Canal del Cavall i Serra de les Lluernes

Aquest mes de maig ha estat passat per aigua i ha deixat truncada abans d'hora la temporada d'esquí de muntanya. Per estirar les cames, avui he fet una excursió matinal a Montserrat. Com en altres ocasions, l'objectiu de la sortida, a més de fer una excursió per la zona de Montserrat, era fer diverses fotografies per al blog. A més a més, volia prendre imatges amb el dron i fer proves de pilotatge amb els paisatges montserratins, sempre tan agraïts, de fons.
He arribat ben aviat a Santa Cecília i he iniciat la caminada pel camí de l'Arrel, que forma part del GR172. El camí va resseguint la falda de la muntanya amb lleugera pujada. Al cap de mitja hora he arribat a l'inici de la Canal del Cavall. Aquesta canal, que ja havia pujat en altres ocasions, puja directament fins a un collet al peu del Cavall Bernat, l'agulla més característica de Montserrat. La canal està equipada en alguns trams amb cordes fixes i no presenta massa dificultat.
He arribat al collet al peu del Cavall. La meva intenció era fer unes filmacions al voltant d'aquesta altiva agulla captant el seu perfil espectacular... però no ha pogut ser. El vent era massa fort i no he volgut arriscar-me a patir un accident aeri.
He fet algunes fotos i he iniciat la segona part de l'excursió, la caminada per la Serra de les Lluernes. És un camí fàcil i ben traçat que m'ha portat, planejant, fons al coll de la Canal Plana. Grans vistes de tot aquest sector de la muntanya. En pocs minuts més he arribat a un segon coll, el de Sant Salvador, que dóna entrada a la regió de Sant Benet. El camí baixa per l'altra banda i al cap de poc he arribat a l'ermita de Sant Salvador. Es tracta d'una bauma que va ser condicionada, ja fa molts anys, com a habitatge. Aqui hi han viscut, a temporades, diversos ermitans que buscaven en aquest racó tan amagat un lloc de meditació i vida solitària. L'ermita està en un indret ben singular, penjada al davant de La Mòmia i amb certes comoditats; fins i tot té una petita bassa per recollir l'aigua de pluja i de les filtracions de la roca.
Després de fer quatre fotos he seguit baixant en direcció a Sant Benet fins trobar un altre dels objectius previstos: la Trumfa. És una petita agulla montserratina que vaig escalar fa temps per la via normal. L'objectiu era fer una foto de la cara per on puja aquesta via, per documentar correctament l'entrada corresponent del blog. En pocs minuts he obtingut la foto i he seguit el camí.
He arribat a l'ermita-refugi de Sant Benet, on tenia un altre objectiu previst. Havia de fer la foto de la via del Collet Esquerre de l'Agulla de Sant Benet, una altra via feta fa molts anys de la que no tenia foto en el blog. Amb una fàcil grimpada he pujat al cim de la Roca de Sant Benet (agulla 514) des d'on tenia una visió perfecta de la cara SW de l'agulla, per on puja la via.
Encara em quedava una altra foto per fer. L'Agulla del Camí és una petita roca situada a prop del camí que porta de Sant Benet a La Trinitat. Des del mateix camí he fet la foto abans d'arribar al Pla de la Trinitat, on he agafat el Camí de l'Arrel (GR172) per retornar al punt de partida a Santa Cecília.

