parell d’activitats diferents de la platja. Al matí hem fet una breu excursió a l’ermita de la Creu d’en Ribes i, a la tarda, hem visitat un avenc curt i fàcil: l’Avenc del Puig des Terrets

La Creu d'en Ribes: l'ermita està situada en el cim del turó del mateix nom, a sobre mateix de Santa Eulària des Riu. Per arribar-hi cal fer una petita excursió de menys d'una hora, pujant per un bosc fins al cim. 

L'ermita és relativament recent, del segle XIX, i és una construcció típicament eivissenca, amb parets blanques. Té una única nau, molt petita, de poc més de 2 metres d'ample, amb un petit altar. Està situada al cim del turó però totalment voltada de pins, de manera que no es veu el gran panorama que es podria veure des d'aquest punt elevat davant del mar.

El més curiós d'aquesta ermita és la gran quantitat d'objectes diversos amuntegat pels racons. Són els característics exvots que la gent ha anat deixant durant anys amb motivacions molt diverses. 

Després de descansar una mica en el cim i veure els curiosos objectes de l'interior, hem iniciat el descens per un camí diferent, més directe, que en pocs minuts ens ha retornat a Santa Eulària. 

Avenc del Puig des Terrets: a la tarda hem anat a visitar un petit avenc, el del Puig des Terrets. És un únic pou, d'uns 7 metres de profunditat, però amb formacions que el fan atractiu tot i les petites dimensions de l'avenc.

Però l'objectiu principal era aprofitar que aquest avenc és fàcil per fer pràctiques de corda amb els nens. Cal baixar en ràpel i després remuntar amb l'ajut de la corda, una maniobra que els nens feien per primera vegada. 

Hem muntat el ràpel en un pi de bona mida i hem baixat fins al fons de l'avenc, on hem pogut admirar les formacions i fer algunes fotos. Després hem remuntat per la corda, només amb l'ajut del jumar perquè el pou no és gaire vertical. Els nens han superat la prova amb bona nota, no només pel ràpel i la remuntada sinó també pel pas estret de la boca de l'avenc, força estreta.

I aquí teniu el vídeo de la nostra visita a l'avenc. No hi ha vídeo de l'ermita perquè l'excursió és ben poca cosa i no dóna per fer un vídeo amb un mínim de contingut.

Només tenim un àlbum, el de l'avenc; durant l'excursió a l'ermita hem fet només quatre fotos i no hi ha material per a un àlbum. Pel que fa al track, publiquem els dos tracks, tot i que el segon, el de l'avenc, és d'arxiu perquè ja l'havíem publicat anteriorment.

---

📷 ÀLBUM

📍 TRACK 1

📍 TRACK 2

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avens des Puig des Terrets, 2022

Excursió a Cala Llonga, 2015

Cap des Llibrell, 2013

---

Travessia de Ses Mamelles

Avui hem fet una escapada a Formentera per visitar una de les cavitats més importants de l'illa. El complex de Ses Mamelles és un sistema subterrani format per tres cavitats que estan connectades entre elles per uns passos clau. Les coves s'anomenen Ses Mamelles, Sa Fresca i Es Riuets.

Avui, en Jan i jo, hem fet la travessia de les tres cavitats en un magnífic recorregut subterrani que ens ha permès visitar les tres coves i gaudir dels curiosos entorns subterranis de Formentera.

Hem sortit de Santa Eulària amb el ferry, que ens ha portat fins a La Savina, el port de Formentera. Allà hem agafat l'autobús fins al Pilar de la Mola, on hem iniciat una curta caminada de poc menys d'una hora que ens ha portat fins a les coves.

Per entrar a la primera cavitat cal depenjar-se des del cingle amb un ràpel. Hi ha una bona instal·lació i el descens és fàcil, tot i que la sortida amb vistes al mar és espectacular. Després, una petita desgrimpada ens porta a l'entrada de Ses Mamelles.

Aquesta cavitat és la més gran del sistema, una gran sala amb diversos racons on hi ha formacions interessants, entre les quals destaca una alta columna situada en el centre de la sala. Hem recorregut la sala i hem fet algunes fotos, abans de seguir el nostre recorregut.

