Avui hem fet un recorregut molt singular, un itinerari de descoberta per un dels racons més solitaris de Montserrat. El Cap de les Canals, també anomenat Serra Llarga, és una cresta situada a l'extrem sudoest de Montserrat, sobre el Llobregat. El recorregut d'aquesta cresta és un conjunt de petites grimpades, passos vertiginosos, desgrimpades, ràpels i caminades panoràmiques. Un itinerari gairebé inèdit que ens ha fet gaudir d'una magnífica matinal montserratina.
Hem iniciat la caminada al costat de la masia de Ca n'Astruc Nou, seguint un camí senyalitzat com a GR. És el Camí del Forat, que puja aprofitant alguns trams equipats amb escales de formigó i baranes de ferro fins enllaçar amb el Camí de les Feixades que ve de la Cova del Salnitre.
Abans d'arribar-hi, hem deixat el GR per agafar un altre camí històric i més petit: el Camí de les Canals. Aviat hem deixat aquest altre camí per pujar fins a la Font de les Guineus, on ens ha sorprès agradablement veure que la petita bassa quadrada estava totalment plena d'aigua clara. Al costat mateix de la font hi ha la Bauma de Bellasona, tancada amb un mur de pedres formant un petit refugi-bivac.
Des d'aquí hem iniciat una forta pujada en direcció a la cresta. Sense camí, hem anat guanyant alçada amb petites grimpades, buscant els millors passos. Sense massa problemes hem arribat a l'inici de la cresta, una terrassa panoràmica des d'on es veia tota la Vall del Llobregat fins al Mar.
Hem iniciat el recorregut de la cresta pujant pel fil de l'aresta, caminant en alguns trams i superant petits ressalts amb grimpades fàcils. També hem passat alguns estretaments de la cresta sobre els estimballs de la cara est de la cresta.
Després d'una estona de cavalcar per la cresta, hem arribat al punt més alt, el Cap de les Canals, un cim molt panoràmic. A partir d'aquí comença la part més escarpada de la cresta, amb diverses agulles que cal pujar amb curtes grimpades i baixar en ràpel. Hi ha un total de tres ràpels, el més llarg d'uns 8 metres, instal·lats amb parabolts i anelles o mallons.
És el tram més interessant de la cresta i també el més aeri, sense ser difícil, sempre amb grans vistes de la Vall del Llobregat i de les roques de la part alta de Montserrat.
El tercer ràpel ens ha deixat al peu d'una agulla isolada. És l'Agulla de la Serra Llarga. Es pot evitar fàcilment vorejant-la per la part oest però nosaltres volíem fer la cresta integral i hem escalat l'agulleta per la seva aresta sud. No és massa difícil però sí delicada perquè la roca és descomposta, especialment en el tram final. Després hem baixat pel darrere amb una desgrimpada que tampoc era difícil però sí exposada.
Finalment hem arribat al cim de l'agulla 499c, que segons el mapa de l'Editorial Alpina és l'Orella de Llebre, encara que altres versions asseguren que l'Orella de Llebre és el conjunt de dues agulles situades més avall, en un marcat coll.
En aquest punt acaba la Cresta del Cap de les Canals però encara ens quedava feina per una estona. El pas següent era pujar l'agulla 499, anomenada Tron de l'Espasa, per la vessant est, la que mira a l'Orella de Llebre. No hi ha camí però des de l'Orella de Llebre hem vist unes canals que semblaven practicables.
Hem baixat al coll i, després de vorejar les dues agulles del coll, hem començat a explorar unes canals situades a la vessant nordest. Ha estat una dura lluita contra la vegetació i el fang que ens ha convençut que les canals no eren tan practicables com semblava.
Quan ja estàvem decidits a abandonar l'ascensió al Tron de l'Espasa i baixar directament a buscar el camí de tornada, hem fet un darrer intent per una canal més a l'esquerra. Després de superar un primer tram amb una grimpada per un diedre, hem vist que havíem encertat l'itinerari correcte. Pujant per canals fàcils i petites plaques de roca, hem arribat en pocs minuts al cim del Tron de l'Espasa.
En aquest cim hi havia antigament una espasa metàl·lica clavada a terra, que recordava la llegendària espasa Excalibur del rei Artur. Ja fa temps que aquella espasa va desaparèixer i ara hi ha una petita espasa de joguina.
Hem donat per acabada l'exploració, baixant pel camí de la via normal fins enllaçar amb l'ample camí que ve de l'ermita de Sant Miquel, per on hem baixat fins retrobar l'itinerari de pujada pel Camí del Forat per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Itinerari de la
Falsa Foca, 2025 |
Serrat dels
Escolans, 2024 |
Ràpels Via
Làctea, 2023 |