---

ÀLBUM  DE  FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

El Cap de Mort, 2013

Miranda de Sant Antoni, 1977

Cavall Bernat, 1977

---

Un tomb per Montserrat

Santa Cecília - Portell del Migdia - Camell de S. Jeroni - Coll de les Pinasses - L'Albarda Castellana  - Pla dels Ocells - Sant Benet - La Trinitat - Camí de l'Arrel - Santa Cecília

---

Avui he fet una excursió matinal per Montserrat. L'objectiu, a més d'estirar una mica les cames i gaudir una vegada més de l'entorn màgic de la muntanya de Montserrat, era fer unes fotos que em faltaven per completar l'àlbum de les ressenyes d'escalada. També volia gravar el track de l'aproximació  a la ferrada Borinot, que quan la vam fer va quedar estrafet perquè per la Canal del Migdia es perdia el senyal del satèlit. He deixat el cotxe a Santa Cecília; el dia era bo però feia un vent fort i tota la muntanya estava mullada i enfangada per la pluja dels darrers dies. Al principi el camí segueix un tram del GR172 fins al peu de la Canal del Migdia on cal prendre un camí més estret que puja al Portell del mateix nom. En aquest tram inicial del GR172 he quedat sorprès perquè les marques del GR estaven tapades per una capa de pintura de color indefinit que les ocultava totalment. No sé si han desviat el camí per un altre lloc, cosa estranya perquè aquest camí és perfecte per al senderisme, o si es tracta d'un desmesurat excés de zel del Patronat de la Muntanya de Montserrat que no vol pintura per la muntanya. He arribat al Portell del Migdia, per on circulava una ventada considerable, i he descartat la idea inicial de pujar per la Canal dels Micos fins als Ecos; estava tot tan enfangat que he pensat que no era bona idea pujar per aquella canal. El camí baixa una mica fins trobar el camí de Sant Jeroni, que pasa sota el Camell de Sant Jeroni i s'enfila al coll de les Pinasses. Pel camí he pogut gaudir de grans vistes dels Ecos i les roques veïnes. Des del coll de les Pinasses he fet una petita variant, deixant el camí per pujar a l'Albarda Castellana. És un cim poc prominent i d'altitud modesta (1.174 m) però amb una gran vista. Hi ha un caminet que ens hi porta en molt pocs minuts sense més dificultat que un petit tram de 2 metres equipat amb una corda fixa. Curiosament, en les meves anteriors 218 sortides a Montserrat (segons el comptador d'etiquetes del blog) mai havia pujat aquest cim tan fàcil i proper, tot i que havia passat algunes vegades pel coll de les Pinasses, a cinc minuts del cim. Des d'allà es veia una gran panoràmica en totes direccions. He fet algunes fotos i la panoràmica circular:<
En el cim hi ha un pessebre i un llibre de signatures, on he pogut deixar l'emprempta del Blog de Muntanya amb l'enganxina oficial d'aquest blog. Una curta baixada m'ha portat al camí de Sant Jeroni, afectat per una plaga de corredors, i més avall he agafat el camí del Pla dels Ocells i la desviació a Sant Benet. Pel camí de la Trinitat he enllaçat amb el GR172, que aquí va pel tradicional Camí de l'Arrel, per on he retornat a Santa Cecília tancant aquest circuit monteserratí.