En un racó de la sala hi ha l'entrada a un nivell inferior, una zona ocupada per un caos de grans blocs. Pujant per una rampa a l'esquerra, s'arriba a un punt alt des d'on es veu, a l'altra banda, la llum del dia. És el pas clau que ens permet passar a la segona cavitat, la Cova de Sa Fresca. Cal desgrimpar entre els blocs amb un parell de passos fàcils però vertiginosos. És el pas del quitamiedos.

La Cova de Sa Fresca és més petita i té una única galeria. Hem seguit aquesta galeria fins a la sortida de la cova, una boca que penjada en el cingle amb una petita terrassa. Hem tornat enrere per seguir la galeria en direcció oposada fins que, aparentment, queda tancada. 

Aquí hi ha el pas clau que connecta amb la tercera cavitat: Els Riuets. És un pas estret i vertical per on cal pujar amb tècnica d'oposició. El pas, que algú va anomenar pas del tanga, no és difícil però sí una mica angoixant per l'estretor que obliga a treure's la motxilla i el casc.

Hem superat el pas entrant a la tercera cova, els Riuets. És una cavitat petita i de poca alçada que cal recórrer ajupits. Tot i que és una cavitat una mica laberíntica, aviat hem trobat la sortida, a on s'arriba grimpant per uns blocs.

Un cop a l'exterior, hem pujat amb facilitat fins a dalt del cingle i hem anat a recollir la corda que havíem deixat en el ràpel, abans d'iniciar el retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de ses Mamelles, 2023

Cova de ses Mamelles, 2022

---

Cova de l'Escaleta

Ja fa molts anys que vaig anar per primera vegada a la Cova de l'Escaleta. Després, he tornat alguna vegada més però sempre em quedava a l'entrada, de manera que era una excursió a la cova i no una exploració de la cavitat.

Avui, finalment, hem fet l'exploració completa de la cova de l'Escaleta. És una galeria llarga, d'uns 200 metres, amb alguna petita ramificació, però no cal utilitzar corda ni cap element tècnic, ja que es fa tot caminant i, només cal superar alguns petits ressalts amb curtes grimpades. La cova és d'origen tectònic i no hi ha ni una trista estalactita; només un escampall de blocs de roca de totes les mides.

Hem deixat el cotxe al costat de la carretera C-13, a prop del Pont del Pastor, i hem iniciat l'aproximació caminant per la carretera. Poc abans de l'entrada del túnel hem agafat un corriol a l'esquerra que s'enfila ràpidament pels cingles.

És un camí equipat que porta a un sector d'escalada i està equipat amb alguns trams de corda fixa i grapes d'acer. Aviat estàvem caminant per una estreta feixa entre els cingles, amb un gran panorama sobre la vall. 

El camí és curt i en menys de mitja hora estàvem al peu del petit mur sota l'entrada de la cova. Cal grimpar per superar aquest mur, d'uns 8 metres, fins a l'entrada de la cova. Una corda de nusos ens ajuda una mica i dona seguretat a la maniobra.

Un cop dintre de la cova, hem iniciat l'exploració avançant per la galeria principal entre grans blocs, amb petites grimpades i desgrimpades. Hem arribat a la sala principal, de 15 metres d'ampla i 12 d'alçada. Allà ens ha sorprès trobar una gran colònia de rat-penats que han començat a volar per tots els racons de la sala.

Hem seguit endavant i hem arribat, després de superar un bon nombre de petits obstacles, al final de la galeria. Hem fet la foto de grup i alguna foto més però, com que no hi ha formacions, aviat hem acabat la sessió fotogràfica iniciant el retorn.

De tornada, ens hem entretingut explorant alguna variant o galeria lateral però sense trobar cap racó especialment interessant. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercis Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de L'Escaleta, 2019

Cova del Tabac, 2019

Cova de L'Escaleta, 1991

---

Forat de Sant Ou

El Forat de Sant Ou (o Sant Hou) és una cavitat de poca complexitat, només dos pous enllaçats, situada a prop del Santuari de Montgrony. Té una profunditat màxima de 67 metres i molt poques formacions però el pou d'entrada, 30 metres a plom, és espectacular.

