Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç

Han caigut les primeres nevades als Pirineus i teníem ganes de treure els esquís a passejar. La distribució de la neu és irregular, però els nostres corresponsals a la Vall d’Aran ens van comunicar que al Pla de Beret i muntanyes veïnes hi havia prou neu per fer alguna ascensió i donar així el tret de sortida a la temporada 2025/26.
Avui, de bon matí, ja érem al Pla de Beret disposats a fer la primera esquiada de l’any. Hem triat un itinerari fàcil i no massa llarg: un recorregut circular amb l’ascensió a tres petits cims de la zona, fàcils però panoràmics. Feia molt bon dia, amb sol i sense vent, ideal per gaudir de la muntanya.

Hem sortit de l'aparcament del Pla de Beret en direcció a la cabana de Gessa. Hem passat al costat d'aquesta cabana i hem seguit pujant en diagonal fins que, arribant a l'Arriu de Barlongueta, hem començat a pujar per un llom en direcció al primer cim de la jornada. Hi havia una magnífica traça, amb marcades ziga-zagues, i aviat hem arribat al cim del Tuc deth Miei (2.250 m).

És un cim molt poc destacat i de poca prominència. En realitat és un altiplà en el qual és difícil determinar quin és el punt més alt però té un bon panorama.

Des del cim ja es veia el proper objectiu, el Cap des Clòsos, també poc destacat, amb una gran pala de poc pendent. Hem baixat uns metres fins a un coll i hem iniciat la pujada seguint un llom amb grans vistes sobre la Vall de Bagergue i la Maladeta. En pocs minuts hem arribat al Cap des Clòsos (2.416 m).

Es tracta també d'un cim extens, però aquí una fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens, amb una gran vista de l'Aneto i la Maladeta, a més de gairebé tots els cims importants de l'Aran.

Des del Cap des Clòsos hem seguit un llom en direcció est. Amb suau baixada i ja sense les pells, hem esquiat fins al Tuc de Pedescauç (2.369 m), que no és més que el darrer bony de la carena que hem baixat des del Cap des Clòsos.

Després d'aquest tercer cim només ens quedava l'esquiada final per tornar al punt de partida. La neu estava força bé tenint en compte que era de tardor i hem gaudit d'una magnífica esquiada per les amples pales que baixen en direcció sud-est seguint la valleta que forma l'Arriu de Barlongueta. Més avall hem trobat la traça de pujada i l'hem seguit fins a l'aparcament de Beret, tancant aquest itinerari circular i donant per inaugurada la temporada d'esquí.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta esquiada. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc de
Beret, 2022 Tuc de
Parros, 2022 Cap des
Clòsos, 2022

---

PANORÀMIQUES:

PANORÀMICA CIRCULAR:

BIBLIOGRAFIA:

• Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
• Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II (Val d'Aran), Carles Lluch, Editorial Prames

PARTICIPANTS:

JuanRa · Laura · J. Rafel

---

Cova de les Rondes

Els seguidors del blog saben que hem visitat la cova de les Rondes en tres ocasions anteriors. És una cavitat d'origen tectònic, formada bàsicament per una galeria allargada, plena de blocs que li donen un caràcter laberíntic en alguns punts. 

Com en ocasions anteriors, volem recórrer la cavitat en travessia, entrant per una de les seves boques i sortint per l'altra després de recórrer els 500 metres de travessia subterrània. És tot un repte perquè en les anteriors visites a la cova no vam poder completar la travessia fins al tercer intent, una aventura que fins i tot va merèixer un article a la secció d'anècdotes del Blog de Muntanya. 

Avui la situació és diferent. Ja coneixem el camí i, a més, la crònica de l'anterior travessia que vam publicar en el blog ens dona les claus per trobar el bon camí en el caos laberíntic de blocs. 

Després d'una curta aproximació, hem entrat a la cova per l'entrada situada més al nord. És una fisura estreta per on hem de superar uns petits ressalts, de pujada i de baixada, per arribar a la instal·lació del ràpel de 10 metres, que està muntat amb una corda fixa. 

El ràpel baixa per un forat estret però l'hem travessat sense problemes, arribant a la galeria principal. Tota la cavitat està formada per una ampla galeria ocupada per blocs de roca caiguts, que en alguns punts formen petits laberints i passos estrets. 

Tot i les dificultats, el coneixement previ de la cova ha estat determinant i molt abans del previst hem tret el cap per l'altra boca de la cavitat, després de completar la travessia. 

Aquesta vegada el vídeo és curt perquè ja teníem publicat en el blog el vídeo descriptiu de la travessia. El que publiquem aquí és més anecdòtic que descriptiu i només recull algunes escenes disperses de la travessia. És obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de les
Rondes, 2018 Cova de les
Rondes, 2017 Cova de les
Rondes, 2016

---

PARTICIPANTS:

Alícia · Laura · Manel · J. Rafel

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

• Excursions a l'interior de la terra - 22 itineraris espeleològics, de Ferran Alexandri. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Clot dels Cargols

El Clot dels Cargols és un dels barrancs més singulars de Montserrat. És curt i no gaire difícil, però té la particularitat de baixar, en el seu sector final, per un forat entre grans blocs que fan que el descens sigui gairebé espeleològic.

Avui hem fet aquest descens per tercera vegada, en una matinal de tardor. En aquesta ocasió hem realitzat l'activitat seguint un itinerari circular amb punt de sortida al Bruc.

Feia un dia típic de finals de tardor, amb ambient fred i un aire gelat que venia del nord. Quan hem començat a caminar bufava força vent però hem pensat que al barranc estaríem arrecerats i que, a més, el sol començaria a escalfar quan iniciéssim el descens tècnic.