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via ferrada Borinot, 2014

Canal del Pou del Gat, 2014

Travessia de Montserrat, 2011

---

Canal del Pou del Gat

Sortida matinal a Montserrat amb l'objectiu principal de fer algunes fotos per la zona de Trinitats per a l'àlbum de ressenyes de Montserrat, que en aquesta zona tenia moltes mancances. De passada, i amb afany de col·leccionista, he fet un petit camí equipat, la Canal del Pou del Gat. Es tracta d'una drecera que puja des de l'inici del Camí dels Degotalls fins enllaçar, a prop del Pla de la Trinitat, amb el Camí de l'Arrel. És un camí que ni tan sols mereixeria tenir l'etiqueta "ferrata", reservada per a les vies ferrades i camins equipats, perquè el seu equipament és ínfim. Només un passamans de no més de tres metres en un pas pressumptament delicat. Tot i això, aquest camí està ressenyat a l'enciclopèdia de les ferrates i, per tant, havia despertat el meu interès de col·leccionista. He deixat el cotxe en un petit pàrquing a prop de l'inici del Camí dels Degotalls i he iniciat la pujada per aquest camí. Després del tram inicial d'escales, un rètol marca l'inici de la canal. Es tracta d'un camí ben marcat que puja directe amunt sense gaire dificultat. A mig camí un passamans de corda justifica la catalogació d'aquesta ruta com a "camí equipat". Ben aviat he arribat al Camí de l'Arrel (GR 172) i al Pla de la Trinitat. Abans, he tingut l'oportunitat de fer algunes fotos dels Flautats i de recordar antigues escalades per aquesta zona. He pujat a l'ermita de la Trinitat, enrunada, i he fet més fotos per aquesta zona: la Quarta de Trinitats, el Sereno, la Nineta... He arribat al refugi de Sant Benet i, com que encara era aviat, he decidit pujar en direcció a Sant Jeroni i baixar per la Canal del mateix nom, tancant d'aquesta manera un itinerari circular amb una mica més d'interès. El descens de la Canal de Sant Jeroni és també fàcil, amb ben poc equipament, tot i que avui era una mica més difícil que altres vegades a causa del fang que feia relliscosos alguns pendents. Sense problemes he arribat a Santa Cecília i, per la carretera, de retorn al punt de partida.
Avui no hi ha àlbum de fotos però sí un petit vídeo de poc més de quatre minuts; aquí el teniu:

---

---

T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal del  Cavall, 2013

Via Ferrada Teresina, 2011

Escalada a la Mòmia, 2008

---

Els Flautats i el Fesolet

Avui les previsions del temps eren bones encara que els dies passats ha plogut força. Al matí, Montserrat estava emboirat i humit, molt humit. La intenció inicial era fer la via normal de la Mòmia, una escalada que hem fet diverses vegades però que es mereix moltes repeticions per la seva bellesa. Després d'una bona aproximació per les escales de Sant Benet i una canal enfangada i lliscosa, hem arribat al peu de la via i hem vist que no era bona idea fer avui aquesta via, ja que està orientada al Nord i la paret regalimava aigua convertint la via en una aventura perillosa.
Aviat hem traçat el pla B i ens hem decidit a fer la Travessia dels Flautats, un recorregut clàssic per les quatre agulles dels Flautats, que hem fet en un parell d'ocasions però que també es mereix la repetició. Des del coll entre el Fesolet i el primer Flautat hem iniciat l'escalada fàcil fins al primer cim (numerat 505 en el clàssic mapa de Montserrat d'en Semir). Un petit ràpel ens ha situat al peu de la segona agulla (506), que hem pujat superant una curta paret. Per passar a l'agulla següent cal fer el primer dels dos passos clau d'aquesta via, un llarg pas entre les dues agulles per agafar-se al mur que ens porta al tercer cim (507). Des d'aquí, un pas semblant a l'anterior però més difícil ens porta a la quarta agulla (508), també anomenada Cadireta dels Diables perquè té enganxat sota el cim un gran bloc de pedra que sembla una immensa cadira penjada sobre el buit. El pas és espectacular i ens ha costat una mica trobar el punt exacte on cal fer el pas per poder passar a l'altra agulla sense fer un espagat. Cal desgrimpar fins a una pedra característica, fàcil de reconèixer perquè és el punt on la distància entre les dues parets és mínima, i fer el pas sense mirar avall, ja que el buit és considerable. De tornada, hem fet la panoràmica circular des del cim del Tercer Flautat (507), que és el punt més alt de la travessia:

Després, l'única dificultat és la curta aresta que porta a la primera agulla (505), que cal escalar directament.
Com que encara era aviat, a continuació hem anat a fer l'escalada del Fesolet. És una via d'una sola tirada, que també havia fet en temps històrics (setembre de 1975). Comença amb un flanquejament, el pas més difícil de la via, que avui, a més, estava força humit i relliscós. Hi ha dos burins prehistòrics per assegurar aquest pas. Aviat s'arriba a l'aresta, per on es puja més fàcilment però sense assegurances; només al principi de l'aresta un magnífic merlet ens ha ofert una bona assegurança i, ja arribant al cim, un pont de roca ens ha assegurat els darrers metres, ja fàcils. Des del cim del Fesolet hem fet una nova panoràmica, no tan maca com l'anterior perquè la proximitat de l'Elefant, molt més alt, ens privava de la vista en direcció sud:

