dimarts, 20 de maig del 2025

Mont-redon, per les Crestes de la Seda

Mont-Redon, Pratdip
El Mont-redon és un cim modest, de només 859 metres d'altitud, situat a la Serra de Llaberia. No és el més alt de la serra, però està voltat de penya-segats i això li dona un aspecte altiu.
Avui hem pujat al Mont-redon seguint un itinerari circular que té com a punt més destacat la Cresta de la Seda, on hi ha uns passos equipats i algunes petites grimpades que fan que l'itinerari sigui molt interessant.
El punt de partida ha estat el poble de Pratdip. Quan hi hem arribat ens ha sorprès el fort vent que bufava. Un vent que ens ha acompanyat durant tot el recorregut i que a les parts altes era especialment molest per la seva intensitat.
Hem sortit del poble per una pista però aviat hem seguit per un petit camí molt ben traçat que puja fent petites llaçades pel bosc per acostar-se a l'inici de la cresta. Aviat hem arribat a una zona rocosa i en alguns punts hem hagut de superar petits ressalts amb curtes grimpades.
Al cap de poc hem arribat al primer pas equipat. És un pendent rocós amb una corda fixa i una cadena, que hem superat sense problemes. Després hi ha un cable d'acer que s'utilitza com a passamans per fer un curt flanqueig.
Després hem seguit superant petits ressalts sense gaire dificultat fins arribar a una zona més fàcil, per on hem seguit caminant. Ara, en plena cresta, estàvem molt exposats al vent, que en alguns moments ens desequilibrava.
Més amunt hem trobat el segon pas equipat. És un ressalt d'uns 10 metres, tallat per una fisura on hi ha instal·lades unes grapes de ferro i una cadena. Hem superat el pas, que era més fàcil del que semblava, arribant als altiplans superiors. Al fons ja es veia el cim del Mont-redon, elevant-se uns pocs metres sobre l'altiplà.
Lluitant contra el fort vent, hem arribat al cim del Mont-redon (859 m). És un cim molt panoràmic malgrat la poca altitud. Es veia el mar, el Massís del Port i moltes més muntanyes. Avui el dron s'ha quedat a la motxilla perquè amb el vent que corria hauria estat molt perillós fer-lo volar.
Hem estat en el cim el temps just de fer les quatre fotos, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al Portell de la Llenya i hem seguit el camí que voreja per sobre els penya-segats, que aquí formen un circ anomenat Racó de Dòvia.
Després d'un llarg recorregut panoràmic per sobre dels cingles, hem iniciat la baixada pel Coll de la Bassa de les Fonts, seguint un corriol en fort pendent. Aviat estàvem al fons de la vall, per sota dels cingles, on hem trobat una pista que ens ha portat directament de tornada a Pratdip.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de la Mola
Colldejou, 2022
GR7: Llaberia-
Tivissa, 2019
GR7: Teixeta-
Llaberia, 2019

dissabte, 17 de maig del 2025

GR3: Vilanova de Banat - Estana

GR3: Vilanova de Banat - Estana
Estem arribant al final del GR3, el gran projecte senderista amb el que hem recorregut més de 800 km en 46 etapes. Avui hem fet la penúltima etapa. Una etapa llarga i dura però de gran bellesa perquè durant tot el recorregut per grans boscos hem tingut impressionants vistes de la muralla sud del Cadí, que en aquesta època de l'any encara conserva congestes de neu a totes les canals presentant un aspecte alpí.
Com a les etapes anteriors, hem comptat amb el suport d'Autocars Brugulat, de La Seu d'Urgell, que ens ha fet el transfer. Una maniobra imprescindible per fer la ruta amb certa comoditat.
Hem arribat de bon matí a Estana, on ja ens esperava l'autocar l'autocar que ens havia de portar al punt de partida de l'etapa, Vilanova de Banat. El recorregut és llarg, més d'una hora, fins a Vilanova de Banat.
Hem iniciat la caminada baixant pels carrers del poble fins trobar l'inici d'un corriol. A causa de les darreres pluges, la vegetació estava molt crescuda i en alguns punts no es veia el camí però aviat hem enllaçat amb una pista per on el camí ja era més evident. 
Travessant unes magnífiques rouredes, hem anat pujant fins arribar al primer punt singular del recorregut: l'ermita de la Mare de Déu de Boscal. És un gran edifici, d'origen romànic però força transformat, molt popular a la zona. Al costat mateix de l'ermita hi ha un àrea de picnic, amb taules i seients de fusta. Un bon lloc per fer una aturada amb una vista impressionant de Cadí. Hem esmorzat aprofitant la comoditat del mobiliari i hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí.
En poca estona hem arribat al poble d'Ansovell, que hem travessat pel mig dels seus carrers. Al fons ja es veia el següent objectiu, el poble de Cava, enlairat sobre la vall del Riu de Cadí. Hem baixat per un caminet fins un antic pont de pedra on hem travessat el riu per pujar novament en direcció a Cava. Hem deixat enrere aquest poble per pujar fins al coll d'Oruga, el pas clau de l'etapa d'avui.
De baixada, hem passat molt a prop del Querforadat, sense entrar-hi, per iniciar la pujada final fins al Coll de Pallers, ja molt a prop d'Estana, a on hem arribat en pocs minuts seguint el camí que ve del Prat de Cadí.
L'etapa ha estat dura, amb més de 20 km de recorregut i 1.000 metres de desnivell, però hem acabat dinant al restaurant del Local Social de Montellà, on les faves a la catalana, els canalons de bolets, el xai al forn i altres plats ens han revifat ràpidament.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Camí dels
Collets, 2013
Escalada: Roca
Verda, 1980
Canal del
Cristall