Tot i la poca entitat de la cavitat, amb poc recorregut, aquesta cavitat és molt coneguda. Va ser explorada per primera vegada l'any 1901 per Norbert Font i Sagué, considerat el pare de l'espeleologia catalana. Realment, arribar al fons d'aquesta cavitat amb els materials i les tècniques d'aquella època va ser una fita històrica.  Durant uns anys, el Forat de Sant Ou era considerat com la cavitat coneguda més profunda de Catalunya.

Aquest avenc també és popular per la llegenda del Comte Arnau. Segons aquesta llegenda, el comte s'amagava en aquest forat quan el perseguien i a través d'una galeria subterrània arribava fins al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de les Planelles des d'on, en pocs minuts, hem arribat a la boca de l'avenc. Hi ha una tanca de fusta al voltant del forat per evitar que hi pugui caure algun excursionista.

La primera instal·lació és sobre un químic, reforçat amb alguns spits. Aviat hem trobat un reenviament que ens ha permès arribar d'una tirada fins al fons del pou perquè la corda baixa neta sense tocar paret. El pou és impressionant per la seva amplada i profunditat, amb les parets llises i verticals, sense formacions.

A baix hi ha una rampa pedregosa per on, passant sota una arcada de pedra, arribem a la boca del segon pou. El ràpel és més curt, uns 25 metres, amb dos reenviaments. A baix hi ha una petita rampa que ens porta al punt més baix de l'avenc. 

No hi ha gran cosa a veure al fons de la cavitat, de manera que aviat estàvem remuntant la corda per sortir a l'exterior. És una llarga remuntada dividida en dos trams però l'hem superat fàcilment i aviat estàvem plegant les cordes a dalt de tot.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de l'Arija, 2009

Torrent de Mataplana, 2006

Excursió a Montgrony, 2005

---

Cova des Fum. Entrada pel ràpel

Els seguidors del Blog de Muntanya ja saben que la Cova des Fum apareix a algunes entrades del blog. En diverses ocasions anteriors he visitat aquesta cavitat, la més gran de Formentera, però sempre havia vingut des de Sa Cala per un itinerari curt però bastant embolicat. La vegetació densa, la falta de camí i algun petit ressalt on cal grimpar una mica compliquen força l'accés a la cavitat per aquesta via. 

Hi ha un itinerari alternatiu, molt més elegant però també més tècnic, que evita les complicacions de l'accés des de Sa Cala baixant en ràpel des de dalt del cingle. És un ràpel d'uns 50 metres amb un tram final totalment volat, que ens deixa a l'entrada de la cova.

He arribat a Formentera amb el primer ferry i, després d'esmorzar a Sant Francesc Xavier, he anat amb la moto fins a la zona de Can Ferrer, on comencen tots els camins dels cingles de Sa Cala. Abans d'anar a buscar el ràpel de la Cova des Fum he recorregut els cingles per la zona de la Cova de ses Mamelles per explorar una mica i fer algunes fotos amb el dron.

Les fotos no han sortit bé perquè eren totalment a contrallum però l'exploració ha donat algun petit fruit: recorrent el cingle he trobat una instal·lació de ràpel. Com que desconeixia aquella instal·lació, he pensat que potser em portaria a descobrir alguna nova cavitat que no havia visitat abans. He muntat el ràpel i he baixat fins a un replà, situat a uns 10 metres.

Allà mateix hi ha l'entrada d'una cavitat, una cova que semblava bastant gran però que aviat m'ha semblat reconèixer. He avançat fins trobar l'evidència que no era una nova cavitat sinó la Cova des Forçats, una cavitat que ja he visitat molts cops. No havia descobert una cavitat desconeguda per mi però sí una entrada alternativa, amb un curt ràpel, a la Cova des Forçats.

No ha estat necessari remuntar el ràpel sinó que he sortit caminant per l'altra boca de la cova, retornant a la capçalera del ràpel per recuperar la corda i els mosquetons.