Un ràpel ens ha retornat al collet nord, on hem donat per acabada la matinal montserratina d'avui.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·licula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

L'Elefant i l'Agulla de Sant Benet

Aprofitant que avui, dia de la Mercè, és festiu a Barcelona, hem anat a Montserrat amb la intenció de fer alguna petita escalada i recórrer novement els camins i canals de Montserrat. Ja abans de sortir de casa ens ha sorprès el fort vent que bufava; per un moment la moral de la tropa ha entrat en una fase baixa però ben aviat hem dit que si no podíem posar en pràctica el pla previst executaríem el pla B o, en el pitjor dels casos, faríem una exploració montserratina. Quan hem arribat al Monestir el vent era encara més fort, amb forts cops de vent i estones de relativa calma. Hem començat a pujar pel camí de les escales, dubtant sobre quina via fer, i pujant, pujant, hem arribat al punt més alt de la zona de Trinitats: l'Elefant, també anomenat Cim de Sant Salvador. El vent havia netejat l'aire, de manera que la visibilitat era molt bona. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica més per a la col·lecció i hem baixat fins al coll entre l'Elefant i la Prenyada. Allà hem agafat el camí de Sant Benet i hem baixat amb facilitat fins a aquesta ermita-refugi, que avui estava tancada. Hem menjat l'entrepà i, com que aquí estàvem més arrecerats i el vent no era tan fort, hem pensat en fer l'Agulla de Sant Benet per la via Normal, una escalada curta i relativament fàcil que ens permetria per fi desplegar la corda després d'haver-la passejat amunt i avall. Aquesta via ja l'havíem fet diverses vegades en èpoques històriques però avui ens ha semblat més fàcil. Diverses assegurances al llarg de l'aresta fan ara molt més segura aquesta escalada, en la que abans s'havia de clavar un pitó en una fissura per assegurar els passos clau de la part final, una mica  descompostos i amb un petit desplom. Des del cim, un ràpel i una canal ens han portat a peu de via, on hem donat per acabada per avui la nostra aventura montserratina. Ens esperaven a dinar a casa...
Aquí podeu veure una petita pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.

---

---

Finalment us oferim aquí la panoràmica interactiva que hem fet des del cim de l'Elefant. Recordeu que la podeu veure en pantalla completa cicant sobre la icona que apareix a l'angle superior dret de la imatge quan apareix la panoràmica.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Escalada a Montserrat: La Mòmia, VN

Fa un parell de mesos, quan vam fer la Travessia dels Flautats, ens va impressionar la visió de la cara nord de la Mòmia, per on puja la via Normal. Jo ja l'havia fet fa un cert temps (abril de 1975 !!!), i l'havia repetit alguna vegada més (novembre de 1977 i juny de 1978) i recordava les preses franques i segures i l'elegància d'aquesta via, espectacular i aèria però sense una dificultat excessiva. Avui l'hem fet, en un magnífic dia de tardor, fred al principi però molt clar. Ha vingut en Joan Castelltort com a tècnic d'imatge, i ens ha fet fotos i vídeo des del peu de l'agulla. La Maria havia de pujar però finalment s'ha quedat a la segona reunió.

