Torre Cabriel, Diedro Botella

Segon dia d’estada a la zona de les Hoces del Cabriel, escalant als Cuchillares de Contreras. A les cròniques de l’època, recollides a la meva llibreta manuscrita, no consta on vam dormir, però sí que ens vam quedar dos dies en aquesta zona d’escalada situada al límit entre les províncies de València i Cuenca, en un congost format pel riu Cabriel, afluent del Xúquer.

En aquesta segona jornada vam fer la via anomenada Diedro Botella, a la Torre Cabriel, l’agulla més esvelta de la zona. La via, tal com indica el seu nom, puja per un diedre molt marcat, aprofitant la magnífica qualitat de la roca calcària. Es tracta d’una escalada totalment en lliure, amb una dificultat bastant sostinguda, amb passos de quart i cinquè grau i alguns trams atlètics que aprofiten l’estructura del diedre.

La via té aproximadament uns 180 metres de longitud. El descens es fa per la part posterior del cim, mitjançant un ràpel relativament curt i posterior desgrimpada.

Actualment, aquestes vies que vam fer l’any 1979 estan prohibides. La part dreta de la vall del Cabriel, en aquest sector dels Cuchillares, va ser declarada parc natural per la Comunitat de Castella-la Manxa i l’escalada hi està prohibida tot l’any. Curiosament, a la riba oposada, que pertany a la Comunitat Valenciana, l’escalada està permesa.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

BIBLIOGRAFIA:

• Revista Desnivel, núm. 170, febrer de 2001. Article Cuchillos de Contreras, orilla legal, orilla proscrita, de Manolo Pomares.

---

Torre Negra, vies Notario i Susana

---

Vam fer una expedició a terres llunyanes buscant nous espais d’escalada. No recordo exactament com va ser, però algú ens va parlar de la magnífica roca i de les interessants vies d’escalada dels Cuchillares de Contreras, una escola d’escalada calcària amb diverses agulles, situada a les Hoces del Cabriel, un engorjat format pel riu Cabriel, afluent del Xúquer.

Una riba del riu pertany a la Comunitat de Castella-La Manxa, mentre que l’altra forma part de la Comunitat Valenciana.

En aquesta primera jornada d’escalada vam fer dues vies a l’agulla denominada Torre Negra.

Via Notario: la via pujava per l’aresta principal de l’Agulla Negra, amb passos de quart grau. La dificultat principal es trobava a l’última tirada, quan calia superar una placa fina directament, amb passos de V+. Era una via totalment en lliure, amb molt bona roca, d’uns 120 metres de recorregut.

Via Susana: la via pujava per la cara sud, a l’esquerra de la Notario. També es feia íntegrament en escalada lliure, amb passos de quart i cinquè grau.

Aquestes vies, que vam fer l’any 1979, actualment ja no es poden escalar. La part dreta del congost, la que pertany a Castella-La Manxa, va ser declarada parc natural i ara és un espai protegit on l’escalada està prohibida durant tot l’any. Curiosament, a l’altra banda del riu, dins la Comunitat Valenciana, es pot escalar sense restriccions.

---

RESSENYES:


MÉS FOTOS:


BIBLIOGRAFIA:

• Revista Desnivel, núm. 170 (febrer de 2001). Article Cuchillos de Contreras, orilla legal, orilla proscrita, de Manolo Pomares.

---

Escalada a Sant Llorenç de Munt

---

Una jornada d’escalada a Sant Llorenç de Munt. Va ser la nostra primera visita a aquesta escola d’escalada i vam aprofitar molt bé el dia, ja que vam fer un total de sis vies curtes, de dificultats variades.

Cavall Bernat, via Normal: la via és la més clàssica de Sant Llorenç i consta de dues tirades. La primera puja per una placa amb tendència a la dreta fins arribar a una zona de poc pendent que travessa tota la roca. Fem reunió i, a continuació, completem un fàcil flanqueig fins al peu de la canal central, que porta directament al cim. A mitja canal hi ha un pas relativament difícil per superar un bloc encastat.

Molts anys més tard, en una altra visita a aquestes muntanyes, vam fer un petit vídeo amb dron amb vistes aèries del Cavall Bernat i de la seva via Normal.

---

---

L’Esquirol, via Original: la via puja per la part del coll que uneix aquesta roca amb el cingle. Anem a buscar una canal per on pugem fins arribar a un replà on muntem reunió. Sortim després per l’esquerra fins arribar a un gran bloc, on superem el pas clau de la via, i finalment arribem fàcilment al cim.