Després he anat a buscar el ràpel de la Cova des Fum. Amb l'ajut del GPS m'he posicionat a la vertical de la cova i aviat he trobat la instal·lació del ràpel: tres bons parabolts al davant d'una terrassa amb grans vistes. 

Ben assegurat amb la corda, he tret el cap pel cingle per calibrar l'alçada del ràpel. L'esperó és extraplomat i ni tan sols es veia el fons; només un buit impressionant al davant del mar. He tirat la corda de 60 metres i he començat a rapelar. Després dels primers metres ja he vist el final de la corda tocant terra, allunyada de la base del cingle per l'extraplom. Amb la seguretat que la corda arribava al final, he completat l'espectacular descens gaudint de la gran vista del mar i els cingles en aquest solitari racó de Formentera.

Amb una petita grimpada he arribat a la boca de la cova i he entrat per fer algunes fotos, encara que avui només he fet una exploració superficial de la cavitat, sense recórrer les seves sales i passadissos.

Després he fet algunes maniobres de corda per obtenir les espectaculars fotos del ràpel, abans d'iniciar el retorn. La tornada es pot fer remuntant el ràpel o baixant a buscar el camí de Sa Cala. Jo he preferit tornar caminant i deixar per una altra ocasió la remuntada del ràpel. 

Aquesta vegada no hi ha vídeo perquè en el Blog ja hi ha dos vídeos de visites a la Cova des Fum. Avui l'objectiu no era fer una exploració de l'interior de la cova sinó buscar l'accés alternatiu pel ràpel. De totes maneres, a l'apartat entrades relacionades trobareu els enllaços a les altres entrades del blog amb molta més informació: reportatge fotogràfic de l'interior de la cova, vídeos, topografia i cròniques.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de les Mamelles, 2023

Cova des Fum, 2019

---

Trou du Vent de las Goffias

De bon matí, hem esmorzar a la gîte d'étape de Rochefixade, on hem passat la nit. Un bon esmorzar per preparar-nos per la llarga jornada espeleològica que ens esperava. 

En el segon dia d'estada en aquesta zona, avui hem visitat un gran avenc, el Trou du Vent de las Goffias, ubicat en el bosc de Bélesta, molt a prop de l'altre trou du vent que vam visitar ahir. Té dues entrades, dos pous de 38 metres, i un recorregut molt interessant amb una infinitat de formacions i molts racons per explorar.

L'element més interessant de tota la cavitat és una estalagmita gegantina que fins i tot té nom propi: el Monument. Està al mig d'una gran sala plena de colades, creant un conjunt realment espectacular.

Hem deixat el cotxe al costat de la carretera D16, molt a prop de Bélesta, i hem iniciat la curta aproximació a l'avenc, primer per una pista i després per un camí desdibuixat a través del bosc.

Hem entrat per la boca situada més al sud, rapelant per un pou estret d'uns 10 metres fins a un replà on hi ha una bona instal·lació, amb ancoratges químics. Hem reinstal·lat el ràpel per baixar la segona part, gairebé tota volada, baixant a una gran sala anomenada Le Trou du Vent (el forat del vent).

Hem seguit per la galeria principal, passant per diversos trams amb nom propi: la Gatera del SCA, la sala Rudaux, la galeria Maréchal, la galeria Martel ... i hem arribat a la gran sala del Monument.

Després d'admirar i fotografiar aquesta formació tan singular, hem pujat una rampa, amb l'ajut d'una corda fixa, per vistar unes sales superiors on, a més de moltes formacions, hem trobat una petita bassa. 

Encara ens quedaven molts racons per veure, ja de retorn. Hem fet un ràpel per la zona Réseau de Joly encara que no hem completat la baixada. Després, passant per una finestra molt estreta, hem baixat a una altra zona inferior amb un ràpel d'uns 15 metres.

Hem retornat a la sala del Forat del Vent però abans d'iniciar la llarga remuntada hem visitat un altre sector, unes sales situades al darrere, on també hi ha una petita bassa.