Aquí teniu el vídeo oficial d'aquesta sortida:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Travessia dels Flautats

Hem fet una sortida matinal a Montserrat per recórrer aquest itinerari d'escalada clàssica. La Travessia dels Flautats recorre les agulles del mateix nom des del coll del Fesolet fins al Flautat Gran o Cadireta dels Diables. És un itinerari fàcil però amb un parell de passos singulars i força espectaculars, quan cal passar d'una agulla a la següent amb un gran pas sobre un buit impressionant.
En els dos casos la dificultat no és molt gran però els passos són impressionants. El segon salt és el més compromès, ja que cal baixar desgrimpant una mica fins situar-se sobre una pedra característica. Des d'allà amb una passa gran aconseguim poser el peu a l'altra paret i després d'un primer pas de superació una mica compromés seguim fàcilment fins al cim. La tornada és igual que l'anada, pel mateix camí i amb els mateixos passos clau. En resum, una bona manera de passar el matí d'un diumenge de finals d'estiu.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Intent a l'Elefant, via GEDE

Foto d'arxiu: l'Elefant, la Mòmia i la Momieta

---

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Abandonem a la via GEDE de l'Elefant.

---

La Momieta, via GAM

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Aquesta vegada fem la Momieta per la via Aresta GAM, una via relativament curta però de gran finura, catalogada de cinquè superior. És la via més difícil d'aquesta agulla (si més no, quan la vam fer l'any 1979), amb passos molt difícils d'escalada lliure. La via comença al peu de l'aresta sudest, on ens enfilem sobre d'uns blocs caiguts per iniciar l'escalada en lliure fins situar-nos sobre una petita llastra. Des d'aquí iniciem un curt tram en escalada artificial (tres passos). Sortim en lliure i pugem amb tendència a l'esquerra fins que un desplom ens barra el pas i hem de superar-lo amb escalada artificial (tres passos més) i sortim per l'esquerra amb una diagonal ascendent, tot buscant els millors passos, arribant a la primera reunió després d'una tirada molt treballada. La segona tirada, de 40 metres, la superem primer amb uns metres d'escalada artificial no tan difícil com la tirada anterior, fins que podem sortir en lliure i tirar recte amunt fins a una savina gran, on muntem la segona reunió. La tercera tirada, ja més fàcil, puja en diagonal a l'esquerra fins enllaçar amb la via normal que, ja fàcilment, ens porta al cim de la Momieta.

---

La Mòmia, via Pirenaica

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la Mòmia per la via Pirenaic, una via clàssica, llarga i de força dificultat, que recorre la cara més alta de la Mòmia, pel mig de la gran llastra de la cara est de l'agulla. La via surt de la canal entre la Mòmia i la Momieta; cal enfilar-se a un arbre i iniciar un flanquejament a l'esquerra buscant el centre de la llastra fins a una canal per on pugem fins a un replà sota un baumat, on fem la primera reunió. Superem el pas desplomat en escalada artificial difícil i seguim recte amunt fins que podem sortir en lliure amb un petit flanquejament a la dreta fins a la segona reunió, que fem penjats d'estreps. Sortim novament en artificial fins que trobem una canal que ens permet progressar en liure molt difícil fins a la tercera reunió. Sortim de la reunió superant un nou pas desplomat en artificial i seguim en lliure per una nova canal diedre fins a la quarta reunió, on enllacem amb la via Haus-Estrems. Ens queden tres tirades, totalment en lliure de quart grau fins al cim de la Mòmia.

---

La Porra & La Mòmia

Foto d'arxiu: la Mòmia des dels Flautats. Setembre 2008

---

Aquesta vegada sí. El 27 d'agost vam abandonar a la Porra perquè no portàvem prou material. Avui portem material suicient, especiament pitons per clavar a la fisura, i superem la via Normal de la Porra, una via en artificial difícil (A2, desequipada). La via comença pujant per la canal entre la Porra i la Punxa fins al collet entre les dues agulles. Des d'aquí pujem un parell de passos en artificial de pitó i sortim en lliure fins a un replà amb algun arbre, on muntem una bona reunió. La tirada següent és la més difícil, ja que és en artificial i estava força desequipada quan la vam fer. Cal clavar diversos pitons a la fisura i aprofitar algunes peces de la via fins que després d'un bon tram d'artificial sortim en lliure, no massa difícil però descompost, fins al cim.