Hem agafat un corriol que puja entre el Gerro i el Timbaler, fins arribar al serrat dels Pallers. Després hem seguit per la carena, passant per sota de les diverses agulles que coronen aquest serrat, arribant al Coll de l'Era dels Pallers. 

Aviat, per un bon camí, hem arribat al refugi Vicenç Barbé i, poc més enllà, a l'inici del barranc. Hem començat a baixar pel bosc seguint el torrent que al principi és molt poc definit, però a poc a poc ha anat agafant forma i tancant-se fins arribar al primer ràpel, d'uns 15 metres, instal·lat en una alzina. 

Les previsions s'han complert i a l'inici del barranc ja no feia vent, mentre el sol, que ens donava de cara perquè el barranc està orientat al sud, començava a escalfar l'ambient.

Hem baixat aquest primer ràpel i després alguns ressalts i ràpels menors fins arribar al ràpel més llarg, de 42 metres. Nosaltres, tal com en les anteriors ocasions que havíem baixat aquest barranc, hem fraccionat el descens aprofitant una perfecta instal·lació amb parabolts i anelles en un petit replà.

Després, un parell de ràpels fàcils i alguna desgrimpada ens han portat a l'inici de la part final del descens, quan cal baixar per un caos de grans blocs. Els tres ràpels finals són realment espectaculars, especialment el segon, totalment subterrani però il·luminat a través de diverses finestres obertes entre els blocs.

Després, només ens quedava retornar al punt de partida baixant fins al Torrent del Tambor, on hem agafat un bon camí que ens ha portat sense problemes fins al Bruc, on hem acabat aquesta curta però intensa matinal.

I aquí teniu el vídeo del Clot dels Cargols, que en aquesta ocasió és obra de NONSTOP, una altra productora associada al Blog de Muntanya:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Clot del 
Cargol, 2019 Clot del
Trago, 2013 Clot del
Cargol, 2008

---

BIBLIOGRAFIA:

• Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

PARTICIPANTS:

Bego · Joan G. · Sonia · J. Rafel

---

GR2: Sant Martí Sesserres - Besalú

Una nova etapa del GR2, el camí de gran recorregut que comença a la Jonquera i acaba a Sant Adrià de Besòs. Avui hem deixat enrere l’Alt Empordà i hem entrat a la Garrotxa, arribant a Besalú, una de les viles monumentals més conegudes i visitades de Catalunya.

Hem iniciat la caminada prop de Sant Martí Sesserres, just a la cruïlla on havíem acabat l’etapa anterior. El dia era magnífic, amb sol i un aire fresc que feia molt agradable avançar pel camí. En alguns trams, els boscos lluïen els colors de la tardor, donant un encant especial al paisatge.

Hem començat a caminar per la carretera, però aviat l’hem deixat per agafar una pista que baixa fins a travessar la Riera de Sant Jaume. A partir d’aquest punt hem iniciat una pujada llarga però suau pels Boscos de la Creu, l’únic desnivell rellevant d’una etapa fàcil i de recorregut plàcid.

Després hem arribat a un punt elevat des d’on hem baixat suaument fins al Noguer de Segueró, una gran casa pairal que en el seu temps va ser una de les més riques de Catalunya. Consta de diversos edificis, entre els quals hi ha una capella, i conserva nombrosos detalls arquitectònics i artístics d’interès.

Més endavant hem passat pel Collet de Can Jou, poc marcat, al costat d’una gran pedrera de guix i d’alguns edificis vinculats a l’explotació del mineral. Des del coll hem arribat en pocs minuts a Beuda, un petit nucli de quatre cases però amb una església romànica i un magnífic restaurant.

Hem sortit pel tram de carretera i, al cap de poc, hem arribat a una cruïlla que ens ha fet dubtar. A la dreta hi havia les marques del GR que pujaven per una pista, però el nostre track seguia per la carretera i agafava, més endavant, un corriol a la dreta. Hem optat per seguir el track, però ha estat un error: el corriol, que correspon a l’antic traçat del GR, estava tallat per arbres caiguts i envaït pel bosc. Era gairebé impossible de seguir, tot i les marques antigues del GR.

Hem descartat el corriol i hem fet una petita variant, baixant una mica més per la carretera fins a enllaçar amb la de Palera, i després per un caminet que ens ha portat directament al Sant Sepulcre.

El Sant Sepulcre és una església romànica de gran valor històric i artístic. Poc més avall hem passat pel poblet de Palera, de quatre cases però amb una altra església romànica. Després hem baixat per un corriol, seguint la riera de Palera fins trobar, ja molt a prop del final, l'autovia Figueres - Olot, que aquí passa per un alt viaducte amb grans pilars de formigó. 

Finalment hem entrat a Besalú travessant el seu centre històric pel carrer principal fins arribar, a l'altra banda del poble, pel pont medieval. A la sortida del pont hi ha un gran espai d'aparcament on ens esperava l'autocar.

Després, ja amb l'autocar, ens hem desplaçat fins a Beuda on ens esperaven amb la taula parada al restaurant Montserrat (casa Marcelino). Ens han servit un magnífic menú on destacava l'arròs de muntanya, el platillo i el conill amb sanfaina, típica cuina catalana.

I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta etapa. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Bores del
Borró, 2024 GR1: Besalú-
Melianta, 2017 GR1: Oix -
Besalú, 2017

---

PARTICIPANTS:

Manel · Miquel M. · Carles · Miquel B. · Mònica · Cati · M. José · Guille · Ramon · Jose · Isaac · David · Trinidad · Àngela · Begonya · Paco M. · M. Àngels · Teresa · Maribel · Inma · Joan G. · Jorge · J. Antonio · J. Rafel

---