La Inclinada, via Aresta Brucs

Escalada a Montserrat, a la regió de Tàbor. Vam fer una única via: La Inclinada, via Aresta Brucs. És una via totalment en lliure que puja per l’aresta sud, la que mira al Bruc. El primer tram és una mica fi però, a mesura que pugem, la dificultat va minvant i acabem arribant fàcilment al cim.

Després de completar l’escalada, com que aquell dia ens acompanyaven la M. Rita i l’Anna, vam fer una petita excursioneta pujant al cim de Sant Jeroni, punt culminant de Montserrat, on no havíem pujat mai.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

La Gorra Frígia, via Mompart

Escalada a Montserrat, a la zona de les Gorres. Vam fer una via clàssica, que ja havíem fet alguna vegada més, i que puja al cim més característic de la zona: la Gorra Frígia, via Mompart. És una via molt clàssica, ja que té una dificultat mitjana (màxim IV+) i és llarga (cinc tirades), de manera que permet gaudir d’una magnífica escalada amb una dificultat raonable. A més, puja a un dels cims més característics de Montserrat.
El descens es feia per la cara oposada, desgrimpant amb l’ajut, en algun tram, de cordes fixes o cadenes. Aquest equipament ha anat variant al llarg del temps i darrerament (2015) es va desequipar totalment.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

Estany del Mamut

Aquell dia tampoc no va poder ser. Vam iniciar l’ascensió a la Punta Alta, però les condicions no eren bones. Plovia, nevava, hi havia boira i, a més, tot estava gelat, amb una lleugera però molt incòmoda capa de neu. Vam arribar fins a l’Estany del Mamut, un estany curiós caracteritzat pel fet de tenir una illa al mig. Aquí vam decidir abandonar i deixar-ho per a l’estiu.

---

MÉS FOTOS:

---

Refugi Ventosa i Calvell

Una vegada més i, com ja era habitual, amb l’objectiu de pujar la Punta Alta, vam tornar a pujar al refugi Ventosa i Calvell. Sabíem que potser la temporada estava massa avançada i que ja hi arribàvem tard, però després de tants intents la Punta Alta ja era una obsessió. Ens vam instal·lar al refugi i vam passar la nit esperant que l’endemà la muntanya estigués en bones condicions.

---

La Portella Gran i la Pelada

Foto d'arxiu: La Portella Gran per la cara que mira als Brucs

---

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer dues vies:

• La Portella Gran, via Ràpel
• La Pelada, via Aresta Brucs

La primera via la vam fer per tercera vegada; és la més fàcil de les vies de la Portella Gran i puja per la cara que mira al Bruc, primer amb tres passos d’escalada artificial i després en lliure. La part final, la superació de la bola del cim, és el pas més estètic de la via; supera un mur molt vertical però amb bones preses, amb escalada lliure (IV+). L’altra via, la Pelada per l’Aresta Brucs, ja l’havíem fet moltes vegades i no té gaire dificultat.

---

RESSENYES:

---

Refugi Ventosa i Calvell

Va ser un nou intent a la Punta Alta. Vam pujar al refugi Ventosa i Calvell, un camí que ja teníem molt vist. Vam dormir al refugi, però a la nit va nevar i al matí feia molt mal temps, de manera que no vam poder fer res i vam abandonar.

---