Després encara fem una altra via: la Mòmia per la via Castells Villena, que puja pel ràpel de la Mòmia, primer en artificial (7 passos) i després en lliure difícil (IV+) fins fer reunió a l'anella del ràpel. Des d'aquí, uns metres fàcils ens porten al cim. Una via poc coneguda, que podríem qualificar com a via per a col·leccionistes, que ens porta a una de les agulles més característiques de Montserrat.

---

La Prenyada & La Roca d'en Barberà

Foto d'arxiu: la Prenyada i entorn des de la Gorra Frígia

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Trinitats. Fem tres vies:

• La Prenyada, via GEDE
• La Prenyada, via Original
• Roca d'en Barberà, via Normal

La via GEDE de la Prenyada és gairebé tota en lliure; només té un tram en artificial a la primera tirada. La via comença en el punt més alt de la canal que surt darrere Sant Benet. Des d'aquí pugem uns quants metres en artificial fàcil amb burins, pitonisses i algun pitó. Se surt en lliure i cal fer un petit flanquejament a l'esquerra per buscar el pas d'un petit desplom. Seguim encara amb certa dificultat fins un forat on establim la primera reunió. La segona tirada puja en lliure per sota la panxa fins al seu extrem, on muntem la segona reunió. La tirada següent ataca directament la panxa, que aquí ja no té desplom, fins a un bosc penjat on fem la darrera reunió. Només ens queden uns metrees fàcils fins al cim. 

La via Original de la Prenyada no té cap dificultat. Puja pel darrere de la Prenyada per una canal herbosa fins al peu de la paret final duns 15 metres, que no passa de tercer grau. També pugem la Roca d'en Barberà per la part del darrere, sense cap dificultat.

---

La Panxa del Bisbe

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Fem dues vies:

• La Panxa del Bisbe, via pel Davant
• La Panxa del Bisbe, via Barberà-Cortés

La via pel Davant de la Panxa del Bisbe és una escalada mítica de Montserrat, ja que puja totalmet en lliure i a base de finura montserratina, per la cara més visible d'aquesta agulla. La seva catalogació clàssica era de sisè grau i no hi havia més que alguna assegurança precària (pitonissa). Actualment la graduació ja no ès tan alta, segurament a causa que ara la via té assegurances i, per tant, un compromís molt inferior. La segona via té un flanquejament espectacular encara que no tan difícil com sembla a primera vista. No hi ha cap assegurança bona però amb una mica d'enginy es poden aprofitar un parell de merlets per muntar assegurances passant-hi una baga.

---

La Gorra Frígia & la Mòmia

Foto d'arxiu: al cim de la Mòmia, novembre 2008

---

Escalada a Montserrat, fem dues vies clàssiques, que ja havíem fet anteriorment:

• La Gorra Frígia, via Mompart
• La Mòmia, via Normal

La via Mompart és una via llarga que puja a una de les agulles més característiques de Montserrat, amb cinc tirades de dificultat mitjana. La primera tirada, fàcil, supera una rampa que es va redreçant progressivament. Fem reunió en un arbret i iniciem la segona tirada, ja més difícil, que puja directament en lliure fins al "llavi" on fem la segona reunió. Aqui comença la tirada clau de la via, molt dreta però amb bones preses i alguna assegurança precària. La tercera reunió també té un nom característic: "el wàter". Des d'aquí ens queden dues tirades, no gaire difícils, fins al cim.

La Normal de la Mòmia també és un clàssic montserratí; la segona tirada supera 40 metres totalment en lliure, no gaire difícil però sense assegurances (en aquell temps). 

