dissabte, 25 de març del 2006

Roc Melé (2.818 m)

Ascensió amb esquís al Roc Melé
Al segon intent vam aconseguir fer el Roc Melé. Vam dormir a Ur i, de bon matí, vam sortir cap al coll de Puymorens. A dos quarts de vuit ja estàvem amb els esquís als peus. La guia diu que cal sortir molt aviat perquè la pujada és per la cara sud i el sol escalfa la neu des que surt.
Vam deixar el cotxe a la famosa corba baixant del coll de Puymorens i vam pujar per la vall que baixa del Pas de la Casa. La primera sorpresa la vam trobar en creuar el riu. Era la claveguera a cel obert que baixa del Pas de la Casa!
Hi havia molta neu i vam pujar a bon ritme. El sol va començar a escalfar i ja vam veure que a la baixada tindríem problemes a les cotes baixes perquè la neu estaria molt tova. Des d'aquí es veu l'estació d'esquí del Pas de la Casa i, a poc a poc, l'horitzó s'eixampla i apareixen el coll de Puymorens i el Carlit.
La pujada final ressegueix tota la carena. Vam arribar al cim del Roc Melé (2.818 m) i ens hi vam entretenir una estona fent fotos i contemplant el paisatge.
Hi ha diverses possibilitats per a la baixada però al final ens vam decidir per la més llarga: seguir la carena fins al Pic de la Cabaneta i baixar per les àmplies pales que envolten aquest cim. El recorregut per la carena fins a la Cabaneta ofereix nous panorames sobre la vall del Siscar.
Des del Pic de la Cabaneta (2.818 m) vam emprendre la llarga baixada, primer amb bona neu i després amb neu fastigosa. Vam travessar una zona de risc d'allaus i vam acabar traient-nos els esquís i baixant caminant fins a la passera per no haver de travessar la claveguera que baixa del Pas de la Casa.
Aquí teniu un vídeo curt (41") de la sortida:



dissabte, 11 de març del 2006

Ermita de Bell Lloc

Ermita de Bell Lloc des de Dorres
Volíem fer el Roc Melé però a la nit havia caigut una forta nevada i al matí continuava nevant, de manera que vam abandonar el projecte inicial i, per no tornar a casa sense fer res, vam fer una curta passejada fins a l'ermita de Bell Lloc, des del poble de Dorres.
Encara que es tracta d'una passejada realment curta, amb gairebé un metre de neu tova i humida la progressió es fa difícil, de manera que, si més no, ens va servir d'entrenament per a futures ascensions.
Aquí teniu un petit vídeo com a mostra de la nevada que va caure aquella nit.