Després de completar la visita, recorrent gairebé tots els racons de la cavitat, hem iniciat la remuntada dels 38 metres del ràpel, la major part volats. La pujada és impressionant, pel mig de la gran sala amb forma acampanada, però l'hem superat sense problemes sortint a l'exterior quan ja fosquejava.

Hem estat gairebé vuit hores a la cavitat, gaudint d'un gran entorn subterrani. Ara només ens quedava el llarg retorn a casa en cotxe, satisfets per la gran jornada espeleològica de la que hem gaudit per aquestes terres de l'Ariège.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic des Trois Seigneurs, 2019

Dent d'Orlu, 2019

CBH: Orgeix - Comus, 2015

---

Trou du Vent du Pédrou

El Trou du Vent du Pédrou és una gran cavitat situada a prop de la localitat de Bélesta, en el departament francès de l'Ariège i molt a prop de Montségur. Té un recorregut de 435 metres i una profunditat màxima de 63 metres. Té dues boques per les que es pot accedir a la cavitat, que consta de una llarga galeria principal i un petit sistema de pous. 

Després d'un llarg viatge en cotxe, hem arribat a mig matí al punt de partida de l'aproximació, un petit eixamplament de la carretera D16, a prop del Col de la Croix des Morts. Des d'allà hem arribat en pocs minuts a la boca del primer pou. 

La intenció inicial era equipar els dos pous, baixar per un d'ells i pujar per l'altre però la previsió del temps indicava pluja segura i hem decidit fer l'entrada i sortida pel mateix pou per evitar duplicar la mullena. Els fets ens han donat la raó perquè a la sortida ha caigut un bon xàfec.

Hem muntat un petit passamans i hem equipat el ràpel per baixar fins a l'inici de la llarga galeria principal. Després hem iniciat el llarg recorregut subterrani, explorant tots el racons de la cavitat.

Ben aviat hem començat a trobar moltes formacions, en un seguit de sales i saletes cada vegada més impressionants. A cada moment ens aturàvem a fer fotografies i admirar les magnífiques formacions que guarnien parets i sostres de la cavitat.

Després d'una estona de recorregut hem arribat al primer pas singular: la gatera. És una mica estreta però molt curta, només un pas, i l'hem superat amb facilitat. Després de la gatera hem entrat a la Salle de la Neige (sala de la neu), un tram de la galeria que es caracteritza per la blancor de les seves formacions, on també hem fet una infinitat de fotografies.

Després hem passat per sota de la segona entrada, un pou de 25 metres, i hem comprovat que a fora plovia intensament.

Després de passar un tram de galeria amb diversos gorgs d'aigua clara, hem arribat a la sala final on hi ha una de les formacions més característiques d'aquesta cavitat: l'Orgue. És una gran colada amb unes estalactites tubulars que recorden els tubs d'un orgue. 

Hi ha un nivell superior, una sala penjada anomenada Le Balcon, a on s'arriba amb una fàcil grimpada. Des de dalt, al costat mateix de l'Orgue, teníem una gran visió de la sala final des de les altures. 

Hem iniciat el retorn però aviat ens hem aturat per fer una exploració dels pous inferiors. Hem baixat en ràpel per un pas estret fins a una petita sala amb una gran colada blanca. Des d'aquesta sala hem fet un segon ràpel, passant per un pas encara més estret, arribant a una mínima sala des d'on, a través d'una finestra, hem vist el punt final del recorregut, pocs metres més avall. Aquesta vegada ens hem conformat en veure la sala des de dalt però, com que no hi havia formacions, no hi hem baixat.

Hem remuntat els pous i hem seguit el nostre recorregut de retorn fins al pou d'entrada, que hem remuntat sota la pluja. Després, ja en cotxe, ens hem desplaçat fins a Roquefixade, on teníem una reserva per alotjar-nos a la seva magnífica gîte d'étape.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran jornada espeleològica:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canyon de Luquenac, 2024

Cueva Coventosa, 2021

CBH: Comus - Montségur, 2015

---

Avenc del Cataplanell

L'Avenc del Cataplanell, també anomenat Avenc de l'Obaga del Pou, es troba situat a prop de la població de Coll de Nargó. Té una fondària màxima de 63 metres i un recorregut d'uns 150 metres. Avui hem visitat aquest avenc i hem recorregut tots els seus racons en una interessant jornada espeleològica.