---

Escalada a Montserrat

Una jornada d'escalada a Montserrat, al sector de Trinitats. Fem tres vies:

• La Prenyada, via Gómez-Xalmet
• La Prenyada, via Original
• La Panxa del Bisbe, via Cara Est

La via Gómez de la Prenyada és una de les més belles de les vies clàssiques de Montserrat i puja gairebé tota en escalada lliure utilitzant tota mena de tècniques. La via comença per un marcat diedre xemeneia, una curta tirada que superem totalment en lliure fins a una pataforma situada dins de la xemeneia. Seguim amb tècnica de ramonage per la xemeneia fins que aquesta es tanca i ens cal superar un desplom en escalada artificial; són pocs metres i després completem la tirada en lliure fins a la reunió, que fem sobre estreps. La tercera tirada, totalment en lliure, puja per una placa seguint una marcada fisura fins una bauma on fem la reunió semipenjats d'estreps assegurats amb una savina. Seguim amb una altra tirada totalment en lliure per la fisura, molt tècnica i difícil fins a un gran replà on fem reunió. Des d'aquí només ens queden dues tirades no tan difícils com les anteriors que, amb dificultat mimvant, ens porten al cim de la Prenyada.
De baixada aprofitem per fer la via Original de la Prenyada, una via fàcil que supera en una sola tirada la part del darrere de la Prenyada.
Després de la Prenyada encara ens queda temps i intentem fer la via Barberà-Cortés, que puja la Panxa del Bisbe per la cara Est però ens equivoquem i fem, en realitat, una variant d'aquesta via que anomenem Cara Est. És una via fina i elegant que supera el gran mur de la cara Est de la Panxa del Bisbe per la cara Est. Comença pujant per una canal difícil primer amb tècnica bavaresa i després en ramonage fins que fem reunió semi-penjats d'estreps. La segona tirada la fem totalment en lliure de placa amb tendència a l'esquerra fins que trobem un gran forat on muntem la segona reunió. Des d'aquí l'escalada ja és fàcil fins al cim. Es pot fer en una sola tirada o fer una reunió a mig camí assegurats en una savina en un lloc ben còmode. Com que la via era inèdita (si més no, no havíem vist la ressenya enlloc),  vam fer nosaltres una petita ressenya amb la descripció i el gràfic de l'ascensió.

---

La Momieta, via Torres-Iborra-Ángel

Foto d'arxiu: la Mòmia, la Momieta i els Flautats. Maig 2018

---

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la Momieta per la via Torres-Iborra-Ángel, una via de tres tirades, bàsicament artificial. La via puja pert la cara Nord, oposada a la via normal, la més clàssica d'aquesta agulla. La primera tirada puja gairebé tota en escalada artificial de burí fins poc abans d'un forat molt marcat, quan cal sortir en lliure difícil flanquejant un parell de passos a l'esquerra per entrar en el forat. Sortim flanquejant una mica més a l'esquerra i després en vertical artificial superant algun pas desplomat i amb alguna sortida en lliure fins a un replanet on muntem la segona reunió. Des d'aquí només queda una tirada curta en lliure amb algun pas d'artificial fins al cim.
Després de fer la Momieta fem un tempteig a la via Santacana de la Mòmia, una de les més difícils de la zona, però abandonem.

---

La Prenyada, via Ludwig-Casanellas

Foto d'arxiu: la Prenyada i la Mòmia, juny 2010

---

Jornada d'escalada a Montserrat. Fem la via Ludwig-Casanellas a la Prenyada, una via que en realitat no puja a la Prenyada sinó al Contrafort de la Prenyada. Són quatre tirades en lliure de cinquè i cinquè superior i amb algun pas artificial. La via comença al peu d'un gran bloc situat a la base de l'aresta. Es puja directament en lliure per una placa fins a una cornisa horitzontal situada sobre una bauma molt pronunciada; des d'aquí flanquejem uns metres a l'esquerra fins entrar a la reunió. Sortim en artificial per superar un desplom. Després seguim en lliure molt difícil fins que, més amunt, trobem un altre tram d'escalada artificial, amb burins. És un tram curt després del qual sortim en lliure difícil fins a la reunió, muntada en un forat. La tercera tirada comença en lliure però més endavant trobem un tram de burins, superat el qual completem la tirada en lliure, amb una sortida molt difícil. Des d'aquí només ens queden dues tirades, ja en lliure, de dificultat decreixent fins al cim.

