dissabte, 30 de setembre del 1978

Pràctiques d'escalada a Montgat

Pràctiques d’escalada a Montgat
Aprofitant un permís del servei militar, vam anar a Montgat a fer unes pràctiques d’escalada en una pedrera abandonada on ja havíem vingut alguna altra vegada a practicar.
Teníem previst anar a Montserrat a fer una via amb una bona part de tècnica artificial (la Porra) i aquí vam practicar la progressió amb estreps, superant una curta via que salva un petit sostre amb tècnica artificial.

MÉS FOTOS:
Pràctiques d’escalada a Montgat
Pràctiques d’escalada a Montgat
Pràctiques d’escalada a Montgat
Pràctiques d’escalada a Montgat

dimecres, 27 de setembre del 1978

Obrint via a la Palangana (II)

Obertura de via a la Palangana, Montserrat
Foto d'arxiu: vista des de Sant Pau Vell. Desembre 2017

Vam anar a Montserrat, a la regió d’Agulles, per treballar en una nova via que estàvem obrint a la Palangana, per la part de la Paret d’Agulles. 
Va ser la segona jornada de treball en aquesta via, que mai vam arribar a acabar. En la primera visita havíem obert la primera tirada. En aquesta ocasió, a més de completar la instal·lació del tram que teníem obert, vam obrir una tirada i mitja més. També vam equipar aquest sector i vam treballar una mica per netejar la paret, fent caure les preses insegures o descompostes.

diumenge, 24 de setembre del 1978

Ascensió al Tuc de Mulleres (3.010 m)

Ascensió al Tuc de Mulleres
Foto d'arxiu: al fons, el Mulleres. Maig 2014

Vam sortir de l’Hospital de Viella, on havíem acampat, i vam pujar, per la via normal, al Tuc de Mulleres (3.010 m). Un tresmil més per a la nostra col·lecció.

divendres, 22 de setembre del 1978

La Prenyada & La Roca d'en Barberà

La Prenyada, via GEDE
Foto d'arxiu: la Prenyada i entorn des de la Gorra Frígia

Vam fer una jornada d’escalada a Montserrat, a la zona de Trinitats. Vam fer tres vies:
  • La Prenyada, via GEDE
  • La Prenyada, via Original
  • Roca d’en Barberà, via Normal
La via GEDE de la Prenyada és gairebé tota en lliure; només té un tram en artificial a la primera tirada. La via comença al punt més alt de la canal que surt darrere Sant Benet. Des d’aquí pugem uns quants metres en artificial fàcil amb burins, pitonisses i algun pitó. Se surt en lliure i cal fer un petit flanqueig a l’esquerra per buscar el pas d’un petit desplom. Se segueix encara amb certa dificultat fins a un forat on establim la primera reunió.
La segona tirada puja en lliure per sota la panxa fins al seu extrem, on muntem la segona reunió. La tirada següent ataca directament la panxa, que aquí ja no té desplom, fins a un bosc penjat on fem la darrera reunió. Només queden uns metres fàcils fins al cim.
La via Original de la Prenyada no té cap dificultat. Puja pel darrere de la Prenyada per una canal herbosa fins al peu de la paret final, d’uns 15 metres, que no passa de tercer grau. També vam pujar la Roca d’en Barberà per la part del darrere, sense cap dificultat.

RESSENYES:
Ressenya de la via GEDE de la Prenyada
Ressenya de la via Original de la Prenyada

diumenge, 17 de setembre del 1978

Escalada a Camarasa

Escalada a les agulles de Camarasa, la Bessona Gran
Foto d'arxiu: la Bessona Gran i la central elèctrica

Vam fer una jornada d’escalada a la zona de la central elèctrica de Camarasa, on hi ha diverses agulles, a més de les parets del cingle. Aquestes agulles es troben sobre la carretera que porta a la central elèctrica de Camarasa. Vam fer quatre vies curtes:
L’Encantada, via Normal: la via és l’original per on van pujar els primers ascensionistes. Puja per la cara oest. Comença amb un pany de paret molt fi (V). Sembla que els primers la van fer amb algun pas d’artificial. Superada aquesta primera placa, s’arriba a un sistema de repises que se superen sense massa dificultat (III). S’arriba a un petit replà i, enfilant-se per uns blocs, s’arriba al cim (III+). El descens es fa amb un ràpel d’uns 25 metres.
La Bessona Gran, via Normal: és una via relativament fàcil que puja totalment en lliure. Comença per una àmplia fissura que porta al peu d’un petit gendarme. Es deixa el gendarme a la dreta i es puja directament sense massa dificultat (III). El descens es fa amb un ràpel d’uns 20 metres per la mateixa cara per on s’ha iniciat la pujada. Un petit tram és desplomat.
La Bessona Petita, via Normal (Xemeneia): és una via molt curiosa perquè té un primer tram en ramonage passant per una cova. La via comença a la cara sud-oest; hi ha una fissura per on s’entra a una cova. Se surt de la cova per dalt, per la xemeneia, fins arribar a plena paret, on es pot muntar reunió. Justament en aquest punt, accessible pràcticament a peu, comença la via Normal, que és la continuació de la xemeneia. Es puja primer per una canal i després en diagonal a la dreta, buscant els millors passos, fins al cim de l’agulla. El descens es fa en ràpel, entre les dues Bessones.
Aquesta va ser l’única vegada que vam practicar l’escalada a la zona de Camarasa.

RESSENYES:
Ressenya de L’Encantada, via Normal
Ressenya de la Bessona Gran, via Normal
Ressenya de la Bessona Petita, via Normal

divendres, 15 de setembre del 1978

Intent al Tozal del Mallo

Intent d’escalada al Tozal del Mallo
Foto d'arxiu: intent al Tozal del Mallo. Maig 1978

Vam fer un segon intent al Tozal del Mallo. Aquesta vegada tampoc ho vam aconseguir. Vam arribar fins a sota de la gran xemeneia característica de la via Ravier, però vam abandonar.