L'aproximació ha estat llarga perquè cal arribar fins gairebé el Coll de Bòixols, entre Coll de Nargó i Isona, i després seguir uns 3 km de pista fins al punt on comença la caminada final.

La cavitat està molt amagada en un bosc, sense cap camí que hi porti. Hen tingut la sort que en Manel i l'Eduard havien estat aquí no fa gaire temps i ens han guiat fins a la boca del pou.

A diferència de les cavitats que hem visitat darrerament, les instal·lacions del Cataplanell no han estat renovades amb químics sinó que, en bona part, són spits antics, reforçats en algun punt per parabolts. Tant els spits com els parabolts estaven parcialment desequipats, sense plaqueta, però nosaltres ja ho sabíem i hem portat prou material per assegurar correctament els ancoratges.

El primer rapel, el més llarg, és d'uns 35 metres amb dos reequipaments. A baix hi ha una gran sala coberta de pedrotes amb un detall singular: un llarg tronc d'arbre amb aspecte de portar molts anys allà sota.

Des d'allà hem baixat un segon ràpel, d'uns 15 metres, que ens ha portat al sector més interessant de la cavitat, on hi ha diverses sales elevades i equipades amb cordes fixes. Hem pujat a la sala principal, on hi unes grans colades molt blanques, i a dues petites sales superiors que hem visitat utilitzat el material de remuntar.

Després de tornar enrere fins a la sala principal, hem anat a l'altra banda d'aquesta sala, on hi ha un pou que porta al punt més baix de l'avenc, situat a -63 metres. Hem baixat en ràpel per una rampa fangosa arribant a la sala final on no hi havia res d'interès, a part del fet de completar l'exploració de la cavitat arribant a la seva cota mínima.

Finalment, només ens quedava remuntar el pou principal de 35 metres per sortir a l'exterior, ons ens esperava un xàfec que ens ha deixat ben remullats però satisfets per haver explorat aquesta interessant cavitat. 

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de l'Avenc del Cataplanell:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de Nargó, 2021

Bòfia dels Prats, 2020

Forat de Bòixols, 2020

---

Cova de Rialb

Avui, amb els nens, hem començat les tradicionals colònies de setembre. En aquesta ocasió seran tres dies d'activitats, prenent com a base el refugi del Corral Blanc, situat sobre Planoles i al peu del Puigmal.

Al matí hem visitat la Cova de Rialb, una cavitat que ja havia visitat anteriorment i que, per las seva facilitat d'accés, és apta per a una visita infantil. Avui la cavitat estava en plena activitat: l'aigua regalimava per tots els racons de la cova i les zones inundades estaven ben plenes d'aigua.

L'aproximació és gairebé immediata des de la carretera de Queralbs. En cinc minuts hem arribat  a l'entrada de la cova, una gran bauma oberta sobre la via del cremallera de Núria.

La cova té una galeria principal que es bifurca en dues galeries secundàries i deverses variants. Nosaltres hem recorregut únicament la galeria principal i les dues secundàries sense completar el recorregut per les galeries menors, més estretes i enfangades.

El pas clau és a la galeria de l'esquerra, en un punt on està inundada i cal mullar-se els peus. Els nens, per no mullar-se les sabatilles d'esport que portaven, s'han descalçat per travessar el tram inundat. Tot i la fredor de l'aigua, aquesta petita travessia els ha semblat una gran aventura. A l'altra banda del tram inundat encara hem seguit recorrent la galeria fins al final, en un tram ple d'estalagmites i altres formacions.

Hem descartat les galeries menors i gateres perquè calia enfangar-se molt per travessar-les, de manera que després de recórrer les galeries principals hem donat per acabada l'exploració i hem sortit a la bauma d'entrada per menjar l'entrepà.