La Castellassa de Can Torres, via Normal: és una via llarga que puja per l’aresta principal d’aquesta roca, una de les més característiques de Sant Llorenç. Comença per una curta xemeneia a l’esquerra de l’aresta principal, que ens porta a un petit collet. A continuació venen tres tirades fàcils fins al cim de la xepa de la Castellassa. La tercera tirada es pot evitar caminant per la dreta. Des de la xepa baixem uns passos per atacar el mur final, amb un pas fi al principi, i arribem al cim de la Castellassa de Can Torres.

La Castellassa de Can Torres, via Matallonga: la via supera una llarga xemeneia amb tècnica de ramonage en dues tirades. A continuació enllaça amb la via Normal per fer la darrera tirada.

La Castellassa de Can Torres, via X: puja per la mateixa xemeneia que la via Matallonga, però per la banda contrària. Abans que s’acabi la xemeneia, la via surt per l’esquerra per anar a buscar l’aresta principal de la Castellassa, on enllaça amb la via Normal.

El Fus, via Normal: és una via curiosa que puja a una agulla separada del cingle. La via segueix una canal-xemeneia fins al collet entre l’agulla i el cingle. Des d’aquí, després de fer reunió, es puja per la paret del cingle fins arribar a un pas exposat que permet passar a l’agulla.

Molts anys més tard vam tornar a la Castellassa per fer fotografies de les ressenyes i també vam enregistrar un petit vídeo amb dron, amb vistes aèries de la Castellassa de Can Torres i del Fus.

---

---

RESSENYES:

---

MÉS FOTOS:

---

Escalada a les Calanques (II)

Segon dia d’estada a les Calanques. Vam continuar escalant en aquesta zona, caracteritzada per una magnífica roca calcària i un ambient espectacular sobre el mar. Durant la jornada vam fer tres vies:

• La Sirenne, via Moitié-Moitié
• La Sirenne, via Sirène Liautard
• Le Bec de Sormiou, via La Momie

D’aquestes vies no en vam elaborar una ressenya pròpia, però totes elles ens van permetre gaudir plenament de l’escalada en aquest sector emblemàtic de les Calanques, amb itineraris variats i una roca excel·lent.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Escalada a les Calanques (I)

Aprofitant les vacances de Setmana Santa vam anar a practicar l’escalada a les Calanques. El primer dia vam fer dues vies:

• Falaise de Droite, via Couloir du Crocodile
• Falaise de Droite, via Calanque

Són vies aèries i totalment en lliure, amb grans vistes sobre la cala d’En Vau i les seves aigües blaves. La primera via puja per una canal amb tècnica de ramonage fins que la xemeneia queda tallada. Aleshores cal sortir per l’esquerra seguint una placa que porta fins a una gran terrassa. Es travessa la terrassa i es puja per un diedre evident fins al final, al Plateau de Castelvieil.

La via de la Calanque puja més a l’esquerra per un sistema de diedres i plaques. Els passos més difícils es troben al final de la via, quan cal superar una placa molt fina.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYES:

---

El Punyalet, via CAS

---

Fem per segona vegada el Punyalet, per la via CAS (Club Alpí Sabadell), una via acrobàtica i molt curiosa, que ja havíem fet l’any 1976.

Aquesta via, de la qual vam trobar una ressenya al butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell (número 25, febrer de 1974), puja per una xemeneia entre una llastra —el Punyalet— i la paret d’Agulles, i acaba amb una sortida espectacular, de finura montserratina, sobre un estimball impressionant.

Per arribar a l’inici de la canal cal pujar el primer tram de la xemeneia del Sabre fins al collet i baixar per l’altra banda. S’arriba així al peu del Punyalet, però la pujada es fa per la cara oposada a la que mira al Sabre. Per arribar-hi cal fer un flanquejament fàcil per unes terrasses.

Com en l’altra ocasió que vam fer aquesta via, el que ens va impressionar més va ser el pas de l’agulla a la paret d’Agulles, un pas acrobàtic sobre una timba impressionant. També és molt curiós el minúscul cim de l’agulla, on fins i tot ens podem posar a cavall.

---

MÉS FOTOS:

---

RESSENYA:

---

Paret de Terradets, via Reina-Puig

---

Escalada a Terradets. Vam fer la via Reina Puig a la gran paret de Terradets, una via llarga i de dificultat, que es desenvolupa gairebé íntegrament en escalada lliure.

Només vam fer la primera i principal part de la via, fins a la feixa, ja que aquesta primera secció concentra bona part de l’interès i la verticalitat del recorregut.

---

RESSENYA (amb les reunions i graduacions actuals):

---

MÉS FOTOS:

---

Obrint via a Oliana

Foto d'arxiu: cinglera dels Esplovins, Regina, febrer 2007

---

En aquesta tercera sessió de treball vam obrir dues tirades més de la via Alfa-Centauro, arribant fins a la primera feixa. En aquest punt vam deixar un dipòsit de material per a les properes tirades de la via, que teníem previst obrir ben aviat.

---

RESSENYA:

---