---

La Panxa del Bisbe & La Mòmia

Foto d'arxiu: al cim de la Mòmia, novembre 2008

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Fem dues vies:

• La Panxa del Bisbe, via Normal
• La Mòmia, via Normal

La Normal de la Panxa del Bisbe surt del petit collet de la part contrària de la via Pel Davant. Després de pujar uns metres, comença un llarg flanquejament a la dreta fins arribar a un repà herbós on muntem la primera reunió. Des d'aquest punt només queda una fàcil grimpada fins al cim.

La Normal de la Mòmia és tot una clàssica que hem repetit diverses vegades. Després de pujar per una curta canal fins a l'indret conegut com a Jardí de la Mòmia, flanquejem a l'esquerra fins a una gran bauma on podem fer reunió. Després ve el tram més compromès de l'ascensió: pugem directament en lliure de tercer amb passos de quart grau, amb bones preses però sense assegurances (en aquell temps) fins al cim.

---

L'Elefant, via Cerdà-Pokorski

Foto d'arxiu: ermita de Sant Salvador. Maig 2018

---

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la via Cerdà-Pokorski a l'Elefant. És una via poc freqüentada, que puja totalment en lliure per la cara nord de l'Elefant. La primera tirada és curta i ens porta fins a una cornisa ben marcada, on fem la primera reunió. La segona tirada és la clau de la via i puja uns 30 metres en vertical, amb passos de cinquè i sense bones assegurances (en aquell temps), fins a una savina on muntem la segona reunió. És una tirada de finura montserratina amb la manca d'assegurances característica de l'època. La tercera tirada ja no és tan difícil i ens porta directament al cim amb 20 metres d'escalada de tercer grau amb algun pas de quart.
Després volíem fer la xemeneia Barriere-Gil, als Flautats, però abandonem. Les cròniques de l'època no detallen les causes de l'abandonament i no recordo res, però imagino que la xemeneia no ens devia agradar gaire perquè les ressenyes  parlen d'una canal descomposta i sense assegurances...

---

La Mòmia, via Haus-Extrems

Foto d'arxiu: l'empotrament, pas clau de la Haus-Extrems

---

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Fem la via Haus-Extrems de la Mòmia, una via catalogada de sisè grau que supera amb tècnica d'encastament una gran llosa enganxada a la paret de la Mòmia. És una de les vies clàssiques de més categoria de Montserrat, ja que supera totalment en lliure, en 6 tirades, el pany de paret més llarg de la Mòmia. La primera tirada puja per un diedre una mica descompost fins a una bauma sota la gran xemeneia que és el pas clau de la via. La segona tirada, espectacular i aèria, comença amb tècnica de ramonage però ben aviat la xemeneia s'estreny i cal pujar amb tècnica d'encastament, encastant a la fisura el que poguem (puny, mà, braç, genoll, peu ...), i aprofitant les petites preses de la placa. És tot un exercici atlètic que requereix molta tècnica i habilitat per aprofitar els recursos que ens dóna la roca. Més amunt la fisura s'obre i arribem a la reunió, sobre la gran llastra. Nosaltres, tal com marcava la guia clàssica, vam fer una reunió abans, quan el diedre s'obre. A partir d'aquí la dificultat de la via no passa de quart grau. La veritat és que després de superar la tirada de l'encastament la resta de la via ens va semblar fàcil, tot i que és de quart grau. Son tres tirades (dues actualment) d'agradable escalada lliure per placa que ens porta fins al cim de la Mòmia.

---