A la tarda, després de pujar al refugi del Corral Blanc i instal·lar-nos-hi, hem fet una petita excursió fins al Puig d'Estremera (1.947 m), un petit cim situat a sobre mateix del Collet de les Barraques. Des del cim no hi havia panorama perquè està voltat de pins però des del collet hem pogut veure el Puigmal i altres cims entre els que es trobava el Puig de Dórria, el nostre objectiu de demà.

I aquí teniu el vídeo de la nostra visita a la Cova de Rialb.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova Cau de la Guilla, 2024

Cova del Petrecó, 2023

Cova de Rialb, 2022

---

Baumes d'en Borrasser

Les Baumes d'en Borrasser són un sistema de cavitats que s'estenen per galeries i gateres format un petit laberint subterrani. Les baumes eren conegudes des de sempre per la gent del país però l'exploració completa de la cavitat és molt més recent. Actualment hi ha uns 700 metres de recorregut format per múltiples ramificacions i no per una galeria llarga.

Normalment, quan visitem cavitats de certa complexitat el nostre objectiu no és fer una exploració integral de la cova sinó fer un recorregut subterrani intentant recórrer l'itinerari principal i els racons més interessants.

Aquesta cavitat és especialment complexa. Ni estudiant atentament les topografies publicades hem pogut entendre mínimament el seu desenvolupament, amb galeries, pous i gateres que s'encreuen contínuament a diferents nivells. Malgrat tot, hem aconseguit fer un recorregut ben interessant, superant diversos passos equipats que donen força interès a l'exploració subterrània.

Hem deixat el cotxe al costat del Pont de Can Fumat, al costat de Molló. Des d'allà l'aproximació a l'entrada principal de la cavitat és de molt pocs minuts. L'entrada és una bauma que forma una petita sala. Al fons d'aquesta sala, una escala atrotinada de fusta ens marca el camí d'entrada a la galeria principal. 

Hem pujat per l'escala amb l'ajut d'una corda fixa, superant un petit ressalt d'uns 3 metres. Hem seguit per la galeria, amb alguns passos estrets i diverses ramificacions sense continuïtat fins trobar una corda fixa penjada d'una finestra que dona a una galeria superior. 

Hem remuntat fins a la finestra seguint per la galeria amb diverses ramificacions, aparentment sense recorregut, fins arribar a una petita sala denominada sala d'espera. En un costat d'aquesta sala hi ha una corda fixa que permet remuntar un pou vertical d'uns onze metres amb un parell de passos estrets. 

A dalt hi ha una petita terrassa relliscosa on hem enllaçat amb un passamans que ens ha portat per una galeria ascendent a una mínima saleta i, poc més endavant, a la capçalera d'un pou. 

Dos burins ens han fet veure que calia muntar un ràpel. Hi ha un petit ressalt i una llarga rampa fangosa acabada amb un altre curt ressalt més vertical. En total 30 metres, que hem baixat amb la nostra pròpia corda. 

A baix hi ha diverses entrades però totes sense continuïtat, de manera que, després de fer una mirada per les galeries cegues, hem donat per acabada la nostra exploració.

El retorn l'hem fet pel mateix camí, amb la remuntada del pou, el ràpel d'onze metres, el ràpel curt de la finestra i un ràpel final per baixar el ressalt de l'escala de fusta atrotinada fins a la bauma de l'entrada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coves del Mamut, 2024

Bores del Borró, 2024

Espluga Llorna, 2022

---

Coves del Mamut

Avui hem visitat un singular sistema subterrani: les Coves del Mamut. És un petit sistema format per una llarga esquerda a cel obert i una sèrie de galeries subterrànies que formen una petita xarxa amb moltes entrades, algunes a peu pla i altres formant petits avencs.

La cova està excavada en tavertí, una roca sedimentària calcàrea singular on no és massa freqüent que hi hagi cavitats importants. El sistema del Mamut és, segons sembla, una raresa geològica: la cavitat més gran del món excavada en aquesta roca.

Per altra banda, la cavitat no té formacions sinó que és un caótic amuntegament de blocs que formen un laberint de galeries. Dintre de la cova hi ha marques de pintura però no serveixen com a guia perquè n'hi ha de tots els colors i per tot arreu, de manera que si les seguim acabem embolicats en un laberint on cada galeria i cada gatera té la seva marca de pintura.

El punt de partida és a la urbanització del Castell de Cabrera; hem deixat el cotxe en un dels seus carrers. Des d'aquest punt l'aproximació és molt curta: en menys de 20 minuts hem aribat a l'entrada principal de la cavitat, on hi ha un rètol amb un petit esquema de la complicada geografia de la cova.

Hem entrat a la cavitat baixant entre blocs i entrant en una galeria relativament ampla. Hem anat seguint la galeria i explorant algunes bifurcacions mentre grimpàvem i desgrimpàvem diversos ressalts. 

Després d'una bona estona explorant la cavitat hem reculat una mica agafant una galeria ampla en sentit contrari. Aquesta galeria, després de diverses pujades i baixades entre blocs, ens ha portat a una sortida a l'exterior, a la gran esquerda a cel obert. Després hem seguit l'esquerda fins a la seva sortida. Finalment, ja per fora de la cavitat, hem retornat a l'entrada principal i des d'allà al punt de partida. 

Ha estat una petita aventura, un recorregut interessant, tot i que la cavitat no té formacions i és difícil trobar connexions entre les diverses galeries. A més, com és habitual en aquest tipus de cavitats laberíntiques, la topografia que portàvem ens ha estat poc útil perquè no hem sabut identificar sobre el terreny les galeries dibuixades en el paper.

Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de les Rondes, 2018

Cova de les Rondes, 2017

Cova de les Rondes, 2016

---

Bores del Borró

Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algunes galeries es poden recórrer caminant però també hi ha gateres estretes, fangoses, humides i fins i tot inundades.

Nosaltres no preteníem recórrer tot el sistema perquè és molt extens i moltes de les galeries són gairebé impracticables però hem fet un llarg recorregut subterrani per conèixer aquest indret tan singular.

Hem arribat a Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa, en un dia gris i plujós. Com que estava plovisquejant ens hem aturat al costat de l'Ajuntament i ens hem equipat sota el porxo. Després hem fet el curt recorregut d'aproximació a les Bores del Borró.

Hem passat al costat de la masia del Tomet i ens ha cridat l'atenció un roure monumental al costat mateix de la casa. Ens hem aturat a fer algunes fotos abans de seguir el nostre recorregut.

Hem arribat a la primera de les entrades de les Bores: la Bora número 1, també anomenada Bora de Can Bellús. Hem entrar a la galeria, que inicialment és relativament ampla i permet caminar drets però aviat s'ha anat estretant fins acabar en una gatera.

Abans del que esperàvem, hem arribat a la segona entrada del sistema: la Bora 2. Una corda fixa ens ha ajudat a grimpar els darrers metres fins a la sortida. Després hem tornat a entrar perquè volíem intentar seguir per la galeria en direcció a una altra de les entrades, la Bora 11. Aviat hem vist que no era una bona idea. La galeria és una estreta gatera enfangada i inundada; hem preferit deixar-la de banda i anar a explorar altres sectors del sitema.

Hem tornat enrere fins a la Bora 1, sortint a l'exterior per agafar un caminet que en molt poc temps ens ha portat a la Bora 4, també anomenada Bora Gran. Hem iniciat la segona exploració amb l'objectiu de trobar el camí fins a la Bora 11. Els primers metres són un seguit de galeries sinuoses que formen uns curiosos meandres. Aviat, però, hem arribat a una zona més indefinida, amb diverses ramificacions i galeries superposades. Hem seguit endavant explorant les diverses branques del sistema de galeries. 

Després d'una bona estona de pujades i baixades per una zona laberíntica, no hem estat capaços de trobar el pas fins a l'altra bora i finalment hem decidit donar per acabada l'exploració.

Tot i no haver pogut connectar les diverses boques, hem sortit satisfets però enfangats i una mica remullats de la llarga exploració per les galeries subterrànies del sistema de les Bores del Borró.

Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de l'Orri, 2022

Cresta del Gall, 2020

GR1: Oix - Besalú, 2017

---